Els radiòlegs, les altes voluntàries i una via perifèrica

Hola a tothom! Torno a estar surtint de guàrdia- bah, pels més puritans de nosaltres: torno a estar sortint de guàrdia.
Aquesta ha estat la primera guàrdia de diumenge que he fet i ha estat interessant almenys.
Començaré de forma desordenada cronològicament, donat que la meva experiència radiològica del dia va ser a les 12 de la nit. En aquella hora vam decidir realitzar una TC a una nena amb cefalea i vaig poder comprovar com el Dr. X - per lo de radiòleg-, qui en teoria estava de radiòleg de guàrdia, em responia des de casa seva que ja podíem baixar a fer-li la TC que ell la informaria des de casa. Quina vida!!! I quina guàrdia! Us imagineu fent de consultor des del sofà de casa teva tan tranquil.let?
Una altra lliçó apresa aquesta nit: com una alta voluntària es converteix en meningitis bacteriana. Tot comença a les 10 de la nit quan un neonat de 20 dies consulta per febre. Això implica "un completo"-analítica sanguínia, sediment d'orina i punció lumbar-. Els pares de la criatura resulten saber molta medicina i diuen "que volen un segona opinió, que ells no creuen que sigui necessari fer tot allò". Plantejada tal "encrucijada" i debatent-mos entre trucar al jutjat de guàrdia o intentar convéncer-lo a les bones, l'adjunt aconsegueix que els pares es vulguin quedar. La punció lumbar em va tocar a mi, després que a la pobre criatura no li haguessin pogut posar la via. Em va sortir a la segona, però sempre tendré en ment la frase del pare:"hoy no os salen ni lo de las venas ni esto". Sí, senyor, el millor que pot fer per ajudar al seu fill és pressionar! Al final líquid tèrbol i a pressió. Diagnòstic: meningitis bacteriana en fill de pares gilipolles.
Ja per acabar aquest llarg post, comentar només que seria un detall que les coses es fessin millor per sistema. Acudeix ahir al matí un pacient que havia tengut jo amb sospita d'endocarditis i que havia de realitzar tractament antibiòtic endovenós durant un mes. Havia perdut la via i ningú sabia com posar-li'n una de nova perquè el nen és mal de punxar. Truquem a anestèsia i li posen una via perifèrica normal al peu!!!! Qui espera que això li duri més de dos dies?? Però aquesta no és la meva principal pregunta: Per què se'n va anar aquest nen amb una perifèrica a casa? Per què no una central? Per què les enfermeres d'urgències no en sabien res del cas? Moralina: no enviïs de casa un nen que tornarà segur i crearà problemes a tothom que el toqui.
Sento haver-me fet pesat. Us resumeixo si voleu: els radiòlegs viuen bé, alguns pares són gilipolles i les coses les hauríem de fer millor tots.
Fins la pròxima!!