Des de la guàrdia amb amor

Hola a tothom!
doncs si, us escric des de l'habitació de guàrdia mentre escolto el partit del Barça per la radio (desgraciadament l'hospital no ens ofereix conexió al Canal+ al personal de guàrdia). M'alegra veure que el blog ha tornat a recuperar certa vitalitat, així que faré esforços per venir a fer aportacions mes sovint.
De primer, el corresponent comentari sobre el nostre nou R1. Es diu Ignasi, es de Barcelona y va fer la carrera a Reus. El mes destacable es que es un armari empotrat de tio. Deu fer al voltant d'1.90 d'altura i aproximadament el mateix d'amplada. Li hem posat aixi a ull un pes aproximat de 90-100Kg i porta una barba tupida que li dona aspecte de "el capitan cavernicola". La veritat es que el que ha quedat clar es que haurem de fer servir la ma esquerra com a residents grans i que l'autoritat serà en tot cas moral, ja que des del punt de vista físic, aquest tio em sembla que pot arrencar-me el braç i matar-me a cops amb ell sense ni tan sols parpellejar.
De segón, una cosa bastant curiosa. Si repasseu les entrades del blog, veureu que el 17 de setembre, vaig publicar una entrada en que a part d'un munt d'intoxicacions, hi havia descrit el cas d'una noia que vam operar d'una apendicitis i que com a dada curiosa tenia un CIA que en aquell moment em va fer molta il·lusió veure. Doncs bé, avui mateix a la tarda li he fet l'ingrés perque demà l'operarem per tancar-li la CIA. Una nova mostra de que el mon es un mocador ciclic i que tard o aviat tot torna.

Manel

PD: per cert, a la transmissió del Puyal ja estan començant a discutir sobre que es millor empatar a 0 que empatar a 1. Francament es molt trist conformar-se amb això. Som un equip molt gris, excepte la zona que ens quedara del color del pebrot la setmana que ve quan anem a Old Trafford.