"me encanta que los planes salgan bien"

Eren la una i mitja de la nit de dilluns... tothom dormia; excepte jo, una uruguayana resident de família, i una magnífica resident gran (que a part de maca i simpàtica en sap un niu). Vaig posar-me a visitar un nen petit amb patologia ocular; quan acabo veig gent en espera... 3 esperant a fora i dos ja "passats a box". ¡Ostia! Res, que entro en un box: Cardiopata amb un problema de pal·lidesa i algo semblant a una apnea..... ; al següent box que entro: Nena amb una paràlisi cerebral secundària a un paro cardíac que va tenir de recent nascuda..... ; i al següent box que entro: pacient oncològic amb febre...... bé, els dos restants eren crisis de broncoespasme. A més tenia per sol·lucionar una nena que havia patit una convulsió, i per tant havia de tranquilitzar els pares; i un altre, de 10 mesos amb febre de fins a 40ºC.
En dos horetes ho vaig sol·lucionar tot, encara que amb les recomanacions de la meva resi gran, que ja ho he dit, però ho repetiré fins que que calgui; que en sap un niu!! I finalment els mallorquins, van tornar de dormir, tot i que la feina pesada ja l'havíem fet nosaltres, i segur que ens haurien d'estar ben agraïts.
Jo només els vaig passar una pacient.... una "nena" de 17 anys i pico, vestida amb un tangasso; i acompanyada per la seva germana gran, "rubiaquequitaelhipo"; que venia per dolor abdominal baix.. molt baix.. però que molt baix.. i després d'una exploració minuciosa (però molt professional!, bruts!, més que bruts!!) i amb el diagnòstic diferencial d'una Itu versus patologia ginecològica li vaig passar a en Miquel per tal que realitzés una exploració ginecològica i descartés aquesta última. I llavors diuen que no sóc bon amic...

A les quatre i mitja me'n vaig anar a dormir, pensant que tots tres ens havíem enfrontat a trenta pacients d'aquells que fan posar la pell de gallina, i ens ho havíem manegat prou bé. Només em queda per dir la ja mítica frase: "m'encanta que els plans surtin bé!!"