La defensa del castell

Era finals d'octubre de l'any 2007 de Nostre Senyor. Juntament amb un grup de valents soldats havíem estat encarregats de defensar el Castell de Sant Joan de Déu de la invasió de les tropes enemigues el dia més llarg de l'any, un dia que tenia 25 hores.
El dia es va llevar gris i trist, com trista havia de ser la meva tasca. En arribar a la torre de defensa, també anomenada sala de metges de Urgències, vaig trobar aquells a qui havia de substituir: una noia amb pentinat estil okupa i un home alt a qui s'anomenava Rgran. Les seves expressions no convidaven a l'optimisme. Poc a poc, i abans de trenc d'alba, van arribar els meus companys de batalla. Em van anunciar que tendria l'honor de defensar el castell durant la fosca nit, aquelles hores en les quals ens atacarien poc, però amb intensitat...
Un cop rellevats els nostres antecessors va començar l'atac: els nostres enemics eren baixets, quasi nans, però de gran ferocitat. Els primers intents foren en comptagotes, motivat per la discreta pluja que queia del cel. Tanmateix el temps no ens volia acompanyar: el cel es va destapar i la intensitat dels atacs enemics ja feia preveure que seria dur.
Durant la tarda la batalla semblava perduda. Els petits guerrers venien en tropes que s'anomenaven nivells. Els de nivell 2 i 3 eren els més perillosos. Eren molts, moltíssims. Les nostres defenses sucumbien, desconcertades davant nivells 2 i 3 que no es corresponien a les nostres expectatives.
El que no sabíem és que a les nostres tropes hi havia traïdors: els triadors, qui ens havien d'orientar per definir els nostres atacs ens estaven enganyant, sobreestimant els atacants.
Un dels nostres capitans, un almirall procedent de terres llunynes més enllà de la mar, em va enviar a la zona de trinxeres, allà on els atacants són més numerosos, però alhora més febles. Quan em vaig adonar havia quedat sol per l'abandonament d'alguns dels meus companys. Els petits nans acompanyats dels seus ogres protectors eren 20 i jo només un. Va ser un infern.
La nit va passar. El castell no havia caigut. Havíem defensat la torre i al nou trenc d'alba vendria un nou grup de defensors, com així va passar.