L'any de les 6 copes

Hola, companys!
Em decideixo a tornar a escriure en el nostre trist blog per comentar l'any que ja s'està acabant. Aquest any serà recordat per molts com l'any que es va declarar la pandèmia de grip A H1N1, abans anomenada nova i molt abans porcina. Una pandèmia que d'altra banda ben poc de terrible ha tengut, sempre que no tenguem en compte la important despesa en paper de diari que ha suposat i en vacunes que no estan calant massa fons en la població, sobretot la sanitària.
Però el més important de tot i pel qual milers d'aficionats del Barça recordaran aquest any serà per les 6 copes que s'han aconseguit al 2009. Tots els culés del món van viure amb emoció infinita el mes de maig passat on en 15 dies vam donar un bany al Madrid en els nous afusellaments dels 2 de maig (2-6 per si algú no ho recorda), vam eliminar al Chelsea de la Champions amb un gol de l'Iniesta que per sempre quedarà en el record colectiu ( Don Andrés des de llavors), vam guanyar la Copa del Rei amb una autoritat immensa i vam finalment guanyar la final de la Lliga de Campions escombrant el Manchester de Cristiano Ronaldo a Roma. Després d'un estiu amb fitxatges estel.lars per part del Madrid hem repetit amb tres títols menors, però títols al cap i la fi. La gesta la resumeix Guardiola amb la seva frase als jugadors abans de la final del guanyat Mundial de Clubs: "Si perdéis, seguiréis siendo los mejores del mundo. Si ganáis, seréis eternos".
Potser Guardiola mai va dir aquesta frase. Potser es tracta d'una frase col.locada per cronistes a la boca del personatge com ha passat abans amb Napoleó, per exemple. Malgrat això vull pensar que sí la va dir, que l'èpica sí existeix.
Molt bon Nadal a tothom i molt bona entrada a l'any nou.
PD: Jo estaré a l'hospital atenent borratxitos després de les campanades.