me encanta cuando las enfermeras hacen un triaje perfecto y t dan este tipo de regalos para amenizar reuniones y festejos con anécdotas de tal calaña.
mujer de 20 y pocos con chulo playa reggeaton power al lado con orientacion de lumbalgia mecánica.
al intentar palparle a la susodicha la espalda refiere un dolor muuuuuuy intenso desde lumbares hasta arco popliteo "muchisiisisisisimo dolor", balance articular de columna practicamente 0, mu Adoloria toda ella; con lo cual en un inicio de historia clinica se pregunta el mecanismo de lesion y comenta "un desgarro doctor un desgarro" al mismo instante que al chulito le aparece un brillo de orgullo en los ojos...si, si si, ole ole ole q grande esa cara de poker esa indiferencia al relato de "mi novio me ha roto toa".
2 pensamientos pasaron por mi cabeza:
Gracias por no hacerme cirujana y tener qe ver esas cosas tan feas y tan dolorosas
Un pensamiento para el cardiovascular y su chiste de "agarrese los tobillos....."
Hay veces que la resistencia t enseña muuuchas cosas
martes, 19 de agosto de 2008
martes, 12 de agosto de 2008
Les vacances
Hola, companys! Com va dir el Josep Tarradelles quan va tornar de l'exili: "Ja sóc aquí".
Jo no torno de l'exili, però sí que he necessitat un parell de dies per recuperar-me de les vacances. Per aquells qui no ho sabien estava de creuer des de Venècia amb la meva família. Hem passat també per Grècia, Croàcia i Turquia. Tot molt maco( com diríeu aquí). El que més m'ha agradat, per seguir amb aquest estil tan propi d'una redacció de nens d'escola, ha estat probablement Istambul. Una ciutat sorprenent i molt europea. Venècia és especial: sembla que estiguis a una peli.
Vaig tenir el gust de conèixer la pitjor nena del món. Sí, companys, aquesta desbancava la nena que em va llençar els cheetos a la cara a CCEE. Els pares d'aquesta nena eren com un manual: "¿Cómo malcriar a sus hijos?".
En fi, reflexions personals a banda, veig que el blog està en estat terminal. Poques aportacions durant aquest estiu...
No se m'acut com donar-li vida, però si algú de vosaltres en té alguna idea s'escoltaran suggerències.
Jo no torno de l'exili, però sí que he necessitat un parell de dies per recuperar-me de les vacances. Per aquells qui no ho sabien estava de creuer des de Venècia amb la meva família. Hem passat també per Grècia, Croàcia i Turquia. Tot molt maco( com diríeu aquí). El que més m'ha agradat, per seguir amb aquest estil tan propi d'una redacció de nens d'escola, ha estat probablement Istambul. Una ciutat sorprenent i molt europea. Venècia és especial: sembla que estiguis a una peli.
Vaig tenir el gust de conèixer la pitjor nena del món. Sí, companys, aquesta desbancava la nena que em va llençar els cheetos a la cara a CCEE. Els pares d'aquesta nena eren com un manual: "¿Cómo malcriar a sus hijos?".
En fi, reflexions personals a banda, veig que el blog està en estat terminal. Poques aportacions durant aquest estiu...
No se m'acut com donar-li vida, però si algú de vosaltres en té alguna idea s'escoltaran suggerències.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)