Pandèmia

Hola, companys!
Se'm fa curiós que el dia que l'OMS o WHO, depèn d'on ho llegiu, ha declarat la grip nova en fase de pandèmia tots els telenotícies de les cadenes nacionals hagin obert amb el fitxatge de Cristiano Ronaldo pel Madrid.
No és que sigui especialment preocupant donat que de moment presenta una mortalitat del 0.5%, però és curiós que la notícia del dia sigui el pagament de més de 100 milions d'euros en plena època de crisi econòmica. Poso molt en dubte, d'altra banda, que el Madrid pugui sobreviure a unes quantes temporades amb aquesta despesa exorbitada.
En fi, jutgeu vosaltres quina notícia és més important i jutgeu quin telenotícies té més rigor informatiu.

Camí dels 27

Hola, companys!
Avui surto de guàrdia, trobant-me camí dels 27 anys. Ha estat una guàrdia millor que les últimes. Us explico: el programa informàtic ha canviat a l'hospital i durant unes setmanes la cosa ha anat força malament. Però avui la guàrdia ha anat funcionant; tot i que no vull cantar victòria.
Avui surto de guàrdia i no he fet res de profit. Només he dormit i he anat a veure la nova de Terminator. Bona pel.lícula.
Avui surto de guàrdia i estic a 4 dies dels 27.

Què hi ha en una data?

Hola, companys!
Filosòfic com em trobo just abans de cumplir 27 anys el pròxim diumenge, he mirat a la literatura científica- que per aquells qui em coneixen ja saben que sempre ha estat i serà la Wikipedia i el Google- per saber què hi ha en una data.
Enteneu-me: hi ha dies especials? La mateixa data pot significar coses molt diferents segons a qui preguntem. A tots ens ve al cap el dia 23 d'abril: mort de Cervantes i Shakespeare, dia de llibre i la rosa a Catalunya en format Sant Jordi. Una festa de la literatura, diguem-ne.
Però també un dia 23 d'abril de l'any 2009 es va iniciar el brot de la grip porcina, després coneguda com grip nova. Qui sap si en uns anys es recordarà més aquest fet en relació al 23 d'abril?
Així vegeu que un mateix dia pot tenir molts sentits. En fi, us deixo que he d'anar a buscar un Kebab per sopar abans que aquests núvols grisos comencin a descarregar.
Una abraçada!

Eleccions europees

Bones, companys!
Estava aquesta tarda en plena tasca d'eliminar correus al hotmail i al compte de correu de l'hospital, donat que els tenia massa plens, quan he clicat sense voler la pàgina del blog. Fa una mica de peneta veure el blog tan i tan buit. Per això m'he decidit a comentar la jornada electoral.
Primer la campanya, tota plena de falta de coherència. La principal estratègia consisteix en desacreditar els altres per part d'uns o convertir per part dels altres les eleccions en una espècie de final europea: qui guanyi marcarà el seu futur. Bé, jo crec que ni una cosa ni l'altra.
Després l'acte en si d'anar votar. Me'n recordo que el primer cop que vaig votar van ser les eleccions famoses per la mentira després del 11M i la cadena de sms de l'estil "todo es mentira y el PP lo sabe; pásalo". Llavors vaig votar per correu. Avui no he tengut les ganes de fer-ho; ni per correu. Votar per Europa és votar per qualcom molt llunyà, molt poc tangible. De fet, l'únic tangible de tot això del Parlament Europeu és el sou dels eurodiputats perquè decisions tangibles ben poques. En fi, tampoc ho podrem arreglar nosaltres.
Bé, us deixo que comença "La Chica de Ayer". No em jutgeu que la sèrie fa gràcia.

"Buscar hueco"

Ahir vaig estar de guàrdia i vaig descobrir el que es sol conèixer a llatinoamèrica com a "buscar hueco"... simple i senzill, a mitja guardia, durant aquelles hores de la nit en què la gent respectable fa nones, jo i un parell més vam "trobar temps", o sigui un "hueco" per anar al balcó de l'hospital a fer una birra. Quinze minuts meravellosos de pau, tranquilitat i bon rollo...

historia desgarradora ....

me encanta cuando las enfermeras hacen un triaje perfecto y t dan este tipo de regalos para amenizar reuniones y festejos con anécdotas de tal calaña.

mujer de 20 y pocos con chulo playa reggeaton power al lado con orientacion de lumbalgia mecánica.
al intentar palparle a la susodicha la espalda refiere un dolor muuuuuuy intenso desde lumbares hasta arco popliteo "muchisiisisisisimo dolor", balance articular de columna practicamente 0, mu Adoloria toda ella; con lo cual en un inicio de historia clinica se pregunta el mecanismo de lesion y comenta "un desgarro doctor un desgarro" al mismo instante que al chulito le aparece un brillo de orgullo en los ojos...si, si si, ole ole ole q grande esa cara de poker esa indiferencia al relato de "mi novio me ha roto toa".
2 pensamientos pasaron por mi cabeza:
Gracias por no hacerme cirujana y tener qe ver esas cosas tan feas y tan dolorosas
Un pensamiento para el cardiovascular y su chiste de "agarrese los tobillos....."

Hay veces que la resistencia t enseña muuuchas cosas

Les vacances

Hola, companys! Com va dir el Josep Tarradelles quan va tornar de l'exili: "Ja sóc aquí".
Jo no torno de l'exili, però sí que he necessitat un parell de dies per recuperar-me de les vacances. Per aquells qui no ho sabien estava de creuer des de Venècia amb la meva família. Hem passat també per Grècia, Croàcia i Turquia. Tot molt maco( com diríeu aquí). El que més m'ha agradat, per seguir amb aquest estil tan propi d'una redacció de nens d'escola, ha estat probablement Istambul. Una ciutat sorprenent i molt europea. Venècia és especial: sembla que estiguis a una peli.
Vaig tenir el gust de conèixer la pitjor nena del món. Sí, companys, aquesta desbancava la nena que em va llençar els cheetos a la cara a CCEE. Els pares d'aquesta nena eren com un manual: "¿Cómo malcriar a sus hijos?".
En fi, reflexions personals a banda, veig que el blog està en estat terminal. Poques aportacions durant aquest estiu...
No se m'acut com donar-li vida, però si algú de vosaltres en té alguna idea s'escoltaran suggerències.