Després d'ahir (resposta)

La meva resposta a l'anterior missatge d'en Miquel:

Val a dir que ahir m'ho vaig passar bé... el partit va ser interessant, el menjar bo, i l'emoció va durar fins al final. M'és igual que el barça no guanyi la Champions si sempre jugués així, em seria igual que el barça no guanyés la lliga si sempre jugués així, i em seria igual passar-me dos anys en "blanc" si el Barça sempre jugués així... lamentablement jo feia un any i mig que no veia un barça així...

Després d'ahir, només ens quedarà l'alcohol...

Avui més que mai: Barça, Barça, Baaaarça!

Hola, hola, companys! Destacar que en l'última guàrdia em van fer el meu primer dibuix. Un nen, moníssim, amb broncoespasme em va dibuixar com a Dr. Ramon assegut a una cadira. No resta dir que durant aquella visita quasi vaig visitar el nen assegut, fet que condicionava la visió que de mi tenia la criatura.
Però no venia a parlar de mi, avui, no.
Avui toca Barça. Sí, sé que ens poden donar ben donat per aquella part on acaba l'esquena. Sí, sé que el Barça ha donat llàstima en més d'un partit. Sí, sé que són millors.
Però, nois, què voleu? Hem arribat aquí. I, sincerament, la il.lusió no costa diners; pensar que podem fer alguna cosa, almenys fins que perdem per 3-0 o 4-0, no és tan descabellat.
Ara sense tant d'entusiasme, siguem freds: primer el Rooney no juga; segon el Cristiano Ronaldo té fama de cagar-la quan se'l necessita; tercer, ja per acabar, tenim el Messi. Au, va, siguem optimistes!
Ale, avui toca Barça.

The last two days

Escric avui per congratular-me que em queden dos dies d'R1. Dilluns i divendres (la resta tinc festa, jeje).
Dilluns 5 començo la meva rotació a planta, començo la meva rotació de segon any. Estic una mica espantat, doncs segons es diu, els adjunts són molt exigents i tenen moltes "manies". És igual! Jo tembé tinc manies i no sóc pas tan ogre!
Enrere deixo moltes visites, algunes més afortunades que d'altres. Enrere deixo molts matins a urgències, esperant al "master del universo"; enrere deixo molts dies al niu, "explorant pollastres" i magrejant pits (en el sentit de la maternitat bruts més que bruts!); enrere deixo moltes "busques al google" i molts nens que "no tenen res"; enrere deixo a unes magnífiques R2 que m'han ensenyat moltes coses de la residència i de la vida en general. Enrere deixo molts adjunts dels quals he après molt i moltes enfermeres amb les que m'he portat molt bé.
Em queden dos dies... dos telediaris... i una quarta part de mi ja serà pediatre.

Des de la guàrdia amb amor

Hola a tothom!
doncs si, us escric des de l'habitació de guàrdia mentre escolto el partit del Barça per la radio (desgraciadament l'hospital no ens ofereix conexió al Canal+ al personal de guàrdia). M'alegra veure que el blog ha tornat a recuperar certa vitalitat, així que faré esforços per venir a fer aportacions mes sovint.
De primer, el corresponent comentari sobre el nostre nou R1. Es diu Ignasi, es de Barcelona y va fer la carrera a Reus. El mes destacable es que es un armari empotrat de tio. Deu fer al voltant d'1.90 d'altura i aproximadament el mateix d'amplada. Li hem posat aixi a ull un pes aproximat de 90-100Kg i porta una barba tupida que li dona aspecte de "el capitan cavernicola". La veritat es que el que ha quedat clar es que haurem de fer servir la ma esquerra com a residents grans i que l'autoritat serà en tot cas moral, ja que des del punt de vista físic, aquest tio em sembla que pot arrencar-me el braç i matar-me a cops amb ell sense ni tan sols parpellejar.
De segón, una cosa bastant curiosa. Si repasseu les entrades del blog, veureu que el 17 de setembre, vaig publicar una entrada en que a part d'un munt d'intoxicacions, hi havia descrit el cas d'una noia que vam operar d'una apendicitis i que com a dada curiosa tenia un CIA que en aquell moment em va fer molta il·lusió veure. Doncs bé, avui mateix a la tarda li he fet l'ingrés perque demà l'operarem per tancar-li la CIA. Una nova mostra de que el mon es un mocador ciclic i que tard o aviat tot torna.

Manel

PD: per cert, a la transmissió del Puyal ja estan començant a discutir sobre que es millor empatar a 0 que empatar a 1. Francament es molt trist conformar-se amb això. Som un equip molt gris, excepte la zona que ens quedara del color del pebrot la setmana que ve quan anem a Old Trafford.

L'Hospitalet Central

Hola, hola!
Us heu adonat que L'Hospitalet serà com una sèrie de TV?? Si tenim una Anatomía de Grey!!!
Mireu, si no: tenim una hippie, un noi de vida alegre, una pija... Sí, Vane, sí, tu ets la pija d'aquest grup!
Ja ens explicaràs, ja. Jeje.
Només de pensar en els divertits arguments... Crec que ho proposaré a TV3 que no té sèrie de televisió de metges.
El títol seria, és clar, L'Hospitalet Central.

Dubtes d'una R 0

Hola gent asidua al blog!!

Tinc uns quants dubtes respecte l'inici de la resi.
He anat vui a presentar-me i la bibliotecaria m'ha comentat que el resi de cirurgia gral (Véase Sergio López) ja ha començat a anar davant del meu jefe de servei i aquest em diu q jo mateixa, q si vull comenci el dia 19 o sinó que vagi abans....com ho veieu?? vaig abans o q ??
Una altra qüestió.... m'ha dit que començaré uns mesosa urgències, em miro teoria i coses de la traumatologia d'urgències o vaig a pelo allà.

Esperant les vostres sempre sàbies respostes fruit de l'experiència.... vaig preparant la maleta per anar-me'n a Berlín amb la Mo.

Petonets

Sant Jordi

Hola, hola!! Salutacions, amics meus.
Aquesta setmana és Sant Jordi, patró de Catalunya i curiosament no festiu. Aquest any Sant Jordi no només serà el dia de la rosa i el llibre, sinó també el dia que acabarà definitivament un cicle a Can Barça, em temo. Perquè, no és per treure la il.lusió a ningú, el Manchester ens deixarà el cul com un pebrot. Què maco serà veure les Rambles ocupades per hooligans i catalans: dues cultures unides per un patró comú, Sant Jordi!
Patró comú almenys oficialment, perquè com moltes vegades diu el David el patró dels anglesos és San Miguel, donde va triunfa. Certament el patró de Catalunya també podria ben bé ser un altre, com Sant Tomàs, aquell del "si no lo veo no lo creo". Sí, senyor, paradigma del català emprenyat.
En fi, bon Sant Jordi i per aquells que aquest sigui l'últim que guadiu en llibertat absoluta, aprofiteu per passejar per les Rambles a gust.

les eleccions a madrid

Bueno, no és precisament la foto de la investidura de ZP, sinó d'unes altres eleccions, més importants, per ser més personals i pq d'aquest període de formació dependrà la vida d'altres individus.... (joé q sentimental, de hecho espero q mi formación no se lleve a demasiadas por el camino...) pos aixó, akí una foto al pisito de chueca previa a la salida a una discoteca de la cual olvidé el nombre ( y gracias al ser superior ese q está por ahí arriba q lo olvidé pq mareeeee mevaaaaa q chunguez de sitio). Ya sé dónde NO iré cuando vayamos Joan y yo el año que viene. :P

Diumenge post-guàrdia

Hola, hola, companys!
Us saludo de nou surtint de guàrdia. Una guàrdia esgotadora, però tampoc perquè tengués molta feina. Això sí, el petit marron de cada guàrdia: una nena de 16 que no volia tornar a casa perquè li pegaven.
No sé si serà l'edat o què, però ja no aguanto tan bé com fa 9 mesos les sortides de guàrdia. Avui després de dinar no podia més; ha estat duríssim. I això que per la nit havia dormit les meves 5 horetes( de 05.00 a 10.00, per ser exactes).
En fi, disquisicions sobre la meva minvant capacitat de suportar les guàrdies a part, només em queda desitjar sort als que encara resta elegir la plaça i repetir l'enhorabona a aquells qui ja la tenen.

Enhorabona

Escric aquest post per felicitar els nostres nois:
Enhorabona al Baltasar per poder fer Oftalmo a Vall d'Hebron i permetre que el Manel i la Vane puguin guanyar un sopar.
Enhorabona a la Vane per la seva plaça de COT a L'Hospi. A vegades les bones persones tenen la recompensa que es mereixen al seu esforç.

Avui toca Barça

Hola, companys! Perquè sempre ens quedarà París, com dic jo mateix al meu nick.
I és que avui toca Barça, avui toca anar junts i guanyar!
O no. Potser toca panyolada, mai se sap. Ben curiós el públic del Camp Nou: s'espera anys i panys a la primera copa d'Europa, la guanya i poc després demana el cap de l'entrenador que la dóna. No content, al cap d'uns anyets més demana el cap del president que l'ha donada. Hi ha crisi institucional. La crisi s'acaba amb un nou president que porta un crack mediàtic que dóna la volta al món i menja natilles. Guanyem la segona copa d'Europa( dos en 110 anys, gens malament). Poc després... Sí, ho heu endevinat: demanem el cap de l'entrenador, el crack mundial i el president.
Som realment més que un club; som un puticlub.

Benvinguts!

Hola, hola!
El David i jo coneixem ja els nous. I és que nosaltres hem deixar de ser ells: els R1, els nous, els que no saben com va tot, etc.
Bromes a part, dono la benvinguda a tots aquells que a partir d'ara seran els nostres companys, tot i que probablement no llegiran aquest blog.
Així doncs els Sant Joan's Theerten són: la Patri, la Luciana, l'Asier, la Núria, l'Anna, l'Àngela, el Francesc, la Sílvia, la Cristina, la Marta, el Javier i la Miriam per part de pedia i l'Oriol per cirurgia pediàtrica.
Espero que siguin un bon repartiment i que junts poguem viure emocionants aventures en les docents guàrdies a Sant Joan de Déu, plenes elles d'interessantíssims pacients.

Les enquestes anònimes

Hola, hola, companys! Aprofitant que la meva labor a l'ambulatori és tan estressant- avui estic sol i es veu que la gent no es deu fiar del practicant- us explicaré com és una enquesta a la meva benvolguda institució.
Allà cada any els residents fem una enquesta de satisfacció i se'ns pregunta sobre diversos temes com ara com creiem que és la docència a Planta o a Urgències. Aquesta enquesta és totalment anònima, fins al punt que has de posar de quin any ets i has de puntuar només les rotacions on has estat( per exemple, la meva és fàcil de reconèixer, essent jo l'únic R1 que només ha estat a Planta i a Urgències).
Donat que l'anonimat no queda prou garantit d'aquesta forma, l'enquesta recorda que perquè es tengui en consideració les coses que es puntuen negativament s'han d'escriure opinions personals, precs o discursos de breu durada de pròpia mà i lletra a un espai reservat al costat de cada pregunta. La meva lletra, com ja sabreu, és inconfusible. L'encriptació de l'enquesta acaba per ser més anònima si cap quan a l'hora d'entregar-la apunten el teu nom.
Això pel que fa a l'anonimat, però després ve la satisfacció amb la resposta. Creieu que si algú s'atreveix a preguntar si està satisfet amb una relació després s'ha d'enfadar si no li agrada la resposta. "Carinyu, que ho he fet bé?". "Doncs, mira, Jordi( és un nom a l'atzar), poder podries ser més suau la pròxima vegada". "Com t'atreveixes( cara d'enfadat a punt d'esclatar una vena); teniu tots una mentalitat de funcionaris(un insult a l'atzar)".
En fi, les enquestes són tot un món. Jo crec que el pròxim any l'emplenaré fent la forma d'un dona amb les creuetes. Almenys serà artístic.

Come back to the future

Hola, hola!
M'agradaria tenir alguna frase espectacular pel meu retorn del tipus: "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!"
En fi, el meu retorn coincideix amb l'inici de tota aquesta broma: l'acte d'elecció MIR 0 com decidir on es fa la residència. Coses de la vida i més.
Respecte el comentari del Manel de no saber qui vendrà, jo tenc la sort o la desgràcia de perdre part d'aquest encant: conec dues noies que ens acompanyaran al David i a mi en l'aventura de ser metges a Sant Joan de Déu. Una d'elles va venir dissabte a passar amb una R quasi 3 per veure com era això de ser pediatre. L'altra és l'Anna Gamell. Ambdues escullen demà.
Ja per acabar: molta sort a tots aquells que en els pròxims dies els hi toqui escullir.

La setmana MIR

Bones tardes!

al servei de Cir. Cardiaca de St. Pau estem impacients per conèixer la identitat del nostre proper R1. Suposo que deu ser una impaciència generalitzada a d'altres serveis. No es comenta entre vosaltres?? Es curiós com es viu la tria de plaça des de l'altre cantó. No saber qui vindrà i no tenir cap possibilitat de fer res trii qui trii la plaça és una sensació estranya. L'any passat erem nosaltres els que triàvem, però aquest any son els altres els que ens triaran a nosaltres. Bé, en qualsevol cas molta sort a tots (els que trien i els triats). Com a mínim al meu servei a partir de dilluns hi haurà algú permanentment enganxat a l'ordinador seguint la tria en directe. Ànims a tots!!

Manel

¿10 minuts?

Aquests ianquis tot ho volen fer de pressa.... :P