Llarga absència

Hola, hola, a tothom! Després de la meva llarga absència, deguda en part a les meves vacances i al llarg trasllat des de la meva anterior casa fins al lloc des d'on escric ara - suposo que en breu, casa meva.
Escolto mentre escric això el "No tienes corazón" que canten el Sabina i els antics Café Quijano. Em fa especial gràcia allò de "mírame a la cara y atrévete a negarme que conoces tantas camas como historias que contarme"; seria ben bé l'antítesi de la meva vida. En fi, sento anunciar que a dia d'avui, 19 de febrer, la Judith ha perdut la porra i el premi segueix desert.
Ara estic per tots aquells qui encara no ho saben al CAP. El CAP és un lloc interessant que recorda perillosament a la sala d'Urgències 2 del meu hospital- sí, allí on cauen els nivells 4 i 5 en tardes picades d'hivern-. Això sí, major varietat de patologia, perquè els pediatres d'atenció primària sí que són autèntics tot-terrenys. Tant els hi val la bronquiolitis com en control d'un esguinç.
El millor, sense dubte, que els pacients et fan cas i se'n van contents quan el nen no té res. El més millor, jeje, que començo a les 9 i acabo a les 14h. Un plaer immens que no es pot descriure amb paraules, però sí amb una onomatopeia: bbbrrrrrrrrrrh!
Ale, salut!