Guardia banal

Ei amiguets i amiguetes!
avui si que escric "surtint de guardia". Ha sigut una guàrdia de sala de cirurgia molt normaleta i tranquileta. Començar a les 17, passar per la sala, fer alguns paperets i posar al dia algunes pautes, mirar/demanar alguna analítica..., bàsicament revisar-se per sobre la sala per veure si hi ha algun malaltet fotut que et pugui donar la nit, i també veure si hi ha alguna infermera cabroneta que també et pugui donar la tarda-nit. En el cas d'avui el balanç ha estat: 1 malalt fotudet, 2 enfermeres cabronetes. Un cop acabat això baixar a urgencies a veure com esta la resta de l'equip de guàrdia. Avui també estaven tranquilets aixi que els adjunts han proposat un cafe de mitja tarda a la sala de descans. Putada, una de les enfermeres cabronetes truca al mobil perque "Oh, s'he m'ha oblidat abans de comentarte una cosa sobre una pauta d'un malalt i sobre una analítica de control que calia demanar". Torna a pujar cap amunt (a st. pau una altra cosa no, pero caminar es camina mooolt). Deixo fets els papers i torno a baixar a urgencies. Alguna sutureta per fer, alguna panxeta per tocar i tranquilament arriba l'hora de sopar. Un parell de panxes, una sutura al cap d'una iaieta i torno a pujar a la sala a veure el fotudet i a mirar quines infermeres de nit hi ha (aquest cop bona sort, la que sempre et desperta per la nit avui no treballa). Tornada a urgencies, repàs final dels malalts que tenim i ale, a dormir a les 3.30. Avui hi ha hagut sort i hem dormit fins les 8.30. Aixi dona gust fer guàrdies!!

Manel

PD: sempre ens havíem preguntat que significaven les sigles CTO. No crec que signifiquin això les de l'academia, però a hemodinàmica les fan servir i per ells CTO vol dir Oclusió Total de la Coronaria (en anglès, és clar).

El Món està molt malament

Hola, hola!! Ara que estic de vacances me n'he adonat que el Món està molt malamente. Heu vist la foto de la senyora marroquina amb una nena rossa a l'esquena?? Que si era Madeleine- o com s'escrigui- que si no ho era i bla, bla, bla... Ahir a la tele no xerraven de cap altra cosa. Era insuportable.
Després la programació televisiva que ara puc patir estant de vacances. No sé com hi ha gent que no vol treballar. Jo només treballaria per no haver de mirar la tele. Aix.
Com veieu avui no surto de guàrdia. De fet, ja fa una setmana que estic avorrint-me a casa. Sí, avorrint-me!
Bé, torno el pròxim dimecres a BCN i començo a treballar el dijous amb guàrdia. Jeje. Es veu que ja fem 300 visites per guàrdia... Bé, com sempre després de la guàrdia vendré a dinar al Clínic per fer-us companyia i animar-us en l'estudi.
Adéu i fins llavors!

A cinc minuts de la ronda

Hola, hola!! Em vaig alegrar quan vaig saber ahir que l'incendi no afectava l'edifici Materno-infantil de Vall d'Hebron. Només tremolava d'imaginar la merda de guàrdia que has de tenir si l'hospital que està a cinc minuts de la ronda es dóna de baixa i tothom ha de venir a tu. Per plorar, la veritat.
Per cert, a veure quan quedem...

Vall d'Hebron se quemaaa, se quema Vall d'Hebrón!!!

Que content he estat avui de no tenir guàrdia quan he sentit al matí que es cremava la Vall d'Hebron. La cara dels companys R1 que estaven avui de guàrdia (hem coincidit a l'hora de dinar), era tot un espectacle desolador.

Diagnòstic d'oïda, servei de radioambulataxi i el primer partit del Barça que segueixo a 1km del Camp Nou

Hola, hola!! Per aquells que no entengueu res us faré un petit resum de la meva nit. Primer el parte de la guàrdia: 160 visites i 9 ingressos. Jo hauré visitat unes 20 personetes.
Ho explicaré per ordre cronològic i d'interès alhora. La guàrdia comença com sempre, repartint els torns de dormir i tal. Resulta que em toca tornar a baixar a dormir en el primer torn: algú compta molt malament els punts que tenc, però vaja tot això que guanyo en experiència. Sent així em toca sopar, de rebot, al primer torn també- de 20.30 a 21.30h-. El Barça ja juga contra l'Olympique i la meva germana fent de carrusel em diu que guanya per un autogol a jugada de Messi. Després de sopar aprofito per respirar un poc d'aire fresc i truco a casa i al Baltasar per felicitar-lo pel seu aniversari- sí, era ahir- i veig el Camp Nou il.luminat a tan sols 1km escaig i sense poder estar-hi. Al final 3-0 i un bon partit. Aix, quanta misèria...
Posteriorment al partit els pares cabronassos decideixen que la patologia dels seus fills que s'ha pogut esperar una hora i mitja (amb 3-4 visites per hora registrades a l'estadística de la guàrdia) ara ja és urgent( passam a 15-20 visites l'hora des de les 23 hores fins les 01hores). Amb això que arriba una ambulància- penso jo que serà de trauma, almenys ho espero-, però no. Només entrar la pacient se sent una tos metàlica i un estridor laringi Dolby Surround. Tots els boxes s'obren per ensenyar els metges que visitaven patologies banals. L'adjunta m'agafa i em diu: "Miquel, atén la laringitis que acaba d'entrar i posa-li adrenalina que la necessitarà". La va necessitar i va acabar ingressant.
Me'n vaig a dormir. Em desperten a les 05.00h. Pujo dels dormitoris a Urgències. Vaig visitant més ninets, sobretot laringitis lleus. Sobre les 07:00h ens vénen les infermeres i ens diuen a la R gran i a mi: "hi ha una senyora, la mare d'una pacient psiquiàtrica que s'ha pres tranquimacin i que el psique l'ha altada per bon estat, que diu que no se'n va si no és en ambulància". Nosaltres ens posicionem en contra d'un ús tan estúpid d'un medi teòricament sanitari. La dona que se'ns enfada. Nosaltres correctes. La dona que cridarà els Mossos. Nosaltres que "faci, faci". Total sobre les 07:45h acud una patrulla dels Mossos. Fem baixar el pobre psiquiatre que dormia. Ens agafen els números de col.legiats a tots- per si de cas, diu l'agent-i diu que convencerà la mare que ni ells ni les ambulàncies són un servei de taxis. Al final la mare usa el seny i raona que tal volta el millor camí per tornar a casa sigui anar en taxi.
Sento la espesor. Que la Força us acompanyi.

Muchos pagarían, si no fuera por el final

Ei!!! es mi primera aportación en este blog pero tengo una historia digna de compartir. Y sino juzgad por vosotros mismos!
"Refiere tener sensación de cuerpo extraño en glande y testiculos, a veces placentera y a veces no tanto" Ésta era la frase resumen que habian puesto en triaje y me habia tocado visitarlo a mi... Pues nada, adelante! El chico de 24 años entra en la consulta:
Yo: -Qué te pasa?
Él: -Es que llevo días que noto algo raro en el pene
Yo: -Ammm, ¿Cuantos dias llevas así?
Él: - pues... algo más de una semana, pero como es una sensación bastante placentera pues no he ido al médico. De hecho... tampoco es que quiera tratamiento...
Yo: -Y cómo es que has venido?
Él: -Porque creo que me está afectando a la calidad del semen, porque tanto tiempo excitado no puede ser bueno... no?
Yo conteniendo la risa en todo momento, y mientras pensaba la siguiente pregunta hacía como que escribía en el ordenador, pero era una situación surrealista y no se me ocurría nada.
Yo: -un momento.
Y salgo de la consulta, le comento el caso al adjunto (con el consecunte cachondeo) y me dice que ya le exploraria él los genitales (se lo agradeceré eternamente). Cuando entré con el adjunto el chico se explayó abiertamente, y definió la sensación placentera como si fuera un orgasmo continuo y que de hecho, desde que le empezó todo no se habia tenido que masturbar (se conformaba con estar 24h/dia empalmao, q tio...)
total, exploración genital normal.
Interconsulta a psiquiatria y... está ingresado en St Boi. Diagnostico: debut de locura.
Y eso que todavía no estoy en psiquiatria!

La guardia dels intoxicats

Ep companys!
he estat unes cuantes sortides de guàrdia absent perque realment no m'havia passat res massa interessant, tot i que ja veig que no cal tenir cap cas emocionant per escriure (mocs i mes mocs, otitis i bla bla bla), aixi que a partir d'ara us explicare també alguna guardia rutinaria de tant en tant.

Aquest passat dissabte per aixo si que vam tenir una guardia mogudeta. Va començar la "movida" per la tarda amb un xicot que s'havia "estampado con la moto contra un arbol", amb el resultat de tenir l'os temporal esquerre fet pure, una clavicula trencada i la diafisi del femur dret també trencada. Quina cosa mes desagradable va ser veure com la traumatologa de guardia treia un maleti com el del tio de bricomania per taladrar-li el femur a l'altura del genoll (sota una anestesia local + sedació que em va semblar clarament insuficient), per colocar-li un fixador extern del que va penjar-hi una bossa plena d'ampolles de suero fisiològic. El resultat de l'anàlisi de tóxics: uns nivells de cocaïna unes 20 vegades superiors a una dosi normal. Avantatge de fotre's una nata amb la moto estant fins les orelles de coca? Doncs que t'estalvies les drogues vasoactives per mantenir la tensio fins al cap d'unes hores, perque ja les portes posades de casa.

El segon intoxicat de la nit va ser un senyor que va patir el "sindrome del Aleman volador" que deia el dr. Suso. Festeta a casa, mooooolt alcohol en sang i ganes de prendre la fresca al balco. Resultat caiguda des del segon pis i varies fractures de crani que van provocar una hemorragia a fossa posterior, enclavament, aturada cardiorrespiratoria a dins de la sala de la TAC, i ale bona nit i tapa't. Informar la dona també tota una odissea perque estava tant o mes borratxa que l'ex-marit, aixi que tots esperem que al mati següent se'n recordés de que el seu marit no havia anat a domir a casa aquella nit.

La post-data cardioquirúrgica de la nit, la va posar una noia que va venir per apendicitis, pero que com a antecedent tenia una CIA que li feia tenir un buf molt maco. Aixo no va interessar a cap dels meus companys de guàrdia, però jo vaig sentir-me per una estona una mica mes a prop de l'altra banda del diafragma.

Resum de la guàrdia

Hola, hola! Ara sí estic postguàrdia! L'avanç temporal que us vaig fer divendres va ser del tot encertat. Jeje.
Coses curioses realment poques. Una guàrdia avorridota.
Estic espeset, ja em perdonareu.
Per aquells que em llegeixen des del Clínic poder vénc a dinar dijous.
Que la Força us acompanyi!

Preguàrdia

Hola a tothom!! Que la Força us acompanyi! Avui començo amb el que acostuma a ser la meva despedida dels posts. El motiu d'escriure abans de que passi la guàrdia és que últimament estic força cansat després de guàrdia.
Us escric el que passarà demà: un munt de mocs, un munt d'otitis mitges i un munt de dolors abdominals. Faré una o ninguna punció lumbar. Atendré alguna patologia peculiar.
Ja està, el resum de la guàrdia.
Ara entro de guàrdia!

"me encanta que los planes salgan bien"

Eren la una i mitja de la nit de dilluns... tothom dormia; excepte jo, una uruguayana resident de família, i una magnífica resident gran (que a part de maca i simpàtica en sap un niu). Vaig posar-me a visitar un nen petit amb patologia ocular; quan acabo veig gent en espera... 3 esperant a fora i dos ja "passats a box". ¡Ostia! Res, que entro en un box: Cardiopata amb un problema de pal·lidesa i algo semblant a una apnea..... ; al següent box que entro: Nena amb una paràlisi cerebral secundària a un paro cardíac que va tenir de recent nascuda..... ; i al següent box que entro: pacient oncològic amb febre...... bé, els dos restants eren crisis de broncoespasme. A més tenia per sol·lucionar una nena que havia patit una convulsió, i per tant havia de tranquilitzar els pares; i un altre, de 10 mesos amb febre de fins a 40ºC.
En dos horetes ho vaig sol·lucionar tot, encara que amb les recomanacions de la meva resi gran, que ja ho he dit, però ho repetiré fins que que calgui; que en sap un niu!! I finalment els mallorquins, van tornar de dormir, tot i que la feina pesada ja l'havíem fet nosaltres, i segur que ens haurien d'estar ben agraïts.
Jo només els vaig passar una pacient.... una "nena" de 17 anys i pico, vestida amb un tangasso; i acompanyada per la seva germana gran, "rubiaquequitaelhipo"; que venia per dolor abdominal baix.. molt baix.. però que molt baix.. i després d'una exploració minuciosa (però molt professional!, bruts!, més que bruts!!) i amb el diagnòstic diferencial d'una Itu versus patologia ginecològica li vaig passar a en Miquel per tal que realitzés una exploració ginecològica i descartés aquesta última. I llavors diuen que no sóc bon amic...

A les quatre i mitja me'n vaig anar a dormir, pensant que tots tres ens havíem enfrontat a trenta pacients d'aquells que fan posar la pell de gallina, i ens ho havíem manegat prou bé. Només em queda per dir la ja mítica frase: "m'encanta que els plans surtin bé!!"

Ya llega el invierno

Hola a tothom! Aquest mail que escric sense estar surtint de guàrdia respon a una notificació: els nens ja tornen a escola. L'hivern s'acosta i amb l'hivern el fred, els virus respiratoris sincitials o no i les mares preocupades fins al punt de portar mocs normals i corrents a les tres del matí a urgències. Potser aquest és l'últim pots amb un somriure als llavis...
Bromes a part, penseu en nosaltres els pediatres d'aquí unes setmanes que passarem nits despertes atenent amb bona cara gent i més gent.
En fi, que la força us acompanyi.

Ave César, descansanti te salutan!

Hola a tothom!! Aquells de vosaltres que pertanyeu al món quirúrgic no enteneu el concepte que acabo d'exposar amb el títol.
Explico: el descansant és aquell ésser afortunat que té més punts acumulats per haver baixat a dormir al primer torn durant moltes guàrdies- en l'última era jo- i que si la guàrdia és bona pot anar-se'n a dormir a la mateixa hora que l'adjunt. Habitualment les guàrdies no són prou bones, però aquesta vegada era bona. Jeje. Estic més content que un ginjol. Si he dormit més que els dies normals de feina!
Per cert, la guàrdia molt productiva: dues apendicitis( una d'elles diagnosticada pel David), una crisi d'ansietat, un debut diabètic i una crisi convulsiva conversiva.
Que la força us acompanyi!

Tinc DVD!

L'última guàrdia ha estat molt entretinguda. El temps per foguejar-se ja ha passat, el curs començarà aviat i "la marabunta" és aprop. Almenys això ens diuen els majors. Expliquen alguna cosa semblant a l'apocalipsi però amb mocs, bronquiolitis i llistes d'espera en vermell. Ara mateix no em preocupa gaire, acabo de començar i només tinc l'obligació de preguntar tots els dubtes que tingui.

Abans d'ahir un enfermer va entrar a la sala de metges; una ambulància acabava de portar un nano que deia que veia monstres i s'havia desmaiat, i preguntava si l'havíem de veure nosaltres primer per descartar organicitat. La resposta que va obtenir, afirmativa, va ésser seguida d'una pregunta, quants anys té?, setze, uix vaig contestar jo, llavors no serà necessari mirar sota la camilla per tranquilitzar el nen...

No cal dir que em va tocar a mi descartar aquesta organicitat, poc després vaig saber que veia monstres, com personatges fets de foscor amb ulla blaus que se'l miraven i deien coses, que el teníen aterroritzat. No veieu el cangueli que em va entrar quan va dir-me que veia un d'aquests paios dins l'habitació... ja m'imaginava un poltergueist i jo el pringat de turno que acabava devorat per l'espectre malèvol... per sort no va ser així i vaig poder avisar al psiquiatre a temp per evitar ser el secundari que la pringa per escèptic a la peli B de torn...

O sigui que després, tot just "surtit" de guàrdia vaig decidir comprar-me un DVD pel pis... per celebrar que no sóc un secundari!

PD: sobre l'intent infructuós d'intentar contentar tres adjunts alhora... diuen que qui molt espira poc empeny. Espero que a partir de demà tinguis més sort i puguis "contentar" al teu "equip"...