The last two days

Escric avui per congratular-me que em queden dos dies d'R1. Dilluns i divendres (la resta tinc festa, jeje).
Dilluns 5 començo la meva rotació a planta, començo la meva rotació de segon any. Estic una mica espantat, doncs segons es diu, els adjunts són molt exigents i tenen moltes "manies". És igual! Jo tembé tinc manies i no sóc pas tan ogre!
Enrere deixo moltes visites, algunes més afortunades que d'altres. Enrere deixo molts matins a urgències, esperant al "master del universo"; enrere deixo molts dies al niu, "explorant pollastres" i magrejant pits (en el sentit de la maternitat bruts més que bruts!); enrere deixo moltes "busques al google" i molts nens que "no tenen res"; enrere deixo a unes magnífiques R2 que m'han ensenyat moltes coses de la residència i de la vida en general. Enrere deixo molts adjunts dels quals he après molt i moltes enfermeres amb les que m'he portat molt bé.
Em queden dos dies... dos telediaris... i una quarta part de mi ja serà pediatre.

Des de la guàrdia amb amor

Hola a tothom!
doncs si, us escric des de l'habitació de guàrdia mentre escolto el partit del Barça per la radio (desgraciadament l'hospital no ens ofereix conexió al Canal+ al personal de guàrdia). M'alegra veure que el blog ha tornat a recuperar certa vitalitat, així que faré esforços per venir a fer aportacions mes sovint.
De primer, el corresponent comentari sobre el nostre nou R1. Es diu Ignasi, es de Barcelona y va fer la carrera a Reus. El mes destacable es que es un armari empotrat de tio. Deu fer al voltant d'1.90 d'altura i aproximadament el mateix d'amplada. Li hem posat aixi a ull un pes aproximat de 90-100Kg i porta una barba tupida que li dona aspecte de "el capitan cavernicola". La veritat es que el que ha quedat clar es que haurem de fer servir la ma esquerra com a residents grans i que l'autoritat serà en tot cas moral, ja que des del punt de vista físic, aquest tio em sembla que pot arrencar-me el braç i matar-me a cops amb ell sense ni tan sols parpellejar.
De segón, una cosa bastant curiosa. Si repasseu les entrades del blog, veureu que el 17 de setembre, vaig publicar una entrada en que a part d'un munt d'intoxicacions, hi havia descrit el cas d'una noia que vam operar d'una apendicitis i que com a dada curiosa tenia un CIA que en aquell moment em va fer molta il·lusió veure. Doncs bé, avui mateix a la tarda li he fet l'ingrés perque demà l'operarem per tancar-li la CIA. Una nova mostra de que el mon es un mocador ciclic i que tard o aviat tot torna.

Manel

PD: per cert, a la transmissió del Puyal ja estan començant a discutir sobre que es millor empatar a 0 que empatar a 1. Francament es molt trist conformar-se amb això. Som un equip molt gris, excepte la zona que ens quedara del color del pebrot la setmana que ve quan anem a Old Trafford.

L'Hospitalet Central

Hola, hola!
Us heu adonat que L'Hospitalet serà com una sèrie de TV?? Si tenim una Anatomía de Grey!!!
Mireu, si no: tenim una hippie, un noi de vida alegre, una pija... Sí, Vane, sí, tu ets la pija d'aquest grup!
Ja ens explicaràs, ja. Jeje.
Només de pensar en els divertits arguments... Crec que ho proposaré a TV3 que no té sèrie de televisió de metges.
El títol seria, és clar, L'Hospitalet Central.

Dubtes d'una R 0

Hola gent asidua al blog!!

Tinc uns quants dubtes respecte l'inici de la resi.
He anat vui a presentar-me i la bibliotecaria m'ha comentat que el resi de cirurgia gral (Véase Sergio López) ja ha començat a anar davant del meu jefe de servei i aquest em diu q jo mateixa, q si vull comenci el dia 19 o sinó que vagi abans....com ho veieu?? vaig abans o q ??
Una altra qüestió.... m'ha dit que començaré uns mesosa urgències, em miro teoria i coses de la traumatologia d'urgències o vaig a pelo allà.

Esperant les vostres sempre sàbies respostes fruit de l'experiència.... vaig preparant la maleta per anar-me'n a Berlín amb la Mo.

Petonets

Sant Jordi

Hola, hola!! Salutacions, amics meus.
Aquesta setmana és Sant Jordi, patró de Catalunya i curiosament no festiu. Aquest any Sant Jordi no només serà el dia de la rosa i el llibre, sinó també el dia que acabarà definitivament un cicle a Can Barça, em temo. Perquè, no és per treure la il.lusió a ningú, el Manchester ens deixarà el cul com un pebrot. Què maco serà veure les Rambles ocupades per hooligans i catalans: dues cultures unides per un patró comú, Sant Jordi!
Patró comú almenys oficialment, perquè com moltes vegades diu el David el patró dels anglesos és San Miguel, donde va triunfa. Certament el patró de Catalunya també podria ben bé ser un altre, com Sant Tomàs, aquell del "si no lo veo no lo creo". Sí, senyor, paradigma del català emprenyat.
En fi, bon Sant Jordi i per aquells que aquest sigui l'últim que guadiu en llibertat absoluta, aprofiteu per passejar per les Rambles a gust.

les eleccions a madrid

Bueno, no és precisament la foto de la investidura de ZP, sinó d'unes altres eleccions, més importants, per ser més personals i pq d'aquest període de formació dependrà la vida d'altres individus.... (joé q sentimental, de hecho espero q mi formación no se lleve a demasiadas por el camino...) pos aixó, akí una foto al pisito de chueca previa a la salida a una discoteca de la cual olvidé el nombre ( y gracias al ser superior ese q está por ahí arriba q lo olvidé pq mareeeee mevaaaaa q chunguez de sitio). Ya sé dónde NO iré cuando vayamos Joan y yo el año que viene. :P

Diumenge post-guàrdia

Hola, hola, companys!
Us saludo de nou surtint de guàrdia. Una guàrdia esgotadora, però tampoc perquè tengués molta feina. Això sí, el petit marron de cada guàrdia: una nena de 16 que no volia tornar a casa perquè li pegaven.
No sé si serà l'edat o què, però ja no aguanto tan bé com fa 9 mesos les sortides de guàrdia. Avui després de dinar no podia més; ha estat duríssim. I això que per la nit havia dormit les meves 5 horetes( de 05.00 a 10.00, per ser exactes).
En fi, disquisicions sobre la meva minvant capacitat de suportar les guàrdies a part, només em queda desitjar sort als que encara resta elegir la plaça i repetir l'enhorabona a aquells qui ja la tenen.