Hola, companys! Perquè sempre ens quedarà París, com dic jo mateix al meu nick.
I és que avui toca Barça, avui toca anar junts i guanyar!
O no. Potser toca panyolada, mai se sap. Ben curiós el públic del Camp Nou: s'espera anys i panys a la primera copa d'Europa, la guanya i poc després demana el cap de l'entrenador que la dóna. No content, al cap d'uns anyets més demana el cap del president que l'ha donada. Hi ha crisi institucional. La crisi s'acaba amb un nou president que porta un crack mediàtic que dóna la volta al món i menja natilles. Guanyem la segona copa d'Europa( dos en 110 anys, gens malament). Poc després... Sí, ho heu endevinat: demanem el cap de l'entrenador, el crack mundial i el president.
Som realment més que un club; som un puticlub.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario