jueves, 2 de agosto de 2007

Ketamina, i la il·lusió de ser un il·lús

Vet aquí un nano com qualsevol altre, 16 anyets, una mica de cresta, que consulta per un típic síncope vasovagal. Després de l'estudi pertinent, amb l'electro protocolari que li tocava, i just a punt de donar l'alta. Quan dic a punt em refereixo amb el cursor davant del botó i la mare sortint del box per cridar al pare que portés el cotxe a la sortida d'urgències. Un cop la mare desapareix de l'escena:
- Oiga doctor, lo que me ha pasado, ¿puede haber sido por algo que me haya tomado?
Cara de pòker i aixequem la mà de sobre el ratolí
- Depende, ¿qué te tomas?
- De todo
Penso en 4 porros ocasionals.... il·lús de mi.
- Un poco de todo, Ketamina, speed, amfetas, cocaïna, etc.
Del que va venir després només us informo d'una frase mítica: "es que si no te tomas nada, ¿cómo demonios puedes aguantar una noche sin dormir?".

Als meus 16 anys els rebels de l'institut fumaven porros... i si era un al dia ja es tractava d'un penjat. Un dia vaig veure un amic meu quan li passaven tres pastilletes blanques dins una bosseta, i per a mi va ser un trauma. D'aquest amic ja no n'he sabut res des que va deixar l'institut.

Espero no tornar a veure aquest pacient, i que li vagi bé la vida, per continuar sent un il·lús.


PD: al pròxim post: ¡¡¡¡¡las dos frases míticas del neurólogo de guardia!!!!! Dedicat al Dr Rubio del que NO s'ha de fer....

No hay comentarios: