Eleccions europees

Bones, companys!
Estava aquesta tarda en plena tasca d'eliminar correus al hotmail i al compte de correu de l'hospital, donat que els tenia massa plens, quan he clicat sense voler la pàgina del blog. Fa una mica de peneta veure el blog tan i tan buit. Per això m'he decidit a comentar la jornada electoral.
Primer la campanya, tota plena de falta de coherència. La principal estratègia consisteix en desacreditar els altres per part d'uns o convertir per part dels altres les eleccions en una espècie de final europea: qui guanyi marcarà el seu futur. Bé, jo crec que ni una cosa ni l'altra.
Després l'acte en si d'anar votar. Me'n recordo que el primer cop que vaig votar van ser les eleccions famoses per la mentira després del 11M i la cadena de sms de l'estil "todo es mentira y el PP lo sabe; pásalo". Llavors vaig votar per correu. Avui no he tengut les ganes de fer-ho; ni per correu. Votar per Europa és votar per qualcom molt llunyà, molt poc tangible. De fet, l'únic tangible de tot això del Parlament Europeu és el sou dels eurodiputats perquè decisions tangibles ben poques. En fi, tampoc ho podrem arreglar nosaltres.
Bé, us deixo que comença "La Chica de Ayer". No em jutgeu que la sèrie fa gràcia.