La primera vegada que gairebe em peguen

Si, amiguets, tal i com ho llegiu. En la meva última guàrdia (el passat dilluns), vaig tenir la sort d'experimentar per primer cop això que segurament tots experimentarem alguna vegada, i es la amenaça física per part de pacients.
Tot va començar aproximadament a les 12 de la nit, quan em truquen al mobil de la guàrdia per dir-me que hi havia un cap per suturar. En aquells moments els meus adjunts de estaven a quiròfan acabant d'operar un senyor i em van dir, "ves i el sutures mentre nosaltres acabem això, que després demanarem unes pizzes per sopar" (el menjador de l'hospital no dona de sopar mes tard de les 22h). Aixi que ni curt ni mandrós, surto cap al box d'urgencies. L'individu en qüestió era un senyor d'uns 60 anys, borratxo com una cuba que estava cridant a tothom que passava per alla perque suposadament havia perdut les claus de casa seva i segons deia els hi devia haver agafat algu d'urgencies (el fet de que mentre estava semiinconscient al carrer, les podia haver perdut, no li semblava una opcio possible). Entro al box per explicar-li que li anava a fer i després de cagar-se en tot, diu que fins que no li donin les claus, "alli no lo toca nadie". Jo que ja tenia gana penso "saps que, aqui te quedas que jo marxo a sopar i si de cas quan acabem ja estaras mes tranquilet".
Aprox. a la 1 de la matinada baixem un adjunt jove (equivaldria a un R6) i jo a veure l'individu en qüestio. Entra ell i el tio que li diu que ja esta be, que porta 2 hores i que alli solo hay "niñatos de mierda". L'adjunt que li diu que "no sea maleducado", el tio que es caga en son pare, l'altre "que no sea maleducado i no grite", l'altre que es torna a cagar en diversos parents seus successivament, i després d'una estoneta de crits, l'adjunt s'emprenya i diu, "yo a este tio no le coso la cabeza". Total, que sortim del box i em diu, " si torno a entrar li fotre una hòstia aixi que, pilla una grapadora i tal cual li grapes la ferida i cap a casa". Dit i fet, crac, crac, crac, crac, crac. 10 grapades al cap sense anestesia, mentre el tio cridava i jo notava com cada grapa fregava os quan entrava, i la ferida ja estava tancada. Evidentment el tio no em va agafar carinyo, aixi que quan em vaig girar per escriure l'informe d'alta (els ordinadors estan dins del mateix box), el senyor es va incorporar a la camilla, i entre un altre resident que corria per alla i una infermera, el van haver de subjectar per evitar que la següent sutura de la nit fos per mi.