L'atac a les 4 del matí

Hola, hola!
Surto de guàrdia i estic realment esgotat. Em va tornar a tocar dormir en el primer torn( ja és la quarta vegada consecutiva).
El pitjor de tot és que la guàrdia va ser d'acudit tot el dia i la nit: estàvem tocant-se els collons tota la tarda i tota la nit. Però en aixecar-nos de dormir, allà a les 4 del matí, va ser el moment que teníem més gent en espera. Mooolt fort, moooooolt fort!
Vaig proposar a l'Esther, qui estava amb mi durant aquest segon torn de nit, penjar un cartell a fora dient les hores seguides treballant que portàvem, per si això feia desistir de les intencions urgentils. Al final no ho vam fer, perquè vam pensar que la gent suposaria que el Sant ens infondria coneixement diví molt superior als 25 anys d'experiència del seu pediatre habitual i podríem curar el refredat del seu fill/a.
En aquestes situacions sempre em plantejo dues preguntes que encara no he pogut respondre:
1. Per què una febre d'una setmana d'evolució acudeix a la fi a les 4 del matí a Urgències?
2. Per què s'acudeix al diví poder del Sant a les 4 del matí si no has de fer cas dels seus profetes, els residents de Sant Joan, quan desestimen gravetat?

La Malaeducación

Hola, companys! Un mes després- gairebé- de la meva última participació, avui us explicaré com em vaig trobar amb la pacient més maleducada que he vist mai, de fet la pitjor nena del món i així li vaig fer notar.
Us explico: estava a consultes i em va venir una nena de 2 anys que no menjava, una "no me come" vaja. La nena, sorprenentment, estava gaudint plaenterament d'una bossa de Cheetos. Li vaig fer notar a la mare que allò podia explicar molt el problema de la nena. La mare va donar un motiu de pes per permetre allò: "Es que si no me montaría un espectáculo".
Efectivament, l'exploració de la nena va ser un espectacle. Em va llençar la bossa de Cheetos pel cap i em va començar a cridar i pegar. De veritat que jo li hagués partit la cara i, de fet, vaig estar a punt d'ensenyar-li paraulotes- ella semblava no saber-ne'n.
En fi, el que ve després podria ser jutjat com cruel, però m'heu d'entendre aquella nena necessitava una petita lliçó. Per aquest motiu, vaig fer veure a la nena en qüestió que "era la peor niña que había visto en mi vida, la niña más mala que había conocido". Ella va dir que "el malo" era jo i així vam entrar en un bucle. Els nens els suporten poc quan són davant desconeguts, així que la pobra criatura va començar a plorar.
Sé que em jutjareu i pensareu que sóc cruel, però l'hauríeu d'haver vist: era la nena de l'exorcista, però sense estar demonitzada; tot natural, sortia d'ella.

rompiendo el cascaron

hola chic@s!!!

solo os dejo este pequeño mensaje para deciros que después de mucho pero mucho tiempo puedo decir MAÑANA NO PUEDO QUEDAR PQ TENGO GUARDIA!!!!!

si si si: ja está aquí ja arriba la vane :P y lhospitalet se revolucionará con un tiempo de espera minimo de 4 horas pq otra cosa no, pero lenta un rato y yo alli solita con mis yayos fracturados y mi unica ayuda, el adjunto durmiente como bien indica su nombre estará durmiendo.... ahhhhhhh

bueno, voy a hacer un resumen de consejos que me habeis dado y q son muuuuy utiles por si algun dia otros R1 se dedican a mirar estas páginas...
-cuando puedas dormir duerme
-cuando puedas comer come
-cuando puedas sentarte sientate
-si su ambulatorio pertenece a la zona de bellvitge el cot de guarda de alli estara encantado de atenderle
-si se ha lesionado trabajando su mutua laboral estara encantada de atenderle
-si se ha lesionado y tiene mutua privada tb estaran encantados de atenderle

si me dejo alguno estaría muy interesada en que los expertos R2 que leen ests paginas me lo comentaran

besitos y ya os contaré (si sobrevivo) aunque espero q el subidon de la selesion me deje descansar :P

Where's matt?

Un vídeo preciós....

Congressos, els somnis i els balls

Hola, hola!
Abans de res, dir-us que anar de congrés a l'AEP està molt i molt bé... Clar que no és com anar de congrés per via oftalmo, però a mi ja em val: abundància de menjar, abundància de regalets i inclús un xic de ciència.
En fi, he tornat enamorat del menjar galleg. Això vol dir que m'he posat fins al cul de pop a la gallega.
Sobre els somnis, i en referència al somni que la nostra R3 Laura ha tengut sobre el David, dir que espero que els somnis no vulguin dir res. Ho dic pel David i també per mi. Estant sota la influència de la somnolència que només pot donar un bon Albariño vaig somiar el següent: havia tengut un accident i estava invàl.lid. El pitjor del somni no era la meva incapacitat, que sentia ja haver superat, sinó el sentiment de llàstima que despertava en la gent. Sentia ràbia cap al món perquè no tenien el meu problema i, a sobre, no em facilitaven la tornada sinó que, al contrari, amb la seva llàstima i les seves ànsies perquè jo no fes res i la meva vida fos més senzilla, em feien impossible tornar a sentir-me útil. És ben curiós que puguis tenir un sentiment tan complex com aquest en un somni.
Finalment, per acabar el post, referir-vos el moment de màxima vergonya de la meva vida: imagineu una pista de ball amb pediatres ballant( un únic noi). Ara sentiu que sona Grease. Això desferma la passió d'una adjunta, qui estira de la camisa l'únic resident noi que hi ha allà al davant i l'estira ben al mig de la pista, fent que es posi més vermell que mai i se senti de tot ,menys pròxim a John Travolta.

Quan una dona casada somia amb tu...

Perplex, així m'he quedat quan, una companya de l'hospital, molt maca i molt simpàtica, però casada en tot cas, m'ha comentat que ahir nit va somiar amb mi. Bé, de fet primer m'he alegrat, doncs aquestes coses sempre afalaguen...
El que m'ha fet tornar perplex ha estat que en el somni jo "la dinyava", si, m'agafava un atac cardíac (destí cruel del cardiòpata) o alguna cosa semblant, i en el moment d'intentar-me intubar nosequèfeia que jo acabava dins una bossa negra de plàstic...
En fi, per tercera vegada en vint-i-cinc anys i pico (un pico llarg), és la tercera vegada que assaboreixo de nou el bon gust de l'aire i el plaer de poder respirar... tot i això; m'encanta que somiin amb mi. ;P

Fi de R1

Hola, companys!
Divendres vaig fer l'última guàrdia com a R1. La meva pròxima guàrdia, dissabte dia 14, coincidint amb el meu aniversari, ja serà com R2, donat que hi haurà una R1 també.
Serà tot un canvi: ja no hauré de portar berenar, ja no faré PLs i ja no tendré llicència per preguntar.
Mmm. No sé si em serà tan convenient el canvi...
En fi, nova etapa.