L'any de les 6 copes

Hola, companys!
Em decideixo a tornar a escriure en el nostre trist blog per comentar l'any que ja s'està acabant. Aquest any serà recordat per molts com l'any que es va declarar la pandèmia de grip A H1N1, abans anomenada nova i molt abans porcina. Una pandèmia que d'altra banda ben poc de terrible ha tengut, sempre que no tenguem en compte la important despesa en paper de diari que ha suposat i en vacunes que no estan calant massa fons en la població, sobretot la sanitària.
Però el més important de tot i pel qual milers d'aficionats del Barça recordaran aquest any serà per les 6 copes que s'han aconseguit al 2009. Tots els culés del món van viure amb emoció infinita el mes de maig passat on en 15 dies vam donar un bany al Madrid en els nous afusellaments dels 2 de maig (2-6 per si algú no ho recorda), vam eliminar al Chelsea de la Champions amb un gol de l'Iniesta que per sempre quedarà en el record colectiu ( Don Andrés des de llavors), vam guanyar la Copa del Rei amb una autoritat immensa i vam finalment guanyar la final de la Lliga de Campions escombrant el Manchester de Cristiano Ronaldo a Roma. Després d'un estiu amb fitxatges estel.lars per part del Madrid hem repetit amb tres títols menors, però títols al cap i la fi. La gesta la resumeix Guardiola amb la seva frase als jugadors abans de la final del guanyat Mundial de Clubs: "Si perdéis, seguiréis siendo los mejores del mundo. Si ganáis, seréis eternos".
Potser Guardiola mai va dir aquesta frase. Potser es tracta d'una frase col.locada per cronistes a la boca del personatge com ha passat abans amb Napoleó, per exemple. Malgrat això vull pensar que sí la va dir, que l'èpica sí existeix.
Molt bon Nadal a tothom i molt bona entrada a l'any nou.
PD: Jo estaré a l'hospital atenent borratxitos després de les campanades.

Destí?

Hola, companys!
Avui la notícia que m'ha cridat l'atenció és d'aquelles que fa pensar.
Sembla ser que una senyora italiana i el seu marit van perdre l'avió d'Air France que es va estabellar fa una setmana, motiu pel qual el van perdre i van salvar la vida. Doncs avui aquesta dona i el seu marit han mort en un accident de trànsit, una setmana després.
Això que és propi d'un pel.lícula americana per teenagers ha passat a la vida real i fa reflexionar. Primer porta a pensar si existeix el destí. Jo de fet crec que no, que tothom encara ha d'escriure el que li passarà i que està sempre en disposició de canviar-ho. És un pensament molt més alegre que pensar que fem el que fem si algú vol, diguem-li X, estem condemnats.
En segon lloc em porta a pensar que el temps i el que fem amb ell és molt important. Em pregunto si aquesta setmana que la vida va donar de regal a aquesta parella l'han aprofitada. Mai ho sabrem.
El que és segur és que petites històries com aquesta ens han de fer pensar.

Pandèmia

Hola, companys!
Se'm fa curiós que el dia que l'OMS o WHO, depèn d'on ho llegiu, ha declarat la grip nova en fase de pandèmia tots els telenotícies de les cadenes nacionals hagin obert amb el fitxatge de Cristiano Ronaldo pel Madrid.
No és que sigui especialment preocupant donat que de moment presenta una mortalitat del 0.5%, però és curiós que la notícia del dia sigui el pagament de més de 100 milions d'euros en plena època de crisi econòmica. Poso molt en dubte, d'altra banda, que el Madrid pugui sobreviure a unes quantes temporades amb aquesta despesa exorbitada.
En fi, jutgeu vosaltres quina notícia és més important i jutgeu quin telenotícies té més rigor informatiu.

Camí dels 27

Hola, companys!
Avui surto de guàrdia, trobant-me camí dels 27 anys. Ha estat una guàrdia millor que les últimes. Us explico: el programa informàtic ha canviat a l'hospital i durant unes setmanes la cosa ha anat força malament. Però avui la guàrdia ha anat funcionant; tot i que no vull cantar victòria.
Avui surto de guàrdia i no he fet res de profit. Només he dormit i he anat a veure la nova de Terminator. Bona pel.lícula.
Avui surto de guàrdia i estic a 4 dies dels 27.

Què hi ha en una data?

Hola, companys!
Filosòfic com em trobo just abans de cumplir 27 anys el pròxim diumenge, he mirat a la literatura científica- que per aquells qui em coneixen ja saben que sempre ha estat i serà la Wikipedia i el Google- per saber què hi ha en una data.
Enteneu-me: hi ha dies especials? La mateixa data pot significar coses molt diferents segons a qui preguntem. A tots ens ve al cap el dia 23 d'abril: mort de Cervantes i Shakespeare, dia de llibre i la rosa a Catalunya en format Sant Jordi. Una festa de la literatura, diguem-ne.
Però també un dia 23 d'abril de l'any 2009 es va iniciar el brot de la grip porcina, després coneguda com grip nova. Qui sap si en uns anys es recordarà més aquest fet en relació al 23 d'abril?
Així vegeu que un mateix dia pot tenir molts sentits. En fi, us deixo que he d'anar a buscar un Kebab per sopar abans que aquests núvols grisos comencin a descarregar.
Una abraçada!

Eleccions europees

Bones, companys!
Estava aquesta tarda en plena tasca d'eliminar correus al hotmail i al compte de correu de l'hospital, donat que els tenia massa plens, quan he clicat sense voler la pàgina del blog. Fa una mica de peneta veure el blog tan i tan buit. Per això m'he decidit a comentar la jornada electoral.
Primer la campanya, tota plena de falta de coherència. La principal estratègia consisteix en desacreditar els altres per part d'uns o convertir per part dels altres les eleccions en una espècie de final europea: qui guanyi marcarà el seu futur. Bé, jo crec que ni una cosa ni l'altra.
Després l'acte en si d'anar votar. Me'n recordo que el primer cop que vaig votar van ser les eleccions famoses per la mentira després del 11M i la cadena de sms de l'estil "todo es mentira y el PP lo sabe; pásalo". Llavors vaig votar per correu. Avui no he tengut les ganes de fer-ho; ni per correu. Votar per Europa és votar per qualcom molt llunyà, molt poc tangible. De fet, l'únic tangible de tot això del Parlament Europeu és el sou dels eurodiputats perquè decisions tangibles ben poques. En fi, tampoc ho podrem arreglar nosaltres.
Bé, us deixo que comença "La Chica de Ayer". No em jutgeu que la sèrie fa gràcia.

"Buscar hueco"

Ahir vaig estar de guàrdia i vaig descobrir el que es sol conèixer a llatinoamèrica com a "buscar hueco"... simple i senzill, a mitja guardia, durant aquelles hores de la nit en què la gent respectable fa nones, jo i un parell més vam "trobar temps", o sigui un "hueco" per anar al balcó de l'hospital a fer una birra. Quinze minuts meravellosos de pau, tranquilitat i bon rollo...