jueves, 26 de junio de 2008

rompiendo el cascaron

hola chic@s!!!

solo os dejo este pequeño mensaje para deciros que después de mucho pero mucho tiempo puedo decir MAÑANA NO PUEDO QUEDAR PQ TENGO GUARDIA!!!!!

si si si: ja está aquí ja arriba la vane :P y lhospitalet se revolucionará con un tiempo de espera minimo de 4 horas pq otra cosa no, pero lenta un rato y yo alli solita con mis yayos fracturados y mi unica ayuda, el adjunto durmiente como bien indica su nombre estará durmiendo.... ahhhhhhh

bueno, voy a hacer un resumen de consejos que me habeis dado y q son muuuuy utiles por si algun dia otros R1 se dedican a mirar estas páginas...
-cuando puedas dormir duerme
-cuando puedas comer come
-cuando puedas sentarte sientate
-si su ambulatorio pertenece a la zona de bellvitge el cot de guarda de alli estara encantado de atenderle
-si se ha lesionado trabajando su mutua laboral estara encantada de atenderle
-si se ha lesionado y tiene mutua privada tb estaran encantados de atenderle

si me dejo alguno estaría muy interesada en que los expertos R2 que leen ests paginas me lo comentaran

besitos y ya os contaré (si sobrevivo) aunque espero q el subidon de la selesion me deje descansar :P

martes, 24 de junio de 2008

Where's matt?

Un vídeo preciós....

lunes, 9 de junio de 2008

Congressos, els somnis i els balls

Hola, hola!
Abans de res, dir-us que anar de congrés a l'AEP està molt i molt bé... Clar que no és com anar de congrés per via oftalmo, però a mi ja em val: abundància de menjar, abundància de regalets i inclús un xic de ciència.
En fi, he tornat enamorat del menjar galleg. Això vol dir que m'he posat fins al cul de pop a la gallega.
Sobre els somnis, i en referència al somni que la nostra R3 Laura ha tengut sobre el David, dir que espero que els somnis no vulguin dir res. Ho dic pel David i també per mi. Estant sota la influència de la somnolència que només pot donar un bon Albariño vaig somiar el següent: havia tengut un accident i estava invàl.lid. El pitjor del somni no era la meva incapacitat, que sentia ja haver superat, sinó el sentiment de llàstima que despertava en la gent. Sentia ràbia cap al món perquè no tenien el meu problema i, a sobre, no em facilitaven la tornada sinó que, al contrari, amb la seva llàstima i les seves ànsies perquè jo no fes res i la meva vida fos més senzilla, em feien impossible tornar a sentir-me útil. És ben curiós que puguis tenir un sentiment tan complex com aquest en un somni.
Finalment, per acabar el post, referir-vos el moment de màxima vergonya de la meva vida: imagineu una pista de ball amb pediatres ballant( un únic noi). Ara sentiu que sona Grease. Això desferma la passió d'una adjunta, qui estira de la camisa l'únic resident noi que hi ha allà al davant i l'estira ben al mig de la pista, fent que es posi més vermell que mai i se senti de tot ,menys pròxim a John Travolta.

miércoles, 4 de junio de 2008

Quan una dona casada somia amb tu...

Perplex, així m'he quedat quan, una companya de l'hospital, molt maca i molt simpàtica, però casada en tot cas, m'ha comentat que ahir nit va somiar amb mi. Bé, de fet primer m'he alegrat, doncs aquestes coses sempre afalaguen...
El que m'ha fet tornar perplex ha estat que en el somni jo "la dinyava", si, m'agafava un atac cardíac (destí cruel del cardiòpata) o alguna cosa semblant, i en el moment d'intentar-me intubar nosequèfeia que jo acabava dins una bossa negra de plàstic...
En fi, per tercera vegada en vint-i-cinc anys i pico (un pico llarg), és la tercera vegada que assaboreixo de nou el bon gust de l'aire i el plaer de poder respirar... tot i això; m'encanta que somiin amb mi. ;P

domingo, 1 de junio de 2008

Fi de R1

Hola, companys!
Divendres vaig fer l'última guàrdia com a R1. La meva pròxima guàrdia, dissabte dia 14, coincidint amb el meu aniversari, ja serà com R2, donat que hi haurà una R1 també.
Serà tot un canvi: ja no hauré de portar berenar, ja no faré PLs i ja no tendré llicència per preguntar.
Mmm. No sé si em serà tan convenient el canvi...
En fi, nova etapa.