Congressos, els somnis i els balls

Hola, hola!
Abans de res, dir-us que anar de congrés a l'AEP està molt i molt bé... Clar que no és com anar de congrés per via oftalmo, però a mi ja em val: abundància de menjar, abundància de regalets i inclús un xic de ciència.
En fi, he tornat enamorat del menjar galleg. Això vol dir que m'he posat fins al cul de pop a la gallega.
Sobre els somnis, i en referència al somni que la nostra R3 Laura ha tengut sobre el David, dir que espero que els somnis no vulguin dir res. Ho dic pel David i també per mi. Estant sota la influència de la somnolència que només pot donar un bon Albariño vaig somiar el següent: havia tengut un accident i estava invàl.lid. El pitjor del somni no era la meva incapacitat, que sentia ja haver superat, sinó el sentiment de llàstima que despertava en la gent. Sentia ràbia cap al món perquè no tenien el meu problema i, a sobre, no em facilitaven la tornada sinó que, al contrari, amb la seva llàstima i les seves ànsies perquè jo no fes res i la meva vida fos més senzilla, em feien impossible tornar a sentir-me útil. És ben curiós que puguis tenir un sentiment tan complex com aquest en un somni.
Finalment, per acabar el post, referir-vos el moment de màxima vergonya de la meva vida: imagineu una pista de ball amb pediatres ballant( un únic noi). Ara sentiu que sona Grease. Això desferma la passió d'una adjunta, qui estira de la camisa l'únic resident noi que hi ha allà al davant i l'estira ben al mig de la pista, fent que es posi més vermell que mai i se senti de tot ,menys pròxim a John Travolta.