Parlar diferent

Doncs si, parlo diferent: parlo tranquil, a vegades; parlo amb criteri, si puc; raono, tolero, i sovint també escolto. Ah, i és clar, parlo en català. Podria xerrar en anglès, en francès, en argentí, en l'arcaica llengua de Castella, o fins i tot demanar en qualsevol bar alemany sense gaires problemes. Però prefereixo fer-ho en català, perquè és el meu i perquè és casa meva; i també perquè em surt dels collons!

En fi, després aquesta introducció, dedicada als que "parlen diferent", com jo; us deixo la imatge d'una cosa que és notícia, tot i que no hauria de ser-ho: Un parlament d'una regió europea, escollit democràticament, ha decidit formar un estat independent. Aquest exemple, que hauria de ser la normalitat política és notícia. En canvi aquí, al país del costat tal sols mencionar-ho els agafa un calfred i t'amenacen amb enviar-te la Brunete... Si allò és democràcian això, senzillament, no ho és.