miércoles, 12 de diciembre de 2007

Despedida y cierre

Estimats lectors,
escric solemnement aquest missatge per explicar la meva despedida de les guàrdies de Cirurgía General.

Com no podia ser d'altra manera va ser una última guàrdia mogudeta. Ja d'entrada a les 8 AM, mentre entrava a urgencies i encara vestit de carrer, l'R5 que sortia em pilla pel passadis i em comenta que tenim 2 accidentats de moto que acaben d'arribar, i de passada una dona que teniem en observació que també tenia no se que urgent (ja començavem malament). Mentrestant arriba l'adjunta i em comunica que l'altre adjunt que habitualment esta a urgencies pel matí, aquell dia no vindria, així que estariem sols per batallar a les trinxeres (tot això encara amb roba de carrer). Pausa per canviar-se de verd i després fem un repàs ràpid dels pacients que tenim en observació. Ens entra el pànic quan veiem que n'hi ha aproximadament 15 (l'habitual es menys de 10), sense contar els dos transits dels boxs de portes. Així doncs decidim que jo sortiria a intentar arreglar una mica les portes i ella es quedaria amb els que hi havia en observació. Surto a mirar-me els de la moto i resumint em trobo que un d'ells no tenia res (va ser alta abans del migdia), però que l'altre té un sospitós dolor a hipocondri i flanc dret. Un expansor del plasma i un TAC mes tard, el diagnòstic va ser de laceració hepática. Corre, corre, corre, demanar llit a la UCI (encara que no us ho creieu, inicialment el tractament d'això es conservador a no ser que el sagnat sigui massiu!!)

Bé a tot això, evidentment s'havien anat acumulant pacients que venien de fora, amb la cual cosa vaig fer net dels pacients del matí entre les 17 i 18 de la tarda a costa de visitar sense interrupció i d'acabar amb les meves reserves d'adrenalina i cortisol endògenes. A partir d'aqui degoteig de pacients continu com una guàrdia normal.

Ja per acabar, vaig tenir una d'aquelles nits tipus "Sisifo" (pels no experts en temes mitòlògics o en anuncis de Red Bull, en Sisifo era un tio que estava condemnat pels deus a pujar una roca a dalt d'una muntanya, pero quan estaba a punt d'arribar, li queia un altra vegada fins a baix de tot i tenia que tornar a pujar. Aixi un cop i un altre eternament). Bé, doncs mes o menys va ser així. Vaig anar a dormir a les 2.38 AM, em van trucar a les 3.08 per fer una sutura i mirar no se que més. Torno a pujar a dormir a les 4.30 AM, em truquen a les 4.50 per una altra sutura. Torno a dormir a les 5.46AM, em truquen a les 6.12 per tornar a baixar per mirar no se quina panxa. Torno a pujar a les 7.20 i em tornen a trucar per suturar a les 7.56. Aqui ja vaig quedar-me despert i cosint fins acabar la guàrdia a les 9, després d'haver "anat a dormir" un total de 4 vegades en una mateixa nit, i havent dormit en total al voltant de 2 hores.

El somriure amb que vaig sortir de la guàrdia pensant que no ho havia de tornar a fer era radiant.

Manel

PD: el proper 19 de desembre fare la meva primera guàrdia com a Cirurgià Cardiac, tot i que espero que el proper missatge sigui simplement "Vaig dormir 10 hores seguides". Ale fins llavors!!

No hay comentarios: