Massatges sense final feliç

M'agradaria reflaxionar sobre el tema de la productivitat, aprofitant un comentari del meu adjunt... però primer un cop d'ull a aquesta notícia com a introducció:

Tots ho intuíem, però faltava un estudi científic que ho demostrés: els dilluns i els divendres són els dies menys productius de la setmana. Per contra, dimarts i dimecres al matí són els dies en què la productivitat és més alta. Aquestes són les conclusions d'un estudi realitzat per l'empresa de recursos humans Randstad. Estudi que, pel que fa als que treballen el cap de setmana, conclou que el pitjor dia és el diumenge a la tarda.

Com de bo seria, que mentre treballéssim; mentre estiguéssim a la sals de metges, a la consulta, al bar o fins i tot després de la guàrdia alguna senyoreta (o senyoret) ens fés un massatge; sense "final feliç". Aquesta és la reflexió del meu adjunt. Jo sincerament crec que té rao i s'hauria d'aplicar a partir d'ara! ... lo del final feliç.... bé, ja ho veurem.

Del "no sintònic" a la personalitat "psicopàtica"

M'agradaria que llegíssiu aquesta notícia, publicada a la web de TV3:

La màxima aspiració d'un psicòpata és el poder i, per això, tria aquelles professions que li garanteixen ràpidament el seu objectiu. Un cop al cim, la seva tasca depredadora és temible, perquè ja és molt díficil posar-los límit. El psicòpata no sent cap remordiment o sentiment de culpa i això li permet fer de la mentida una gran habilitat. Menteix amb tanta convicció o certesa que es posa el seu interlocutor a la butxaca deixant-li una sensació de veracitat. A més, tot i ser incapaços de sentir emocions, la seva necessitat social de transmetre-les a l'electorat per "enlluernar i arrossegar emocionalment milions de seguidors" els obliga a fingir-les.

Aquestes són algunes de les característiques dels psicòpates que segons el professor titular de la Universitat d'Alcalá Iñaki Piñuel casen perfectament amb el perfil d'un polític, tot i que no vol dir que tots els que es dediquen a la política tinguin aquesta personalitat.

Aquests autistes sentimentals, com els descriu el psicòleg, recorren a l'assetjament i la fustigació per aconseguir que els possibles votants i l'opinió pública carreguin contra l'adversari polític. Piñuel ha analitzat la política dels últims anys a Espanya i critica que els partits polítics practiquin "l'intent d'assetjar i acorralar el contrari" i no el convenciment a partir de raons sobre un "programa o projecte polític".

En aquest sentit, apunta que els polítics amb caràcter psicopàta a vegades no dubten a exagerar les dades i llençar xifres i judicis de valor que són extrems i que empenyen l'adversari a una situació de linxament social, una mena, explica, de mòbing polític.

Iñaki Piñuel, autor del llibre "Mi jefe es un psicópata", conclou que es tracta d'individus freds i que mantenen molt bé la calma en les situacions més crítiques. A Espanya es calcula que entre un 11 i un 12 per cent de la població presenten alguna de les tres personalitats psicopátiques, que poden ser de caràcter maquiavèl·lic, grimpa o narcisista.

De fet és la notícia íntegra; i m'gradaria saber què en pensa la nostra experta en "sociopaties i altres deliris". Sincerament, jo crec que és veritat, que a més d'un l'hauríem de tancar; i no a un manicomi, sinó a dins d'un forat ben profund....

Llarga absència

Hola, hola, a tothom! Després de la meva llarga absència, deguda en part a les meves vacances i al llarg trasllat des de la meva anterior casa fins al lloc des d'on escric ara - suposo que en breu, casa meva.
Escolto mentre escric això el "No tienes corazón" que canten el Sabina i els antics Café Quijano. Em fa especial gràcia allò de "mírame a la cara y atrévete a negarme que conoces tantas camas como historias que contarme"; seria ben bé l'antítesi de la meva vida. En fi, sento anunciar que a dia d'avui, 19 de febrer, la Judith ha perdut la porra i el premi segueix desert.
Ara estic per tots aquells qui encara no ho saben al CAP. El CAP és un lloc interessant que recorda perillosament a la sala d'Urgències 2 del meu hospital- sí, allí on cauen els nivells 4 i 5 en tardes picades d'hivern-. Això sí, major varietat de patologia, perquè els pediatres d'atenció primària sí que són autèntics tot-terrenys. Tant els hi val la bronquiolitis com en control d'un esguinç.
El millor, sense dubte, que els pacients et fan cas i se'n van contents quan el nen no té res. El més millor, jeje, que començo a les 9 i acabo a les 14h. Un plaer immens que no es pot descriure amb paraules, però sí amb una onomatopeia: bbbrrrrrrrrrrh!
Ale, salut!

Parlar diferent

Doncs si, parlo diferent: parlo tranquil, a vegades; parlo amb criteri, si puc; raono, tolero, i sovint també escolto. Ah, i és clar, parlo en català. Podria xerrar en anglès, en francès, en argentí, en l'arcaica llengua de Castella, o fins i tot demanar en qualsevol bar alemany sense gaires problemes. Però prefereixo fer-ho en català, perquè és el meu i perquè és casa meva; i també perquè em surt dels collons!

En fi, després aquesta introducció, dedicada als que "parlen diferent", com jo; us deixo la imatge d'una cosa que és notícia, tot i que no hauria de ser-ho: Un parlament d'una regió europea, escollit democràticament, ha decidit formar un estat independent. Aquest exemple, que hauria de ser la normalitat política és notícia. En canvi aquí, al país del costat tal sols mencionar-ho els agafa un calfred i t'amenacen amb enviar-te la Brunete... Si allò és democràcian això, senzillament, no ho és.

Als MIRs

Missatge per als que han acabat el MIR i ara s'estan tocant la panxeta:

Si esteu avorrits, jugueu a tocar la guitarra!!!!

Respuesta a tanta información

Hola!!!

Sí, hay vida detrás de tus palabras, hay gente que tiene cinco minutos y se conecta a esta página para ver las cosas interesantes que la gente tiene que decir, aunque como todos ya sabemos, hay sequia (aunq espero q no tengamos que alquilar amigos de murcia para q escriban por nosotros...).

Tema MIR: no sé si lo recuerdas pq es algo alejado en el tiempo, pero tú el año pasado estabas preparando un viaje por esas tierras frías q tan bien de comer nos dieron. Y lo de las visitas a residentes puteados empezó a la vuelta, al menos en mi caso. Es más tienes un amigo pediatra que ni se dignó a ir a visitar hospitales, así que....
Pero vamos, que como Sant Pau es una de las opciones espero que me prepares una entrevista con algún trauma, dile que muy buena no, pero vamos, mejor que un tío... Aunque ahora si me dice q aquello está muy mal, q tengo interpretar, q está hablando en serio o q es q no le gusta la
candidata...

Y lo de la NASA...... sin comentarios.... no puedo decir nada, me has dejado anonadada :P

Un saludito desde Sevilla!!

Vanesa

Sense noticies del MIR

Apreciats companys/es i millors persones

de moment cap opositor MIR ha vingut a preguntar per la meva noble especialitat. Al servei comencem a estar impacients. Heu tingut mes sort? Els nois (sobretot els pediatres que segur que teniu moltes aspirants del sexe femení), heu informat igual a tots els aspirants o heu fet aquella burda maniobra de pintar-ho millor com mes agradable des del punt de vista òptic era l'aspirant?
Aprofito per comentar un parell de coses que m'han cridat l'atenció aquests dies. La primera es que la NASA es dedica a enviar cançonetes dels Beatles a l'espai a veure si algún alienígena les escolta. Concretament han envat "Across de Universe" (l'originalitat no se'ls pot negar). La cosa es que una antena codifica la cançó i l'envia a la velocitat de la llum a l'espai. Sembla ser que perquè algú la pogués sentir, posem per cas des de Júpiter, necessitaria una antena exactament igual per tal de descodificar el senyal i poder posar-se la cançoneta al seu iPod extraterrestre. A veure, que hi hagi vida extraterrestre és una possibilitat no descartable. Amb la quantitat de planetes que hi deu haver per l'Univers, pensar que en algún pugui haver-se generat vida no es descabellat. Però d'aquí a pensar que els extraterrestres en qüestió hauran contruit per una antena, que a més a més per pura casualitat és exactament com la nostra, i que a més estarà funcionant en el just instant en que el senyal passi per allà i a que a sobre descodificaran aquell senyal, i que sabran que és el format mp3 per sentir "Across de Universe".... això ja em sembla un pèl més atrevit. No podríem dedicar els nostres diners terrícoles a alguna altra cosa?? (penso per exemple en posar mes estacions del Bicing)

L'altra cosa es que ahir vaig llegir a "El periódico", que el nostre sempre admirat Papa Benet i Jornet XVI, està intentant recuperar la idea de que l'infern existeix i de que hi podriem anar si no ens portem bé. Espero que s'haurà pensat bé el que fa, perquè si aquí ja tenim problemes d'infraestructura, no vull pensar com serà a l'infern. D'entrada segur que hi haurà una cua de por. Hores i hores per entrar, i després la cua del guardarroba (perquè sembla ser que serà un lloc on hi farà caloreta). O potser només es podrà entrar si tens reserva? LLavors la llista haurà de ser com la del Bulli en que la gent reserva d'un any per l'altre. Potser el millor seria fer-ho com els parkings, que cada edifici tingui la seva propia plaça d'infern per cada veí/veina. I després els serveis. Hi haurà prou lavabos per tots? Si no es així i et pixes al carrer de l'infern, et posaran una multa per incívic? I ja per últim, hi haurà espais per fumadors i s'haura de sortir a forà si es vol fer un cigarret entre martiri i martiri? Es clar, que tot i així mai serà un "espai lliure de fum" o sigui que potser el millor es deixar-hi fumar. Però si també hi van menors o es un lloc on si pugui menjar això incomplira la llei antitabac. Aquí ho deixo perquè hi reflexioneu.

Manel

PD: tal i com fa la NASA amb "Across de Universe", si algú de vosaltres llegeix això, si us plau, feu senyals de vida. Estaria encantat de saber que hi ha algú a l'altre costat.

Vacances

Si senyorets i senyoretes, tinc vacances!!!!!! Una setmanets, corresponent a les vacances de l'any passat que em devien els molt amables germans de Sant Johan's...

No, no aniré de viatge a Hawaii; me'n vaig a l'Empordà, pobret que ja el tenia mig oblidat. El que si faré serà "hamacking", o sigui, jeure...