Hola, hola! El títol del post reflecteix el meu estat d'ànim en els últims temps.
No, no us espanteu; només que les últimes setmanes he vist el costat més dur de la Medicina d'aprop. I amb això del costat més dur em refereixo a les cagades pròpies.
Perquè, no ens enganyem ,les cagades dirigides per adjunt són menys cagades. Més o menys com passa amb les penes compartides amb amics, que són menys penes. O les desgràcies compartides. Bé, que ja ens entenem.
Al que anàvem, nois, que he realitzat alguna que altra cagada en les últimes setmanes i, com que en les últimes setmanes estic prenent més decisions sol del que acostumava, dir alguna és un eufemisme. Seria més correcte dir moltes.
Dir també que el bo del David va tenir a bé recordar-me que m'havia menjat una pneumònia amb patates fregides. De totes formes, cal a dir que el pobre no sabia que estic passant una època d'inseguretats i dubtes.
Suposo que és normal, que és el que toca. En algun moment de les nostres vides sempre dubtem i ara em toca a mi.
En fi, com que aquest blog ha de servir per transmetre experiències i vivències personals transmeto així la frustració de qui es fa gran a cops.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Una cagada succeeix quan el que has fet és irresponsable o negligent; i dubto que hagis fet qualsevulla d'aquestes dues coses.
Si, d'acord, lo de les patates fregides és cosa meva, però és un comentari amistós que no va tenir cap conseqüència; és més, tu vas fer el que tocava: Tenies una nena que tenia algo i que tu no veies clar. Després d'haver treballar 22 hores seguides jo tammpoc veig clares moltes coses; i vas fer el que calia, que algú altre més fresc s'ho tornés a mirar.
La resta de coses... no veig que t'hagis equivocat enlloc; no vas seguir les criatures, no vas demanar les proves que creies que calia en cada moment?
Cagar-la és enviar un nen invaginat a casa seva; la resta són collonades... si vols plorar com una adolescent amb dolor abdominal, tinc un placebo de primera!!
Publicar un comentario