hola chic@s!!!
solo os dejo este pequeño mensaje para deciros que después de mucho pero mucho tiempo puedo decir MAÑANA NO PUEDO QUEDAR PQ TENGO GUARDIA!!!!!
si si si: ja está aquí ja arriba la vane :P y lhospitalet se revolucionará con un tiempo de espera minimo de 4 horas pq otra cosa no, pero lenta un rato y yo alli solita con mis yayos fracturados y mi unica ayuda, el adjunto durmiente como bien indica su nombre estará durmiendo.... ahhhhhhh
bueno, voy a hacer un resumen de consejos que me habeis dado y q son muuuuy utiles por si algun dia otros R1 se dedican a mirar estas páginas...
-cuando puedas dormir duerme
-cuando puedas comer come
-cuando puedas sentarte sientate
-si su ambulatorio pertenece a la zona de bellvitge el cot de guarda de alli estara encantado de atenderle
-si se ha lesionado trabajando su mutua laboral estara encantada de atenderle
-si se ha lesionado y tiene mutua privada tb estaran encantados de atenderle
si me dejo alguno estaría muy interesada en que los expertos R2 que leen ests paginas me lo comentaran
besitos y ya os contaré (si sobrevivo) aunque espero q el subidon de la selesion me deje descansar :P
jueves, 26 de junio de 2008
martes, 24 de junio de 2008
lunes, 9 de junio de 2008
Congressos, els somnis i els balls
Hola, hola!
Abans de res, dir-us que anar de congrés a l'AEP està molt i molt bé... Clar que no és com anar de congrés per via oftalmo, però a mi ja em val: abundància de menjar, abundància de regalets i inclús un xic de ciència.
En fi, he tornat enamorat del menjar galleg. Això vol dir que m'he posat fins al cul de pop a la gallega.
Sobre els somnis, i en referència al somni que la nostra R3 Laura ha tengut sobre el David, dir que espero que els somnis no vulguin dir res. Ho dic pel David i també per mi. Estant sota la influència de la somnolència que només pot donar un bon Albariño vaig somiar el següent: havia tengut un accident i estava invàl.lid. El pitjor del somni no era la meva incapacitat, que sentia ja haver superat, sinó el sentiment de llàstima que despertava en la gent. Sentia ràbia cap al món perquè no tenien el meu problema i, a sobre, no em facilitaven la tornada sinó que, al contrari, amb la seva llàstima i les seves ànsies perquè jo no fes res i la meva vida fos més senzilla, em feien impossible tornar a sentir-me útil. És ben curiós que puguis tenir un sentiment tan complex com aquest en un somni.
Finalment, per acabar el post, referir-vos el moment de màxima vergonya de la meva vida: imagineu una pista de ball amb pediatres ballant( un únic noi). Ara sentiu que sona Grease. Això desferma la passió d'una adjunta, qui estira de la camisa l'únic resident noi que hi ha allà al davant i l'estira ben al mig de la pista, fent que es posi més vermell que mai i se senti de tot ,menys pròxim a John Travolta.
Abans de res, dir-us que anar de congrés a l'AEP està molt i molt bé... Clar que no és com anar de congrés per via oftalmo, però a mi ja em val: abundància de menjar, abundància de regalets i inclús un xic de ciència.
En fi, he tornat enamorat del menjar galleg. Això vol dir que m'he posat fins al cul de pop a la gallega.
Sobre els somnis, i en referència al somni que la nostra R3 Laura ha tengut sobre el David, dir que espero que els somnis no vulguin dir res. Ho dic pel David i també per mi. Estant sota la influència de la somnolència que només pot donar un bon Albariño vaig somiar el següent: havia tengut un accident i estava invàl.lid. El pitjor del somni no era la meva incapacitat, que sentia ja haver superat, sinó el sentiment de llàstima que despertava en la gent. Sentia ràbia cap al món perquè no tenien el meu problema i, a sobre, no em facilitaven la tornada sinó que, al contrari, amb la seva llàstima i les seves ànsies perquè jo no fes res i la meva vida fos més senzilla, em feien impossible tornar a sentir-me útil. És ben curiós que puguis tenir un sentiment tan complex com aquest en un somni.
Finalment, per acabar el post, referir-vos el moment de màxima vergonya de la meva vida: imagineu una pista de ball amb pediatres ballant( un únic noi). Ara sentiu que sona Grease. Això desferma la passió d'una adjunta, qui estira de la camisa l'únic resident noi que hi ha allà al davant i l'estira ben al mig de la pista, fent que es posi més vermell que mai i se senti de tot ,menys pròxim a John Travolta.
miércoles, 4 de junio de 2008
Quan una dona casada somia amb tu...
Perplex, així m'he quedat quan, una companya de l'hospital, molt maca i molt simpàtica, però casada en tot cas, m'ha comentat que ahir nit va somiar amb mi. Bé, de fet primer m'he alegrat, doncs aquestes coses sempre afalaguen...
El que m'ha fet tornar perplex ha estat que en el somni jo "la dinyava", si, m'agafava un atac cardíac (destí cruel del cardiòpata) o alguna cosa semblant, i en el moment d'intentar-me intubar nosequèfeia que jo acabava dins una bossa negra de plàstic...
En fi, per tercera vegada en vint-i-cinc anys i pico (un pico llarg), és la tercera vegada que assaboreixo de nou el bon gust de l'aire i el plaer de poder respirar... tot i això; m'encanta que somiin amb mi. ;P
El que m'ha fet tornar perplex ha estat que en el somni jo "la dinyava", si, m'agafava un atac cardíac (destí cruel del cardiòpata) o alguna cosa semblant, i en el moment d'intentar-me intubar nosequèfeia que jo acabava dins una bossa negra de plàstic...
En fi, per tercera vegada en vint-i-cinc anys i pico (un pico llarg), és la tercera vegada que assaboreixo de nou el bon gust de l'aire i el plaer de poder respirar... tot i això; m'encanta que somiin amb mi. ;P
domingo, 1 de junio de 2008
Fi de R1
Hola, companys!
Divendres vaig fer l'última guàrdia com a R1. La meva pròxima guàrdia, dissabte dia 14, coincidint amb el meu aniversari, ja serà com R2, donat que hi haurà una R1 també.
Serà tot un canvi: ja no hauré de portar berenar, ja no faré PLs i ja no tendré llicència per preguntar.
Mmm. No sé si em serà tan convenient el canvi...
En fi, nova etapa.
Divendres vaig fer l'última guàrdia com a R1. La meva pròxima guàrdia, dissabte dia 14, coincidint amb el meu aniversari, ja serà com R2, donat que hi haurà una R1 també.
Serà tot un canvi: ja no hauré de portar berenar, ja no faré PLs i ja no tendré llicència per preguntar.
Mmm. No sé si em serà tan convenient el canvi...
En fi, nova etapa.
viernes, 23 de mayo de 2008
Guàrdia esgotadora
Hola, companys! Aquesta última guàrdia ha estat horrible. Pesada i insuportable.
No em malinterpreteu, no vull dir que visitessim molta gent. No, això no va passar. Tampoc vol dir que no dormissim. No, per suposat que vaig dormir.
Però el problema va ser que tothom va venir a l'hora de sopar. Que la gent no volia entendre el que li explicava. Que un senyor amb tos de dos anys d'evolució venia a les 2 del matí. Que una senyora se'm va plantar amb el clàssic "¿y si tiene fiebre de noche?" Jo vaig respondre: "¿Ella duerme cuando tiene fiebre?" La mare en un principi diu que sí. Val, això és argument a favor meu: "Si duerme no hace falta haga nada, la deja dormir". Davant això, i uns 5 segons després de dir-me que la pacient dormia, afegeix que la nena quan té febre es desperta i no es troba bé.
Volia fer un crit fort i potent: "Ho haveu vist?! HO HAVEU VIST?! La mare que els va parir!!!"
I a tot això, sempre hi ha les veus d'autoritats que ens diuen que a Urgències hem d'aprendre a convèncer famílies en 5 minuts, a transmetre'ls informació i confiança en poc temps. A vegades em penso que la gent si repeteix una mentira una vegada i una altra se les acaba creient. Però jo no ho faré. Urgències al meu hospital i amb els usuaris que tenim- i dic usuari conscient, no volent dir client perquè client és qui té sempre la raó i QUI PAGA, cony- acaba sent un Opencor de la salut.
Va essent optimista, la pròxima anirà millor. Cada cop més a prop de l'estiu.
No em malinterpreteu, no vull dir que visitessim molta gent. No, això no va passar. Tampoc vol dir que no dormissim. No, per suposat que vaig dormir.
Però el problema va ser que tothom va venir a l'hora de sopar. Que la gent no volia entendre el que li explicava. Que un senyor amb tos de dos anys d'evolució venia a les 2 del matí. Que una senyora se'm va plantar amb el clàssic "¿y si tiene fiebre de noche?" Jo vaig respondre: "¿Ella duerme cuando tiene fiebre?" La mare en un principi diu que sí. Val, això és argument a favor meu: "Si duerme no hace falta haga nada, la deja dormir". Davant això, i uns 5 segons després de dir-me que la pacient dormia, afegeix que la nena quan té febre es desperta i no es troba bé.
Volia fer un crit fort i potent: "Ho haveu vist?! HO HAVEU VIST?! La mare que els va parir!!!"
I a tot això, sempre hi ha les veus d'autoritats que ens diuen que a Urgències hem d'aprendre a convèncer famílies en 5 minuts, a transmetre'ls informació i confiança en poc temps. A vegades em penso que la gent si repeteix una mentira una vegada i una altra se les acaba creient. Però jo no ho faré. Urgències al meu hospital i amb els usuaris que tenim- i dic usuari conscient, no volent dir client perquè client és qui té sempre la raó i QUI PAGA, cony- acaba sent un Opencor de la salut.
Va essent optimista, la pròxima anirà millor. Cada cop més a prop de l'estiu.
miércoles, 21 de mayo de 2008
perlas y demás alusiones....
Estimados amigos ya soy R1!! !!!!
En esta frase hay muchas cosas implicadas,en primera persona: q ya no podré disfrutar de 4 meses de vacaciones seguidos por ejemplo, que no podré disfrutar de los lunes al sol (el poko sol q puede entrar por la puerta de urgencias hasta el mostrador no cuenta), agosto será un mes trankilo viendo a yayos abandonados mientras otros cultivan sus melanomas..... Pero lo que no debeis djar pasar por alto es q el hecho de q yo sea R1 quiere decir q vosotros estimados amigos sois R2, y aquí sí que hay cosas importantes, pq ya no sois de azúcar y hay una persona a vuestro lado que os tiene por personas instruídas, q saben, q se han formado como ellos lo harán algún día, si si es pringado y se comerá los marrones q os habeis comido vosotros previamente pero vamos eso es q como mis padres q ya no les emociona q yo me haga mayor sino q se entristecen pq ellos ya son más viejos...
Por otro lado comentar con mi estimado amigo cirujano que estoy muy contenta con el inicio de la resistencia, el 2º día vi aquello que el llama volver a los inicios de la evolución ayudando a perforar un fémur para poner una tracción esquelética pq el señor en cuestión se había destrozado la pelvis y tenía la cabeza del fémur casi en las costillas.... Sí si, su anestésico local un diazepam para dormilarlo y venga con el martillo y el clavo a piñon
Pero lo q realmente me parece más curioso es q seas tú el q pienses q mi especialidad sea la q recuerda los orígenes de la evolución pq diría que el hecho de abrir personas cual cochinos en la matanza con un serrucho por el esternón y dp coserlos con unos alambres no es lo q denominaríamos cirugía fina y delicada. Ara bé, amb carinyu eh!!
Apa un saludito a mis compis R2 y demás consultores de esta página (si los hay)
En esta frase hay muchas cosas implicadas,en primera persona: q ya no podré disfrutar de 4 meses de vacaciones seguidos por ejemplo, que no podré disfrutar de los lunes al sol (el poko sol q puede entrar por la puerta de urgencias hasta el mostrador no cuenta), agosto será un mes trankilo viendo a yayos abandonados mientras otros cultivan sus melanomas..... Pero lo que no debeis djar pasar por alto es q el hecho de q yo sea R1 quiere decir q vosotros estimados amigos sois R2, y aquí sí que hay cosas importantes, pq ya no sois de azúcar y hay una persona a vuestro lado que os tiene por personas instruídas, q saben, q se han formado como ellos lo harán algún día, si si es pringado y se comerá los marrones q os habeis comido vosotros previamente pero vamos eso es q como mis padres q ya no les emociona q yo me haga mayor sino q se entristecen pq ellos ya son más viejos...
Por otro lado comentar con mi estimado amigo cirujano que estoy muy contenta con el inicio de la resistencia, el 2º día vi aquello que el llama volver a los inicios de la evolución ayudando a perforar un fémur para poner una tracción esquelética pq el señor en cuestión se había destrozado la pelvis y tenía la cabeza del fémur casi en las costillas.... Sí si, su anestésico local un diazepam para dormilarlo y venga con el martillo y el clavo a piñon
Pero lo q realmente me parece más curioso es q seas tú el q pienses q mi especialidad sea la q recuerda los orígenes de la evolución pq diría que el hecho de abrir personas cual cochinos en la matanza con un serrucho por el esternón y dp coserlos con unos alambres no es lo q denominaríamos cirugía fina y delicada. Ara bé, amb carinyu eh!!
Apa un saludito a mis compis R2 y demás consultores de esta página (si los hay)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)