La veritat es que em sembla que escric això per mi mateix perque realment cada cop que entro nomes hi ha els meus propis missatges, però bé, en tot cas serà com escriure un diari. Avui us escric per explicar-vos dues primeres experiencies noves:
- A principis d'aquest mes, vaig assistir al meu primer trasplantament de cor. Primer de tot, vam anar a buscar el cor del donant al clinic. Es com una pelicula, ens porta una ambulancia fins alla, anem directament a quiròfan, tothom esta esperant que arribem i llavors treiem el cor y quan tornem a baixar hi ha dos cotxes dels mossos d'esquadra que ens porten de nou fins a sant pau. Això si amb la sirena posada i saltant-nos tots els semàfors en vermell i anant a tota pastilla pels carrers de barcelona. La veritat es que es una mica flipat tot plegat. Bé, la qüestió es que li van posar el cor nou al senyor i després de tres setmanes veient-nos cada dia a la UCI, avui li hem donat l'alta perque vagi cap a la sala. No se si estava mes content ell o jo.
- L'altra cosa nova es que aquest dimecres he fet la meva primera guàrdia de cardiaca. La veritat es que res emocionant. Paperassa de la sala, fer altes i ingressos, anar a sopar, pulular una mica per veure que tothom esta be i a les 23 a dormir fins les 7 del matí. Dutxeta calenta, volteta per la UCI per veure com han passat la nit tots plegats i ale, fi de la guàrdia. Sembla ser que el dia que es pica la guàrdia la cosa es posa bastant tensa, pero mentrestant, la veritat es que dona gust que et paguin per dormir 8 hores.
Ale salut a tothom i bones festes!!
Manel
viernes, 21 de diciembre de 2007
miércoles, 12 de diciembre de 2007
Despedida y cierre
Estimats lectors,
escric solemnement aquest missatge per explicar la meva despedida de les guàrdies de Cirurgía General.
Com no podia ser d'altra manera va ser una última guàrdia mogudeta. Ja d'entrada a les 8 AM, mentre entrava a urgencies i encara vestit de carrer, l'R5 que sortia em pilla pel passadis i em comenta que tenim 2 accidentats de moto que acaben d'arribar, i de passada una dona que teniem en observació que també tenia no se que urgent (ja començavem malament). Mentrestant arriba l'adjunta i em comunica que l'altre adjunt que habitualment esta a urgencies pel matí, aquell dia no vindria, així que estariem sols per batallar a les trinxeres (tot això encara amb roba de carrer). Pausa per canviar-se de verd i després fem un repàs ràpid dels pacients que tenim en observació. Ens entra el pànic quan veiem que n'hi ha aproximadament 15 (l'habitual es menys de 10), sense contar els dos transits dels boxs de portes. Així doncs decidim que jo sortiria a intentar arreglar una mica les portes i ella es quedaria amb els que hi havia en observació. Surto a mirar-me els de la moto i resumint em trobo que un d'ells no tenia res (va ser alta abans del migdia), però que l'altre té un sospitós dolor a hipocondri i flanc dret. Un expansor del plasma i un TAC mes tard, el diagnòstic va ser de laceració hepática. Corre, corre, corre, demanar llit a la UCI (encara que no us ho creieu, inicialment el tractament d'això es conservador a no ser que el sagnat sigui massiu!!)
Bé a tot això, evidentment s'havien anat acumulant pacients que venien de fora, amb la cual cosa vaig fer net dels pacients del matí entre les 17 i 18 de la tarda a costa de visitar sense interrupció i d'acabar amb les meves reserves d'adrenalina i cortisol endògenes. A partir d'aqui degoteig de pacients continu com una guàrdia normal.
Ja per acabar, vaig tenir una d'aquelles nits tipus "Sisifo" (pels no experts en temes mitòlògics o en anuncis de Red Bull, en Sisifo era un tio que estava condemnat pels deus a pujar una roca a dalt d'una muntanya, pero quan estaba a punt d'arribar, li queia un altra vegada fins a baix de tot i tenia que tornar a pujar. Aixi un cop i un altre eternament). Bé, doncs mes o menys va ser així. Vaig anar a dormir a les 2.38 AM, em van trucar a les 3.08 per fer una sutura i mirar no se que més. Torno a pujar a dormir a les 4.30 AM, em truquen a les 4.50 per una altra sutura. Torno a dormir a les 5.46AM, em truquen a les 6.12 per tornar a baixar per mirar no se quina panxa. Torno a pujar a les 7.20 i em tornen a trucar per suturar a les 7.56. Aqui ja vaig quedar-me despert i cosint fins acabar la guàrdia a les 9, després d'haver "anat a dormir" un total de 4 vegades en una mateixa nit, i havent dormit en total al voltant de 2 hores.
El somriure amb que vaig sortir de la guàrdia pensant que no ho havia de tornar a fer era radiant.
Manel
PD: el proper 19 de desembre fare la meva primera guàrdia com a Cirurgià Cardiac, tot i que espero que el proper missatge sigui simplement "Vaig dormir 10 hores seguides". Ale fins llavors!!
escric solemnement aquest missatge per explicar la meva despedida de les guàrdies de Cirurgía General.
Com no podia ser d'altra manera va ser una última guàrdia mogudeta. Ja d'entrada a les 8 AM, mentre entrava a urgencies i encara vestit de carrer, l'R5 que sortia em pilla pel passadis i em comenta que tenim 2 accidentats de moto que acaben d'arribar, i de passada una dona que teniem en observació que també tenia no se que urgent (ja començavem malament). Mentrestant arriba l'adjunta i em comunica que l'altre adjunt que habitualment esta a urgencies pel matí, aquell dia no vindria, així que estariem sols per batallar a les trinxeres (tot això encara amb roba de carrer). Pausa per canviar-se de verd i després fem un repàs ràpid dels pacients que tenim en observació. Ens entra el pànic quan veiem que n'hi ha aproximadament 15 (l'habitual es menys de 10), sense contar els dos transits dels boxs de portes. Així doncs decidim que jo sortiria a intentar arreglar una mica les portes i ella es quedaria amb els que hi havia en observació. Surto a mirar-me els de la moto i resumint em trobo que un d'ells no tenia res (va ser alta abans del migdia), però que l'altre té un sospitós dolor a hipocondri i flanc dret. Un expansor del plasma i un TAC mes tard, el diagnòstic va ser de laceració hepática. Corre, corre, corre, demanar llit a la UCI (encara que no us ho creieu, inicialment el tractament d'això es conservador a no ser que el sagnat sigui massiu!!)
Bé a tot això, evidentment s'havien anat acumulant pacients que venien de fora, amb la cual cosa vaig fer net dels pacients del matí entre les 17 i 18 de la tarda a costa de visitar sense interrupció i d'acabar amb les meves reserves d'adrenalina i cortisol endògenes. A partir d'aqui degoteig de pacients continu com una guàrdia normal.
Ja per acabar, vaig tenir una d'aquelles nits tipus "Sisifo" (pels no experts en temes mitòlògics o en anuncis de Red Bull, en Sisifo era un tio que estava condemnat pels deus a pujar una roca a dalt d'una muntanya, pero quan estaba a punt d'arribar, li queia un altra vegada fins a baix de tot i tenia que tornar a pujar. Aixi un cop i un altre eternament). Bé, doncs mes o menys va ser així. Vaig anar a dormir a les 2.38 AM, em van trucar a les 3.08 per fer una sutura i mirar no se que més. Torno a pujar a dormir a les 4.30 AM, em truquen a les 4.50 per una altra sutura. Torno a dormir a les 5.46AM, em truquen a les 6.12 per tornar a baixar per mirar no se quina panxa. Torno a pujar a les 7.20 i em tornen a trucar per suturar a les 7.56. Aqui ja vaig quedar-me despert i cosint fins acabar la guàrdia a les 9, després d'haver "anat a dormir" un total de 4 vegades en una mateixa nit, i havent dormit en total al voltant de 2 hores.
El somriure amb que vaig sortir de la guàrdia pensant que no ho havia de tornar a fer era radiant.
Manel
PD: el proper 19 de desembre fare la meva primera guàrdia com a Cirurgià Cardiac, tot i que espero que el proper missatge sigui simplement "Vaig dormir 10 hores seguides". Ale fins llavors!!
lunes, 10 de diciembre de 2007
Les llistes negres, gastroenteritis i una bona guàrdia
Hola i salut a tothom! Començant pel final: m'he despertat a les 10.00h d'avui després d'anar-me a domir a una hora decent, les 06.00h. Hem partit molt bé.
Els nostres lectors- bàsicament el Manel, la Vane i el David, sense incloure'm a mí que no tornaré a llegir això- es preguntaran: què vol dir en Miquel amb llista negra? No, no em refereixo a una llista de gent de la màfia que et mataran; no és res d'això.
La llista negra és una llista de personetes, residents, que en cas que algú no pugui venir a una guàrdia s'usa per decidir qui el substitueix.
Doncs ahir, arribo a la guàrdia sobre les 08.00h i em trobo una R gran fent ús del seu mòbil personal- destaquem l'astúcia de no trucar des d'una extensió de 22 números a algú un diumenge al matí-. Els telèfons sonaven i ningú l'agafava fins que... Bé, fins que una pobra coR que havia dormit una hora- ja sabeu, allò de que la gent té vida i els dissabtes a la nit m'han dit que hi ha gent que surt-. Va haver de venir a fer el que va poder. Va aconseguir trobar algú que la substituís de nit, cosa que tampoc va ser gens fàcil.
Moralina: no agafar telèfons de companys de treball o extensions de l'hospital durant el cap de setmana.
PD: La causa de la llista negra era una GEA. Fer una guàrdia amb GEA és una putada; el David, jo i múltiples persones sabem el que és fer-ne una.
Els nostres lectors- bàsicament el Manel, la Vane i el David, sense incloure'm a mí que no tornaré a llegir això- es preguntaran: què vol dir en Miquel amb llista negra? No, no em refereixo a una llista de gent de la màfia que et mataran; no és res d'això.
La llista negra és una llista de personetes, residents, que en cas que algú no pugui venir a una guàrdia s'usa per decidir qui el substitueix.
Doncs ahir, arribo a la guàrdia sobre les 08.00h i em trobo una R gran fent ús del seu mòbil personal- destaquem l'astúcia de no trucar des d'una extensió de 22 números a algú un diumenge al matí-. Els telèfons sonaven i ningú l'agafava fins que... Bé, fins que una pobra coR que havia dormit una hora- ja sabeu, allò de que la gent té vida i els dissabtes a la nit m'han dit que hi ha gent que surt-. Va haver de venir a fer el que va poder. Va aconseguir trobar algú que la substituís de nit, cosa que tampoc va ser gens fàcil.
Moralina: no agafar telèfons de companys de treball o extensions de l'hospital durant el cap de setmana.
PD: La causa de la llista negra era una GEA. Fer una guàrdia amb GEA és una putada; el David, jo i múltiples persones sabem el que és fer-ne una.
martes, 4 de diciembre de 2007
"Te voy a partir la cara"
Hola, hola a tothom! Després de la mítica "¿por qué no te callas?" proferida per sa majestat el Rei, jo ahir vaig patir una també mítica per mi a partir d'ara: "Te voy a partir la cara".
Va ser sobre les 21.00h d'ahir, quan al nostre servei d'Urgències hi havia 60 persones en espera, amb una mitja de 2 a 3 hores d'espera. Una tarda horrible sense R4 havia precipitat la situació tensa en la que ens trobàvem. Ja sabíem que no hi havia solució.
La nit va ser el mateix. Va haver-hi qui no va dormir.
En fi, mala, mala, mala guàrdia!
Va ser sobre les 21.00h d'ahir, quan al nostre servei d'Urgències hi havia 60 persones en espera, amb una mitja de 2 a 3 hores d'espera. Una tarda horrible sense R4 havia precipitat la situació tensa en la que ens trobàvem. Ja sabíem que no hi havia solució.
La nit va ser el mateix. Va haver-hi qui no va dormir.
En fi, mala, mala, mala guàrdia!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)