Perplex, així m'he quedat quan, una companya de l'hospital, molt maca i molt simpàtica, però casada en tot cas, m'ha comentat que ahir nit va somiar amb mi. Bé, de fet primer m'he alegrat, doncs aquestes coses sempre afalaguen...
El que m'ha fet tornar perplex ha estat que en el somni jo "la dinyava", si, m'agafava un atac cardíac (destí cruel del cardiòpata) o alguna cosa semblant, i en el moment d'intentar-me intubar nosequèfeia que jo acabava dins una bossa negra de plàstic...
En fi, per tercera vegada en vint-i-cinc anys i pico (un pico llarg), és la tercera vegada que assaboreixo de nou el bon gust de l'aire i el plaer de poder respirar... tot i això; m'encanta que somiin amb mi. ;P
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario