Les vacances

Hola, companys! Com va dir el Josep Tarradelles quan va tornar de l'exili: "Ja sóc aquí".
Jo no torno de l'exili, però sí que he necessitat un parell de dies per recuperar-me de les vacances. Per aquells qui no ho sabien estava de creuer des de Venècia amb la meva família. Hem passat també per Grècia, Croàcia i Turquia. Tot molt maco( com diríeu aquí). El que més m'ha agradat, per seguir amb aquest estil tan propi d'una redacció de nens d'escola, ha estat probablement Istambul. Una ciutat sorprenent i molt europea. Venècia és especial: sembla que estiguis a una peli.
Vaig tenir el gust de conèixer la pitjor nena del món. Sí, companys, aquesta desbancava la nena que em va llençar els cheetos a la cara a CCEE. Els pares d'aquesta nena eren com un manual: "¿Cómo malcriar a sus hijos?".
En fi, reflexions personals a banda, veig que el blog està en estat terminal. Poques aportacions durant aquest estiu...
No se m'acut com donar-li vida, però si algú de vosaltres en té alguna idea s'escoltaran suggerències.