Guàrdia esgotadora

Hola, companys! Aquesta última guàrdia ha estat horrible. Pesada i insuportable.
No em malinterpreteu, no vull dir que visitessim molta gent. No, això no va passar. Tampoc vol dir que no dormissim. No, per suposat que vaig dormir.
Però el problema va ser que tothom va venir a l'hora de sopar. Que la gent no volia entendre el que li explicava. Que un senyor amb tos de dos anys d'evolució venia a les 2 del matí. Que una senyora se'm va plantar amb el clàssic "¿y si tiene fiebre de noche?" Jo vaig respondre: "¿Ella duerme cuando tiene fiebre?" La mare en un principi diu que sí. Val, això és argument a favor meu: "Si duerme no hace falta haga nada, la deja dormir". Davant això, i uns 5 segons després de dir-me que la pacient dormia, afegeix que la nena quan té febre es desperta i no es troba bé.
Volia fer un crit fort i potent: "Ho haveu vist?! HO HAVEU VIST?! La mare que els va parir!!!"
I a tot això, sempre hi ha les veus d'autoritats que ens diuen que a Urgències hem d'aprendre a convèncer famílies en 5 minuts, a transmetre'ls informació i confiança en poc temps. A vegades em penso que la gent si repeteix una mentira una vegada i una altra se les acaba creient. Però jo no ho faré. Urgències al meu hospital i amb els usuaris que tenim- i dic usuari conscient, no volent dir client perquè client és qui té sempre la raó i QUI PAGA, cony- acaba sent un Opencor de la salut.
Va essent optimista, la pròxima anirà millor. Cada cop més a prop de l'estiu.

perlas y demás alusiones....

Estimados amigos ya soy R1!! !!!!

En esta frase hay muchas cosas implicadas,en primera persona: q ya no podré disfrutar de 4 meses de vacaciones seguidos por ejemplo, que no podré disfrutar de los lunes al sol (el poko sol q puede entrar por la puerta de urgencias hasta el mostrador no cuenta), agosto será un mes trankilo viendo a yayos abandonados mientras otros cultivan sus melanomas..... Pero lo que no debeis djar pasar por alto es q el hecho de q yo sea R1 quiere decir q vosotros estimados amigos sois R2, y aquí sí que hay cosas importantes, pq ya no sois de azúcar y hay una persona a vuestro lado que os tiene por personas instruídas, q saben, q se han formado como ellos lo harán algún día, si si es pringado y se comerá los marrones q os habeis comido vosotros previamente pero vamos eso es q como mis padres q ya no les emociona q yo me haga mayor sino q se entristecen pq ellos ya son más viejos...

Por otro lado comentar con mi estimado amigo cirujano que estoy muy contenta con el inicio de la resistencia, el 2º día vi aquello que el llama volver a los inicios de la evolución ayudando a perforar un fémur para poner una tracción esquelética pq el señor en cuestión se había destrozado la pelvis y tenía la cabeza del fémur casi en las costillas.... Sí si, su anestésico local un diazepam para dormilarlo y venga con el martillo y el clavo a piñon

Pero lo q realmente me parece más curioso es q seas tú el q pienses q mi especialidad sea la q recuerda los orígenes de la evolución pq diría que el hecho de abrir personas cual cochinos en la matanza con un serrucho por el esternón y dp coserlos con unos alambres no es lo q denominaríamos cirugía fina y delicada. Ara bé, amb carinyu eh!!

Apa un saludito a mis compis R2 y demás consultores de esta página (si los hay)

Els nous

Hola, hola!
Avui hem vist els nous R1. Gent simpàtica de moment, sembla ser.
Dic sembla ser perquè tan sols conec a una d'ells a part de l'Anna. Una noia molt agradable, realment.
En fi, ja anirem explicant els progressos.

Ara fa un any...

Hola, hola, companys!
Jo també insistiré en la mateixa temàtica que ocupa el blog les últimes setmanes: la metamorfosi que viurem nosaltres( de R1 a R2) i l'arribada dels nous.
En fi, poc a dir, la veritat. És a dir, poc a dir que no hagim dit ja. Ara ens adonarem que hem après coses. Respondrem preguntes que nosaltres hem fet. Tendrem seguretat allà on fa un any tremolàvem, però...
Sí, hi ha un però. O és que vosaltres no teniu la sensació de seguir dubtant molt? Poder és que se'ns presenten dubtes més importants, però jo segueixo dubtant. I això em genera una certa ansietat: ja no sóc el petit; ja no tenc llicència per preguntar.
Se suposa que aquesta sensació de no saber prou em perseguirà tota la vida?? O només durant la residència? Puntualitzar aquí que tres anys semblen molt, però el primer ha passat volant.
Bé, no quedarà més remei que acceptar-ho: ens fem grans. Ens fem més responsables, més propers a ser allò pel que treballem dia a dia durant els millors anys de la nostra vida( al loro, eh).
Avui sóc un any més proper a ser pediatre.

Ultim missatge com a R1

Amics, escric aquest missatge per deixar constància de que avui és per molts, el nostre últim dia com a R1. A partir de demà pujarem un graó dins d'aquest galliner que es la residència. De fet, pujar aquest graó no ens farà estar massa mes alts, però situarà algú al graó inferior i segons la llei del galliner, això ens permetrà cagar-nos'hi a sobre. 

Manel

Adoració a la tecnologia

Només escric aquesta petita nota per felicitar a la humanitat per haver avançat tant en la seva evoluvió. El fet de que pugui estar ara mateix repanchingat al sofa mentre escric aquesta nota que us arriba als vostres monitors a través d'algun tipus d'ona còsmica que escapa completament a la meva capacitat de comprensió em fascina. I més si pensem que no fa tant, no només no teniem aquest tipus d'ones còsmiques, sino que ni tan sols teniem sofàs, i ens havíem de conformar amb en tot cas estirar-nos tranquil·lament a sota d'un arbre al mig de l'Àfrica mentre algun company de clan ens rebuscava puces entre els cabells per posteriorment menjar-se-les. Així doncs, permeuteu-me de nou que ens feliciti a tots per aquest grau de complexitat que hem pogut assolir en tant poc temps. Enhorabona a tots (fins i tot a aquells que en un gest de tornada als orígens, ben aviat es dedicaran a matxucar ossos aliens a cops de martell, seran se'ns dubte el nostre record constant d'aquest passat nostre tan proper al món animal).

Manel

PD. feliç dia d'Europa a tots (si, si, el passat 9 de maig va ser el dia d'Europa, es per això que tots em vau enviar missatges de felicitació no?)

Que llueva que llueva

Hola, companys! Estic a la sala d'estar de casa meva mentre veig com plou i plou per la finestra. És entretingut sentir ploure quan tu ja estàs a coberta.
Bé, amics, ens queden poquets dies de R1, pocs dies de ser el que menys saben de l'hospital.
I això vol dir que haurem d'ensenyar. Explicar i ser convincents.
Poc més a reflexionar...
Ens veiem!