De què estan fets els BMW?

Com podeu imaginar les meves experiències no serien precisament sortint de guàrdia....
Però bueno alguna anècdota sí que n'hi ha. De fet avui m'ha vingut un ninet de 20 anys que treballa a la BMW pq de sobte treballant a dins del cotxe s'ha sentit coïssor i lagrimeo a l'ull, total que ha dit nem a la mútua! total que li faig l'exploració, la fluoresceïna, tot normal i li enxufo una gota d'anstèsic, i l'envio a Clinsafa (institut oftalmològic) (1a norma: expolsar-te pacients si no són del teu camp, 2a norma dir que tornin i que t'expliquin el que tenen) Total que em ve el nen i em diu que l'han posat davant un aparell amb una tele de 42 polçades (això ha de ser la hòstia de gran) i li han dit que tenia una ASTELLA A L'ULL!!!!
A veure si algú em podria dir como narices t'entra una astella a l'ull treballant a dins d'un BMW???? Em sorgeixen moltes possibles respostes... però cap m'acaba de quedar clara si no és que ara els BMW es fan per posar-los de decoració a les falles... Si algú em poqués donar alguna resposta seria benvinguda al meu coneixement. Gràcies i molts petonets a everybody!

Visca l'estiu i les vacances

Com acostuma a passar sempre que escric, estic surtint de guàrdia. La d'aquesta nit ha estat una bona guàrdia, una guàrdia d'estiu. Poques visites i, descomptant els tèrbols típics de cada dia, coses senzilles.
Avui m'ha tocat baixar. Aquest terme al meu hospital significa: baixar a dormir en el primer torn(12 a 4 en el millor dels casos si la cosa va bé). La cosa ha anat bé i he pogut dormir 4 hores, però ha estat tota una experiència això de llevar-me a les 4 i viure el canvi de guàrdia. Per cert, i sense ànim de fardar, però hem deixat la guàrdia sense espera- eh, David.
Ara el David està de guàrdia. De fet el canvi de guàrdia m'ha fet gràcia per això, per poder veure a qui cedeixo el torn.
Amb això i un biscoix em despedeixo tot i sabent que no rima de cap de les maneres.

Sí, senyora, això el seu pediatre...

Hola a tothom! Sembla mentida com li costa a la gent entendre que jo veient el seu fill durant 5 minuts de la seva vida no puc controlar ni saber, ni tan sols orientar, perquè en una setmana només ha guanyat 60 gramets.
Anem per parts. Aquesta última guàrdia es va iniciar de forma abrupta, amb una punció lumbar- fallida com és costum en un servidor-. Ja vaig començar suant i patint. Després un munt de visites anodines per resumir-ho en breu i clar. Tot i que ja us dic, prefereixo una guàrdia avorrida que una amb turbideses vàries- sé que està força mal escrit-.
Ja de tarda-nit diversos pacients tèrbols, un dels quals venia remès per un dels metges/caps de CCEE del meu hospital des de la seva consulta privada amb una nota escrita quasi en paper timbrat i que deia: "Apreciado compañero de guardia, te remito esta paciente por dolor abdominal de larga evolución para que programes visita en CCEE conmigo. Atentamente, XXXXX( òbviament no posaré el nom, jeje)" La pacient en qüestió venia acompanyada de l'àvia que va llegir la sorpresa en la meva cara davant tal missiva. En fi, coses de la vida i feines d'administració.
Posteriorment nova punció lumbar- aquesta estranyament sí que va sortir- i més pacients amb mocs i caques. Per la resta res més interessant.

Els inicis

Hola a tothom!! A pesar que aquest blog sembli tret directament de la sèrie MIR, no hi ha res més llunyà a la veritat. La idea em surgeix l'altre dia quan després d'explicar la meva primera guàrdia en un mail escrit per avorriment -estant surtint de guàrdia de fet- es va iniciar una cadena de respostes i anècdotes. Vaig pensar que ara per ara, i fins que no establim com Déu mana el costum dels sopars cada dissabte primer de mes, un blog on poguéssim explicar-nos les nostres experiències estaria bé. El títol fa referència clara als dies després de les guàrdies, quan tenim temps per pair el que ha passat la nit anterior i per explicar-les.
Així doncs, els inicis d'aquest blog són avui, que surto de guàrdia.