Els radiòlegs, les altes voluntàries i una via perifèrica

Hola a tothom! Torno a estar surtint de guàrdia- bah, pels més puritans de nosaltres: torno a estar sortint de guàrdia.
Aquesta ha estat la primera guàrdia de diumenge que he fet i ha estat interessant almenys.
Començaré de forma desordenada cronològicament, donat que la meva experiència radiològica del dia va ser a les 12 de la nit. En aquella hora vam decidir realitzar una TC a una nena amb cefalea i vaig poder comprovar com el Dr. X - per lo de radiòleg-, qui en teoria estava de radiòleg de guàrdia, em responia des de casa seva que ja podíem baixar a fer-li la TC que ell la informaria des de casa. Quina vida!!! I quina guàrdia! Us imagineu fent de consultor des del sofà de casa teva tan tranquil.let?
Una altra lliçó apresa aquesta nit: com una alta voluntària es converteix en meningitis bacteriana. Tot comença a les 10 de la nit quan un neonat de 20 dies consulta per febre. Això implica "un completo"-analítica sanguínia, sediment d'orina i punció lumbar-. Els pares de la criatura resulten saber molta medicina i diuen "que volen un segona opinió, que ells no creuen que sigui necessari fer tot allò". Plantejada tal "encrucijada" i debatent-mos entre trucar al jutjat de guàrdia o intentar convéncer-lo a les bones, l'adjunt aconsegueix que els pares es vulguin quedar. La punció lumbar em va tocar a mi, després que a la pobre criatura no li haguessin pogut posar la via. Em va sortir a la segona, però sempre tendré en ment la frase del pare:"hoy no os salen ni lo de las venas ni esto". Sí, senyor, el millor que pot fer per ajudar al seu fill és pressionar! Al final líquid tèrbol i a pressió. Diagnòstic: meningitis bacteriana en fill de pares gilipolles.
Ja per acabar aquest llarg post, comentar només que seria un detall que les coses es fessin millor per sistema. Acudeix ahir al matí un pacient que havia tengut jo amb sospita d'endocarditis i que havia de realitzar tractament antibiòtic endovenós durant un mes. Havia perdut la via i ningú sabia com posar-li'n una de nova perquè el nen és mal de punxar. Truquem a anestèsia i li posen una via perifèrica normal al peu!!!! Qui espera que això li duri més de dos dies?? Però aquesta no és la meva principal pregunta: Per què se'n va anar aquest nen amb una perifèrica a casa? Per què no una central? Per què les enfermeres d'urgències no en sabien res del cas? Moralina: no enviïs de casa un nen que tornarà segur i crearà problemes a tothom que el toqui.
Sento haver-me fet pesat. Us resumeixo si voleu: els radiòlegs viuen bé, alguns pares són gilipolles i les coses les hauríem de fer millor tots.
Fins la pròxima!!

Per un ull de la cara

Avui surto de guàrdia... potser ha estat la pitjor guàrdia de totes les que porto. No hauria d'ésser així, doncs li he tirat un munt de conyes a una enfermera rossa que està com un tren (que tampoc em farà cas per variar), i he vist molts de casos interessants. Però no m'agradaria repetir-la, i no és pas perquè li hem fet una PL a un nin petit directa a vena, sinó per una cosa més cara, una cosa que potser sortirà per un ull de la cara.
Un nin de 3 mesets, amb un retinoblastoma de llibre, diagnosticat aquesta setmana i que va consultar a urgències... qui el va veure? "El menda"! I jo com un imbècil content per haver-ho orientat. Avui, després de la guàrdia he passat visita amb l'oncòleg per anar a veure'l. Té un retinoblastoma (si els APòlegs hi estan d'acord) de 1,5 cm de diàmetre en un ull que en fa menys de 2... i a l'altre ull... un altre tumor (si nens, és bilateral), una mica més petit, però d'origen macular. Està molt pitjor respecte el principis de setmana i es plantejen enucleació urgent del major.
Vaja, que la broma sortirà cara, doncs la ceguera és segura en el millor dels casos, que serà conservar la vida.
En fi, bona guàrdia a tothom

Sanitat respon

Hola, a tothom! M'agradaria dir que vaig usar la paraula "surtint" a propòsit malament, però la veritat acostuma a ser menys glamurosa que la imaginació. Estava sortint de guàrdia quan vaig crear el blog i encara vaig tenir sort de no escriure "surtin" o "srutnit". Era massa tard quan me'n vaig adonar i, per tant, ja no ho podia canviar. Ara bé, li dóna un encant- o això vull creure- al blog.
Ja turnaré a pustejar quan estigui novament sortint de guàrdia.

Surtint?

Un dubte: és Surtint? O més bé sortint? Ai ai ai...
Jo no surto de guàrdia, al menys per ara, ja us contaré el dia que m'hagi de quedar fins tarda per culpa d'algun miserable cirurgià que de ben segur que sí que cobrarà, aquelles hores. Ains! aquests cirurgians... no teniu vergonya... no no em dona pena que el pacients us intentin agredir muahahahahaha.

Reconsultes, masters i altres turbideses

Hola a tothom! Vés per on que torno a surtir de guàrdia. Interessants les experiències expressades fins al moment. Ho sento per tu, Manel, que intentin pegar-te no deu ser agradable. També ho sento per tu, David, perdre la innocència és sempre desagradable.
Aquesta ha estat una guàrdia especial per a mi. Acaba un mes interessant, gaudint del control d'una R4 parlanchina, però encantadora; amb una setmana esgotadora on només he dinat una vegada, finalitzada amb una guàrdia curiosa que ara explicaré.
Sobre les reconsultes. No sé si és gaire comú, però en sis guàrdies que dec portar ja m'han tornat dos pacients. El d'ahir d'una forma il.lustrativa. Torno de sopar- nosaltres sopem per torns- i l'Esther, la que havia estat la meva R2, em passa un pacient de nom semicatalà-semiamericà que portava una pauta descendent de ventolín estranyíssima i amb dosi homeopàtiques. Abans de mirar el nom, que després m'havia d'indicar que jo ja havia vist aquell pacient, vaig destacar que aquella pauta era molt estranya. L'Esther va i em diu: "Doncs la recepta que porta descrivint-la té una lletra molt semblant a la teva". Òbviament era la meva. Moralina: no jutgis el que ha fet un altre, perquè potser ho has fet tu.
Què és un master? Un pediatre format a un altre centre- generalment més enllà de l'Atlàntic i tirant més al sud- que cobra les guàrdies com un adjunt i en teoria hauria de cubrir llocs de resis grans, però... Bé, les cobra com un adjunt. Doncs ahir, vaig fer un comentari un pèl innocent davant una master:" No hace falta que ingreséis este niño en observación de Pediatría, porque total pasará el master ya que la adjunta de neuro está de vacaciones". Va pillar un pique injustificat, però sempre dic- ho diu ma mare en realitat- " quien se pica ajos come".
Així doncs acabo la meva sessió d'avui. Si us he avorrit, ho sento. Estic surtint de guàrdia...

Ketamina, i la il·lusió de ser un il·lús

Vet aquí un nano com qualsevol altre, 16 anyets, una mica de cresta, que consulta per un típic síncope vasovagal. Després de l'estudi pertinent, amb l'electro protocolari que li tocava, i just a punt de donar l'alta. Quan dic a punt em refereixo amb el cursor davant del botó i la mare sortint del box per cridar al pare que portés el cotxe a la sortida d'urgències. Un cop la mare desapareix de l'escena:
- Oiga doctor, lo que me ha pasado, ¿puede haber sido por algo que me haya tomado?
Cara de pòker i aixequem la mà de sobre el ratolí
- Depende, ¿qué te tomas?
- De todo
Penso en 4 porros ocasionals.... il·lús de mi.
- Un poco de todo, Ketamina, speed, amfetas, cocaïna, etc.
Del que va venir després només us informo d'una frase mítica: "es que si no te tomas nada, ¿cómo demonios puedes aguantar una noche sin dormir?".

Als meus 16 anys els rebels de l'institut fumaven porros... i si era un al dia ja es tractava d'un penjat. Un dia vaig veure un amic meu quan li passaven tres pastilletes blanques dins una bosseta, i per a mi va ser un trauma. D'aquest amic ja no n'he sabut res des que va deixar l'institut.

Espero no tornar a veure aquest pacient, i que li vagi bé la vida, per continuar sent un il·lús.


PD: al pròxim post: ¡¡¡¡¡las dos frases míticas del neurólogo de guardia!!!!! Dedicat al Dr Rubio del que NO s'ha de fer....

La primera vegada que gairebe em peguen

Si, amiguets, tal i com ho llegiu. En la meva última guàrdia (el passat dilluns), vaig tenir la sort d'experimentar per primer cop això que segurament tots experimentarem alguna vegada, i es la amenaça física per part de pacients.
Tot va començar aproximadament a les 12 de la nit, quan em truquen al mobil de la guàrdia per dir-me que hi havia un cap per suturar. En aquells moments els meus adjunts de estaven a quiròfan acabant d'operar un senyor i em van dir, "ves i el sutures mentre nosaltres acabem això, que després demanarem unes pizzes per sopar" (el menjador de l'hospital no dona de sopar mes tard de les 22h). Aixi que ni curt ni mandrós, surto cap al box d'urgencies. L'individu en qüestió era un senyor d'uns 60 anys, borratxo com una cuba que estava cridant a tothom que passava per alla perque suposadament havia perdut les claus de casa seva i segons deia els hi devia haver agafat algu d'urgencies (el fet de que mentre estava semiinconscient al carrer, les podia haver perdut, no li semblava una opcio possible). Entro al box per explicar-li que li anava a fer i després de cagar-se en tot, diu que fins que no li donin les claus, "alli no lo toca nadie". Jo que ja tenia gana penso "saps que, aqui te quedas que jo marxo a sopar i si de cas quan acabem ja estaras mes tranquilet".
Aprox. a la 1 de la matinada baixem un adjunt jove (equivaldria a un R6) i jo a veure l'individu en qüestio. Entra ell i el tio que li diu que ja esta be, que porta 2 hores i que alli solo hay "niñatos de mierda". L'adjunt que li diu que "no sea maleducado", el tio que es caga en son pare, l'altre "que no sea maleducado i no grite", l'altre que es torna a cagar en diversos parents seus successivament, i després d'una estoneta de crits, l'adjunt s'emprenya i diu, "yo a este tio no le coso la cabeza". Total, que sortim del box i em diu, " si torno a entrar li fotre una hòstia aixi que, pilla una grapadora i tal cual li grapes la ferida i cap a casa". Dit i fet, crac, crac, crac, crac, crac. 10 grapades al cap sense anestesia, mentre el tio cridava i jo notava com cada grapa fregava os quan entrava, i la ferida ja estava tancada. Evidentment el tio no em va agafar carinyo, aixi que quan em vaig girar per escriure l'informe d'alta (els ordinadors estan dins del mateix box), el senyor es va incorporar a la camilla, i entre un altre resident que corria per alla i una infermera, el van haver de subjectar per evitar que la següent sutura de la nit fos per mi.