A veure què explico jo ara

Hola companys i companyes

després de llegir l'última aportació del molt honorable fundador d'aquest lloc virtual (amb cita de Churchill inclosa), qualsevol cosa que jo pugui dir aquí i ara serà una fotesa sense importància, però ahir a l'hora de sopar vaig dir que escriuria alguna cosa, així que em veig obligat a posar aquí unes linies encara que sigui per complir.
Pensant, pensant en que podria escriure, se m'ha acudit una proposta que potser fins i tot pot revitalitzar aquest blog almenys durant uns mesos. La cosa és que, com tots sabem, ahir va ser el MIR, així que a partir d'ara, als nostres respectius serveis i hospitals, començaran a aparèixer els que seran els nostres futurs R1 (és a dir aquells éssers que a partir de finals de maig, aixecaran l'estructura jerárquica residencial un pis per sota nostre, per passar a ocupar el punt mes baix en l'escala evolutiva, deixant-nos a nosaltres una miqueta menys putejats). Bé, se m'acut que podriem anar descrivint aquesta gent que vingui a preguntar i compartint la impressió que ens donen. Així podriem fer una classificació dels futurs R1 per ordre de preferència, igual que ells faran una llista d'hospitals per ordre de preferència.
Aquells de vosaltres que esteu en l'altre costat (o sigui la Vane que es la única dels que es digna a escriure aquí), també podeu aportar què us sembla cada lloc i els "personajillos" que us aneu trobant per aquests mons de Déu. Aquí ho deixo com a proposta.
Per altra banda, i parlant una mica dels propòsits del nou any, he pensat que sempre s'acaben per no complir, amb la qual cosa son motiu de frustració, per tant he decidit fer només propòsits que estigui segur que compliré, per així assegurar-me l'èxit i la pujada d'autoestima corresponent. Per començar aquest any, m'he decidit per un clàssic dels propòsits del nou any, i m'he proposat "Deixar el tabac", m'està costant molt, però crec que amb esforç i voluntat ho podré aconseguir.

Manel

A una setmana vista

Bones, companys! Tan sols una setmana perquè el dur esforç de milers de metges que estan preparant el MIR es vegi recompensat amb la fi de tant d'esforç, per bé o per mal.
De totes formes, amics, no useu la vostra imaginació per espantar-vos, sinó per inspirar-vos en aconseguir l'inimaginable.
Avui seré breu, perquè no vull insistir.
Citaré Churchill per acabar: "Som amos del nostre destí. Capitans de la nostra ànima."
Ànims!!!

PRIMER ATAQUE CONVERSIVO

Si chiquitines, sin ir más lejos de la realidad, os acordais aquella pregunta de la tia rara que se quedaba sin visión pq su amiga no se quería ir de vacaciones con ella?? bueno, quizás vuestras neuronas no lo recuerden, bien q hacen, pero vamos q yo pensaba, mira la loca de turno q ha pillado el berrinche.... Pues ayer la loca era yo, a eso de las 5.45 de la tarde notó que tengo algo en el ojo, o eso era lo q yo creía al momento, pq veía "raro" y me voy al lavabo y me quito la lentilla, y sigue exactamnte igual a lo q intentando explorar un poco más veo q tengo una hemianopsia derecha (mejor dicho no veo q tengo....) vamos q me cagué cachísimo y claro a mi solo qme venian pensamientos intrusivos "estás locaaaaa, t vas a qdar ciegaaaaa, q así el campo quirúrgico lo vas a ver por la parte los ........." en fin, una paranoia :) AL cabo de la hora (con media de desanso) se me pasó, pero vamos ya habia contactado con el oftalmólogo de guardia y estaba a punto de llamar a la psiquiatra Montalvo..... un estrés vamos.....

ara ya estic bé, bueno nerviosilla, pq me veo en Cuenca haciendo AP pq del resto de cosas no quedarán en ningun sitio, pero ehhhhh quien no se querría pegar un finde en Cuenca??

Nou any...

Hola, hola!!! Després de la meva segona guàrdia en 72 hores estic una mica cansadet, però m'he animat a convidar les nostres benvolgudes companyes Pati i Mònica. Au, ara ja podeu escriure.
He estat reflexionant sobre com podríem canviar el format mantenint un micona l'esperit original de narrar les vivències guardianes.
I en Manel té raó: pels que fem guàrdies les novetats ja seran menys, motiu pel qual parlarem/xerrarem a partir d'ara de l'únic que sempre ens resultarà novedós en major o menor grau: la nostra vida.
Així doncs, escriviu tot allò que se us acudeixi i que vulgue explicar en públic.
PD: Els meus propòsits d'any nou són saber convéncer que les GEA es poden passar a casa, fer més esport( jeje) i fer que la Judith pugui guanyar la porra.

Reflexions

quedo corprès davant la total falta d'aportacions al blog, fet que em fa plantejar els possibles motius pels quals s'esta convertint pràcticament en un monòleg meu. Això em fa plantejar diverses reflexions:

1. Ja pràcticament estem a meitat d'R1 i com que cada com som professionals més i més experimentats, la nostra capacitat de sorpresa s'està reduint cada cop més. Per això, les anèctodes que abans ens semblaven boníssimes i sorprenents, ara no deixen de ser episodis ja rutinaris que passen completament desapercebuts a la nostra atenció.

2. Hi deu haver alguna via fisiopatològica, ja postulada per les avies de tots nosaltres, per la qual una baixada de temperatura cutània a la regió lumbar pugui transmetre's fins a la regió pectoral per provocar un refredat? Si fos així, es podria anomenar "via renopectoral del refredat"?

3. Perquè alguns polítics poden veure en hores de feina i això fa gràcia a tothom (a tall d'exemple el nostre sempre estimat JM. Aznar i la seva mítica "quien le ha dicho que quiero que me diga cuantas copas de vino tengo que beber", o el ja ídol de masses Sarckozy i una de les seves últimes rodes de premsa en que gairebé no se sostenia dret), i en canvi jo no puc fotre'm tres gintònics en una guàrdia i després sortir a informar a les families de l'estat físic dels seus éssers estimats? Es podria considerar això discriminació per motius de professió? I si fos així, perquè el col·legi de metges no organitza mobilitzacions enfront de la discriminació clara que pateix el col·lectiu al que representa?

Manel