La veritat es que em sembla que escric això per mi mateix perque realment cada cop que entro nomes hi ha els meus propis missatges, però bé, en tot cas serà com escriure un diari. Avui us escric per explicar-vos dues primeres experiencies noves:
- A principis d'aquest mes, vaig assistir al meu primer trasplantament de cor. Primer de tot, vam anar a buscar el cor del donant al clinic. Es com una pelicula, ens porta una ambulancia fins alla, anem directament a quiròfan, tothom esta esperant que arribem i llavors treiem el cor y quan tornem a baixar hi ha dos cotxes dels mossos d'esquadra que ens porten de nou fins a sant pau. Això si amb la sirena posada i saltant-nos tots els semàfors en vermell i anant a tota pastilla pels carrers de barcelona. La veritat es que es una mica flipat tot plegat. Bé, la qüestió es que li van posar el cor nou al senyor i després de tres setmanes veient-nos cada dia a la UCI, avui li hem donat l'alta perque vagi cap a la sala. No se si estava mes content ell o jo.
- L'altra cosa nova es que aquest dimecres he fet la meva primera guàrdia de cardiaca. La veritat es que res emocionant. Paperassa de la sala, fer altes i ingressos, anar a sopar, pulular una mica per veure que tothom esta be i a les 23 a dormir fins les 7 del matí. Dutxeta calenta, volteta per la UCI per veure com han passat la nit tots plegats i ale, fi de la guàrdia. Sembla ser que el dia que es pica la guàrdia la cosa es posa bastant tensa, pero mentrestant, la veritat es que dona gust que et paguin per dormir 8 hores.
Ale salut a tothom i bones festes!!
Manel
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
eiii q conste q yo sigo tus cardio-aventuras pero como no quieras q t ponga los cotilleos de la semana... pq lo q sería practica médica nula nula .... bueno sí, mi madre se cortó el dedo con un cuchillo jamonero (bueno quesero, q era lo q cortaba) y le puse un par de esteris.... en fin
Bueno q sepas q me mola cacho tus cosillas, así q sigue escribiendo q sino esto es mu aburrio
Publicar un comentario