Escric aquest post per felicitar els nostres nois:
Enhorabona al Baltasar per poder fer Oftalmo a Vall d'Hebron i permetre que el Manel i la Vane puguin guanyar un sopar.
Enhorabona a la Vane per la seva plaça de COT a L'Hospi. A vegades les bones persones tenen la recompensa que es mereixen al seu esforç.
jueves, 10 de abril de 2008
miércoles, 9 de abril de 2008
Avui toca Barça
Hola, companys! Perquè sempre ens quedarà París, com dic jo mateix al meu nick.
I és que avui toca Barça, avui toca anar junts i guanyar!
O no. Potser toca panyolada, mai se sap. Ben curiós el públic del Camp Nou: s'espera anys i panys a la primera copa d'Europa, la guanya i poc després demana el cap de l'entrenador que la dóna. No content, al cap d'uns anyets més demana el cap del president que l'ha donada. Hi ha crisi institucional. La crisi s'acaba amb un nou president que porta un crack mediàtic que dóna la volta al món i menja natilles. Guanyem la segona copa d'Europa( dos en 110 anys, gens malament). Poc després... Sí, ho heu endevinat: demanem el cap de l'entrenador, el crack mundial i el president.
Som realment més que un club; som un puticlub.
I és que avui toca Barça, avui toca anar junts i guanyar!
O no. Potser toca panyolada, mai se sap. Ben curiós el públic del Camp Nou: s'espera anys i panys a la primera copa d'Europa, la guanya i poc després demana el cap de l'entrenador que la dóna. No content, al cap d'uns anyets més demana el cap del president que l'ha donada. Hi ha crisi institucional. La crisi s'acaba amb un nou president que porta un crack mediàtic que dóna la volta al món i menja natilles. Guanyem la segona copa d'Europa( dos en 110 anys, gens malament). Poc després... Sí, ho heu endevinat: demanem el cap de l'entrenador, el crack mundial i el president.
Som realment més que un club; som un puticlub.
martes, 8 de abril de 2008
Benvinguts!
Hola, hola!
El David i jo coneixem ja els nous. I és que nosaltres hem deixar de ser ells: els R1, els nous, els que no saben com va tot, etc.
Bromes a part, dono la benvinguda a tots aquells que a partir d'ara seran els nostres companys, tot i que probablement no llegiran aquest blog.
Així doncs els Sant Joan's Theerten són: la Patri, la Luciana, l'Asier, la Núria, l'Anna, l'Àngela, el Francesc, la Sílvia, la Cristina, la Marta, el Javier i la Miriam per part de pedia i l'Oriol per cirurgia pediàtrica.
Espero que siguin un bon repartiment i que junts poguem viure emocionants aventures en les docents guàrdies a Sant Joan de Déu, plenes elles d'interessantíssims pacients.
El David i jo coneixem ja els nous. I és que nosaltres hem deixar de ser ells: els R1, els nous, els que no saben com va tot, etc.
Bromes a part, dono la benvinguda a tots aquells que a partir d'ara seran els nostres companys, tot i que probablement no llegiran aquest blog.
Així doncs els Sant Joan's Theerten són: la Patri, la Luciana, l'Asier, la Núria, l'Anna, l'Àngela, el Francesc, la Sílvia, la Cristina, la Marta, el Javier i la Miriam per part de pedia i l'Oriol per cirurgia pediàtrica.
Espero que siguin un bon repartiment i que junts poguem viure emocionants aventures en les docents guàrdies a Sant Joan de Déu, plenes elles d'interessantíssims pacients.
Les enquestes anònimes
Hola, hola, companys! Aprofitant que la meva labor a l'ambulatori és tan estressant- avui estic sol i es veu que la gent no es deu fiar del practicant- us explicaré com és una enquesta a la meva benvolguda institució.
Allà cada any els residents fem una enquesta de satisfacció i se'ns pregunta sobre diversos temes com ara com creiem que és la docència a Planta o a Urgències. Aquesta enquesta és totalment anònima, fins al punt que has de posar de quin any ets i has de puntuar només les rotacions on has estat( per exemple, la meva és fàcil de reconèixer, essent jo l'únic R1 que només ha estat a Planta i a Urgències).
Donat que l'anonimat no queda prou garantit d'aquesta forma, l'enquesta recorda que perquè es tengui en consideració les coses que es puntuen negativament s'han d'escriure opinions personals, precs o discursos de breu durada de pròpia mà i lletra a un espai reservat al costat de cada pregunta. La meva lletra, com ja sabreu, és inconfusible. L'encriptació de l'enquesta acaba per ser més anònima si cap quan a l'hora d'entregar-la apunten el teu nom.
Això pel que fa a l'anonimat, però després ve la satisfacció amb la resposta. Creieu que si algú s'atreveix a preguntar si està satisfet amb una relació després s'ha d'enfadar si no li agrada la resposta. "Carinyu, que ho he fet bé?". "Doncs, mira, Jordi( és un nom a l'atzar), poder podries ser més suau la pròxima vegada". "Com t'atreveixes( cara d'enfadat a punt d'esclatar una vena); teniu tots una mentalitat de funcionaris(un insult a l'atzar)".
En fi, les enquestes són tot un món. Jo crec que el pròxim any l'emplenaré fent la forma d'un dona amb les creuetes. Almenys serà artístic.
Allà cada any els residents fem una enquesta de satisfacció i se'ns pregunta sobre diversos temes com ara com creiem que és la docència a Planta o a Urgències. Aquesta enquesta és totalment anònima, fins al punt que has de posar de quin any ets i has de puntuar només les rotacions on has estat( per exemple, la meva és fàcil de reconèixer, essent jo l'únic R1 que només ha estat a Planta i a Urgències).
Donat que l'anonimat no queda prou garantit d'aquesta forma, l'enquesta recorda que perquè es tengui en consideració les coses que es puntuen negativament s'han d'escriure opinions personals, precs o discursos de breu durada de pròpia mà i lletra a un espai reservat al costat de cada pregunta. La meva lletra, com ja sabreu, és inconfusible. L'encriptació de l'enquesta acaba per ser més anònima si cap quan a l'hora d'entregar-la apunten el teu nom.
Això pel que fa a l'anonimat, però després ve la satisfacció amb la resposta. Creieu que si algú s'atreveix a preguntar si està satisfet amb una relació després s'ha d'enfadar si no li agrada la resposta. "Carinyu, que ho he fet bé?". "Doncs, mira, Jordi( és un nom a l'atzar), poder podries ser més suau la pròxima vegada". "Com t'atreveixes( cara d'enfadat a punt d'esclatar una vena); teniu tots una mentalitat de funcionaris(un insult a l'atzar)".
En fi, les enquestes són tot un món. Jo crec que el pròxim any l'emplenaré fent la forma d'un dona amb les creuetes. Almenys serà artístic.
domingo, 6 de abril de 2008
Come back to the future
Hola, hola!
M'agradaria tenir alguna frase espectacular pel meu retorn del tipus: "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!"
En fi, el meu retorn coincideix amb l'inici de tota aquesta broma: l'acte d'elecció MIR 0 com decidir on es fa la residència. Coses de la vida i més.
Respecte el comentari del Manel de no saber qui vendrà, jo tenc la sort o la desgràcia de perdre part d'aquest encant: conec dues noies que ens acompanyaran al David i a mi en l'aventura de ser metges a Sant Joan de Déu. Una d'elles va venir dissabte a passar amb una R quasi 3 per veure com era això de ser pediatre. L'altra és l'Anna Gamell. Ambdues escullen demà.
Ja per acabar: molta sort a tots aquells que en els pròxims dies els hi toqui escullir.
M'agradaria tenir alguna frase espectacular pel meu retorn del tipus: "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!"
En fi, el meu retorn coincideix amb l'inici de tota aquesta broma: l'acte d'elecció MIR 0 com decidir on es fa la residència. Coses de la vida i més.
Respecte el comentari del Manel de no saber qui vendrà, jo tenc la sort o la desgràcia de perdre part d'aquest encant: conec dues noies que ens acompanyaran al David i a mi en l'aventura de ser metges a Sant Joan de Déu. Una d'elles va venir dissabte a passar amb una R quasi 3 per veure com era això de ser pediatre. L'altra és l'Anna Gamell. Ambdues escullen demà.
Ja per acabar: molta sort a tots aquells que en els pròxims dies els hi toqui escullir.
viernes, 4 de abril de 2008
La setmana MIR
Bones tardes!
al servei de Cir. Cardiaca de St. Pau estem impacients per conèixer la identitat del nostre proper R1. Suposo que deu ser una impaciència generalitzada a d'altres serveis. No es comenta entre vosaltres?? Es curiós com es viu la tria de plaça des de l'altre cantó. No saber qui vindrà i no tenir cap possibilitat de fer res trii qui trii la plaça és una sensació estranya. L'any passat erem nosaltres els que triàvem, però aquest any son els altres els que ens triaran a nosaltres. Bé, en qualsevol cas molta sort a tots (els que trien i els triats). Com a mínim al meu servei a partir de dilluns hi haurà algú permanentment enganxat a l'ordinador seguint la tria en directe. Ànims a tots!!
Manel
miércoles, 2 de abril de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)