La guardia dels intoxicats

Ep companys!
he estat unes cuantes sortides de guàrdia absent perque realment no m'havia passat res massa interessant, tot i que ja veig que no cal tenir cap cas emocionant per escriure (mocs i mes mocs, otitis i bla bla bla), aixi que a partir d'ara us explicare també alguna guardia rutinaria de tant en tant.

Aquest passat dissabte per aixo si que vam tenir una guardia mogudeta. Va començar la "movida" per la tarda amb un xicot que s'havia "estampado con la moto contra un arbol", amb el resultat de tenir l'os temporal esquerre fet pure, una clavicula trencada i la diafisi del femur dret també trencada. Quina cosa mes desagradable va ser veure com la traumatologa de guardia treia un maleti com el del tio de bricomania per taladrar-li el femur a l'altura del genoll (sota una anestesia local + sedació que em va semblar clarament insuficient), per colocar-li un fixador extern del que va penjar-hi una bossa plena d'ampolles de suero fisiològic. El resultat de l'anàlisi de tóxics: uns nivells de cocaïna unes 20 vegades superiors a una dosi normal. Avantatge de fotre's una nata amb la moto estant fins les orelles de coca? Doncs que t'estalvies les drogues vasoactives per mantenir la tensio fins al cap d'unes hores, perque ja les portes posades de casa.

El segon intoxicat de la nit va ser un senyor que va patir el "sindrome del Aleman volador" que deia el dr. Suso. Festeta a casa, mooooolt alcohol en sang i ganes de prendre la fresca al balco. Resultat caiguda des del segon pis i varies fractures de crani que van provocar una hemorragia a fossa posterior, enclavament, aturada cardiorrespiratoria a dins de la sala de la TAC, i ale bona nit i tapa't. Informar la dona també tota una odissea perque estava tant o mes borratxa que l'ex-marit, aixi que tots esperem que al mati següent se'n recordés de que el seu marit no havia anat a domir a casa aquella nit.

La post-data cardioquirúrgica de la nit, la va posar una noia que va venir per apendicitis, pero que com a antecedent tenia una CIA que li feia tenir un buf molt maco. Aixo no va interessar a cap dels meus companys de guàrdia, però jo vaig sentir-me per una estona una mica mes a prop de l'altra banda del diafragma.

Resum de la guàrdia

Hola, hola! Ara sí estic postguàrdia! L'avanç temporal que us vaig fer divendres va ser del tot encertat. Jeje.
Coses curioses realment poques. Una guàrdia avorridota.
Estic espeset, ja em perdonareu.
Per aquells que em llegeixen des del Clínic poder vénc a dinar dijous.
Que la Força us acompanyi!

Preguàrdia

Hola a tothom!! Que la Força us acompanyi! Avui començo amb el que acostuma a ser la meva despedida dels posts. El motiu d'escriure abans de que passi la guàrdia és que últimament estic força cansat després de guàrdia.
Us escric el que passarà demà: un munt de mocs, un munt d'otitis mitges i un munt de dolors abdominals. Faré una o ninguna punció lumbar. Atendré alguna patologia peculiar.
Ja està, el resum de la guàrdia.
Ara entro de guàrdia!

"me encanta que los planes salgan bien"

Eren la una i mitja de la nit de dilluns... tothom dormia; excepte jo, una uruguayana resident de família, i una magnífica resident gran (que a part de maca i simpàtica en sap un niu). Vaig posar-me a visitar un nen petit amb patologia ocular; quan acabo veig gent en espera... 3 esperant a fora i dos ja "passats a box". ¡Ostia! Res, que entro en un box: Cardiopata amb un problema de pal·lidesa i algo semblant a una apnea..... ; al següent box que entro: Nena amb una paràlisi cerebral secundària a un paro cardíac que va tenir de recent nascuda..... ; i al següent box que entro: pacient oncològic amb febre...... bé, els dos restants eren crisis de broncoespasme. A més tenia per sol·lucionar una nena que havia patit una convulsió, i per tant havia de tranquilitzar els pares; i un altre, de 10 mesos amb febre de fins a 40ºC.
En dos horetes ho vaig sol·lucionar tot, encara que amb les recomanacions de la meva resi gran, que ja ho he dit, però ho repetiré fins que que calgui; que en sap un niu!! I finalment els mallorquins, van tornar de dormir, tot i que la feina pesada ja l'havíem fet nosaltres, i segur que ens haurien d'estar ben agraïts.
Jo només els vaig passar una pacient.... una "nena" de 17 anys i pico, vestida amb un tangasso; i acompanyada per la seva germana gran, "rubiaquequitaelhipo"; que venia per dolor abdominal baix.. molt baix.. però que molt baix.. i després d'una exploració minuciosa (però molt professional!, bruts!, més que bruts!!) i amb el diagnòstic diferencial d'una Itu versus patologia ginecològica li vaig passar a en Miquel per tal que realitzés una exploració ginecològica i descartés aquesta última. I llavors diuen que no sóc bon amic...

A les quatre i mitja me'n vaig anar a dormir, pensant que tots tres ens havíem enfrontat a trenta pacients d'aquells que fan posar la pell de gallina, i ens ho havíem manegat prou bé. Només em queda per dir la ja mítica frase: "m'encanta que els plans surtin bé!!"

Ya llega el invierno

Hola a tothom! Aquest mail que escric sense estar surtint de guàrdia respon a una notificació: els nens ja tornen a escola. L'hivern s'acosta i amb l'hivern el fred, els virus respiratoris sincitials o no i les mares preocupades fins al punt de portar mocs normals i corrents a les tres del matí a urgències. Potser aquest és l'últim pots amb un somriure als llavis...
Bromes a part, penseu en nosaltres els pediatres d'aquí unes setmanes que passarem nits despertes atenent amb bona cara gent i més gent.
En fi, que la força us acompanyi.

Ave César, descansanti te salutan!

Hola a tothom!! Aquells de vosaltres que pertanyeu al món quirúrgic no enteneu el concepte que acabo d'exposar amb el títol.
Explico: el descansant és aquell ésser afortunat que té més punts acumulats per haver baixat a dormir al primer torn durant moltes guàrdies- en l'última era jo- i que si la guàrdia és bona pot anar-se'n a dormir a la mateixa hora que l'adjunt. Habitualment les guàrdies no són prou bones, però aquesta vegada era bona. Jeje. Estic més content que un ginjol. Si he dormit més que els dies normals de feina!
Per cert, la guàrdia molt productiva: dues apendicitis( una d'elles diagnosticada pel David), una crisi d'ansietat, un debut diabètic i una crisi convulsiva conversiva.
Que la força us acompanyi!

Tinc DVD!

L'última guàrdia ha estat molt entretinguda. El temps per foguejar-se ja ha passat, el curs començarà aviat i "la marabunta" és aprop. Almenys això ens diuen els majors. Expliquen alguna cosa semblant a l'apocalipsi però amb mocs, bronquiolitis i llistes d'espera en vermell. Ara mateix no em preocupa gaire, acabo de començar i només tinc l'obligació de preguntar tots els dubtes que tingui.

Abans d'ahir un enfermer va entrar a la sala de metges; una ambulància acabava de portar un nano que deia que veia monstres i s'havia desmaiat, i preguntava si l'havíem de veure nosaltres primer per descartar organicitat. La resposta que va obtenir, afirmativa, va ésser seguida d'una pregunta, quants anys té?, setze, uix vaig contestar jo, llavors no serà necessari mirar sota la camilla per tranquilitzar el nen...

No cal dir que em va tocar a mi descartar aquesta organicitat, poc després vaig saber que veia monstres, com personatges fets de foscor amb ulla blaus que se'l miraven i deien coses, que el teníen aterroritzat. No veieu el cangueli que em va entrar quan va dir-me que veia un d'aquests paios dins l'habitació... ja m'imaginava un poltergueist i jo el pringat de turno que acabava devorat per l'espectre malèvol... per sort no va ser així i vaig poder avisar al psiquiatre a temp per evitar ser el secundari que la pringa per escèptic a la peli B de torn...

O sigui que després, tot just "surtit" de guàrdia vaig decidir comprar-me un DVD pel pis... per celebrar que no sóc un secundari!

PD: sobre l'intent infructuós d'intentar contentar tres adjunts alhora... diuen que qui molt espira poc empeny. Espero que a partir de demà tinguis més sort i puguis "contentar" al teu "equip"...