Sense noticies del MIR

Apreciats companys/es i millors persones

de moment cap opositor MIR ha vingut a preguntar per la meva noble especialitat. Al servei comencem a estar impacients. Heu tingut mes sort? Els nois (sobretot els pediatres que segur que teniu moltes aspirants del sexe femení), heu informat igual a tots els aspirants o heu fet aquella burda maniobra de pintar-ho millor com mes agradable des del punt de vista òptic era l'aspirant?
Aprofito per comentar un parell de coses que m'han cridat l'atenció aquests dies. La primera es que la NASA es dedica a enviar cançonetes dels Beatles a l'espai a veure si algún alienígena les escolta. Concretament han envat "Across de Universe" (l'originalitat no se'ls pot negar). La cosa es que una antena codifica la cançó i l'envia a la velocitat de la llum a l'espai. Sembla ser que perquè algú la pogués sentir, posem per cas des de Júpiter, necessitaria una antena exactament igual per tal de descodificar el senyal i poder posar-se la cançoneta al seu iPod extraterrestre. A veure, que hi hagi vida extraterrestre és una possibilitat no descartable. Amb la quantitat de planetes que hi deu haver per l'Univers, pensar que en algún pugui haver-se generat vida no es descabellat. Però d'aquí a pensar que els extraterrestres en qüestió hauran contruit per una antena, que a més a més per pura casualitat és exactament com la nostra, i que a més estarà funcionant en el just instant en que el senyal passi per allà i a que a sobre descodificaran aquell senyal, i que sabran que és el format mp3 per sentir "Across de Universe".... això ja em sembla un pèl més atrevit. No podríem dedicar els nostres diners terrícoles a alguna altra cosa?? (penso per exemple en posar mes estacions del Bicing)

L'altra cosa es que ahir vaig llegir a "El periódico", que el nostre sempre admirat Papa Benet i Jornet XVI, està intentant recuperar la idea de que l'infern existeix i de que hi podriem anar si no ens portem bé. Espero que s'haurà pensat bé el que fa, perquè si aquí ja tenim problemes d'infraestructura, no vull pensar com serà a l'infern. D'entrada segur que hi haurà una cua de por. Hores i hores per entrar, i després la cua del guardarroba (perquè sembla ser que serà un lloc on hi farà caloreta). O potser només es podrà entrar si tens reserva? LLavors la llista haurà de ser com la del Bulli en que la gent reserva d'un any per l'altre. Potser el millor seria fer-ho com els parkings, que cada edifici tingui la seva propia plaça d'infern per cada veí/veina. I després els serveis. Hi haurà prou lavabos per tots? Si no es així i et pixes al carrer de l'infern, et posaran una multa per incívic? I ja per últim, hi haurà espais per fumadors i s'haura de sortir a forà si es vol fer un cigarret entre martiri i martiri? Es clar, que tot i així mai serà un "espai lliure de fum" o sigui que potser el millor es deixar-hi fumar. Però si també hi van menors o es un lloc on si pugui menjar això incomplira la llei antitabac. Aquí ho deixo perquè hi reflexioneu.

Manel

PD: tal i com fa la NASA amb "Across de Universe", si algú de vosaltres llegeix això, si us plau, feu senyals de vida. Estaria encantat de saber que hi ha algú a l'altre costat.

Vacances

Si senyorets i senyoretes, tinc vacances!!!!!! Una setmanets, corresponent a les vacances de l'any passat que em devien els molt amables germans de Sant Johan's...

No, no aniré de viatge a Hawaii; me'n vaig a l'Empordà, pobret que ja el tenia mig oblidat. El que si faré serà "hamacking", o sigui, jeure...

A veure què explico jo ara

Hola companys i companyes

després de llegir l'última aportació del molt honorable fundador d'aquest lloc virtual (amb cita de Churchill inclosa), qualsevol cosa que jo pugui dir aquí i ara serà una fotesa sense importància, però ahir a l'hora de sopar vaig dir que escriuria alguna cosa, així que em veig obligat a posar aquí unes linies encara que sigui per complir.
Pensant, pensant en que podria escriure, se m'ha acudit una proposta que potser fins i tot pot revitalitzar aquest blog almenys durant uns mesos. La cosa és que, com tots sabem, ahir va ser el MIR, així que a partir d'ara, als nostres respectius serveis i hospitals, començaran a aparèixer els que seran els nostres futurs R1 (és a dir aquells éssers que a partir de finals de maig, aixecaran l'estructura jerárquica residencial un pis per sota nostre, per passar a ocupar el punt mes baix en l'escala evolutiva, deixant-nos a nosaltres una miqueta menys putejats). Bé, se m'acut que podriem anar descrivint aquesta gent que vingui a preguntar i compartint la impressió que ens donen. Així podriem fer una classificació dels futurs R1 per ordre de preferència, igual que ells faran una llista d'hospitals per ordre de preferència.
Aquells de vosaltres que esteu en l'altre costat (o sigui la Vane que es la única dels que es digna a escriure aquí), també podeu aportar què us sembla cada lloc i els "personajillos" que us aneu trobant per aquests mons de Déu. Aquí ho deixo com a proposta.
Per altra banda, i parlant una mica dels propòsits del nou any, he pensat que sempre s'acaben per no complir, amb la qual cosa son motiu de frustració, per tant he decidit fer només propòsits que estigui segur que compliré, per així assegurar-me l'èxit i la pujada d'autoestima corresponent. Per començar aquest any, m'he decidit per un clàssic dels propòsits del nou any, i m'he proposat "Deixar el tabac", m'està costant molt, però crec que amb esforç i voluntat ho podré aconseguir.

Manel

A una setmana vista

Bones, companys! Tan sols una setmana perquè el dur esforç de milers de metges que estan preparant el MIR es vegi recompensat amb la fi de tant d'esforç, per bé o per mal.
De totes formes, amics, no useu la vostra imaginació per espantar-vos, sinó per inspirar-vos en aconseguir l'inimaginable.
Avui seré breu, perquè no vull insistir.
Citaré Churchill per acabar: "Som amos del nostre destí. Capitans de la nostra ànima."
Ànims!!!

PRIMER ATAQUE CONVERSIVO

Si chiquitines, sin ir más lejos de la realidad, os acordais aquella pregunta de la tia rara que se quedaba sin visión pq su amiga no se quería ir de vacaciones con ella?? bueno, quizás vuestras neuronas no lo recuerden, bien q hacen, pero vamos q yo pensaba, mira la loca de turno q ha pillado el berrinche.... Pues ayer la loca era yo, a eso de las 5.45 de la tarde notó que tengo algo en el ojo, o eso era lo q yo creía al momento, pq veía "raro" y me voy al lavabo y me quito la lentilla, y sigue exactamnte igual a lo q intentando explorar un poco más veo q tengo una hemianopsia derecha (mejor dicho no veo q tengo....) vamos q me cagué cachísimo y claro a mi solo qme venian pensamientos intrusivos "estás locaaaaa, t vas a qdar ciegaaaaa, q así el campo quirúrgico lo vas a ver por la parte los ........." en fin, una paranoia :) AL cabo de la hora (con media de desanso) se me pasó, pero vamos ya habia contactado con el oftalmólogo de guardia y estaba a punto de llamar a la psiquiatra Montalvo..... un estrés vamos.....

ara ya estic bé, bueno nerviosilla, pq me veo en Cuenca haciendo AP pq del resto de cosas no quedarán en ningun sitio, pero ehhhhh quien no se querría pegar un finde en Cuenca??

Nou any...

Hola, hola!!! Després de la meva segona guàrdia en 72 hores estic una mica cansadet, però m'he animat a convidar les nostres benvolgudes companyes Pati i Mònica. Au, ara ja podeu escriure.
He estat reflexionant sobre com podríem canviar el format mantenint un micona l'esperit original de narrar les vivències guardianes.
I en Manel té raó: pels que fem guàrdies les novetats ja seran menys, motiu pel qual parlarem/xerrarem a partir d'ara de l'únic que sempre ens resultarà novedós en major o menor grau: la nostra vida.
Així doncs, escriviu tot allò que se us acudeixi i que vulgue explicar en públic.
PD: Els meus propòsits d'any nou són saber convéncer que les GEA es poden passar a casa, fer més esport( jeje) i fer que la Judith pugui guanyar la porra.

Reflexions

quedo corprès davant la total falta d'aportacions al blog, fet que em fa plantejar els possibles motius pels quals s'esta convertint pràcticament en un monòleg meu. Això em fa plantejar diverses reflexions:

1. Ja pràcticament estem a meitat d'R1 i com que cada com som professionals més i més experimentats, la nostra capacitat de sorpresa s'està reduint cada cop més. Per això, les anèctodes que abans ens semblaven boníssimes i sorprenents, ara no deixen de ser episodis ja rutinaris que passen completament desapercebuts a la nostra atenció.

2. Hi deu haver alguna via fisiopatològica, ja postulada per les avies de tots nosaltres, per la qual una baixada de temperatura cutània a la regió lumbar pugui transmetre's fins a la regió pectoral per provocar un refredat? Si fos així, es podria anomenar "via renopectoral del refredat"?

3. Perquè alguns polítics poden veure en hores de feina i això fa gràcia a tothom (a tall d'exemple el nostre sempre estimat JM. Aznar i la seva mítica "quien le ha dicho que quiero que me diga cuantas copas de vino tengo que beber", o el ja ídol de masses Sarckozy i una de les seves últimes rodes de premsa en que gairebé no se sostenia dret), i en canvi jo no puc fotre'm tres gintònics en una guàrdia i després sortir a informar a les families de l'estat físic dels seus éssers estimats? Es podria considerar això discriminació per motius de professió? I si fos així, perquè el col·legi de metges no organitza mobilitzacions enfront de la discriminació clara que pateix el col·lectiu al que representa?

Manel