Fi a una setmana dura

Heu intentat mai satisfer tres adjunts alhora??
Hola, hola a tothom!Sembla una pregunta pervertida, però no ho és. És el resum de la meva setmana. He treballat amb tres adjunts simultàniament, quedant com un gilipolles amb tots tres: és difícil tenir el do de la ubiqüitat. Per sort els tres eren persones pacients i poc exigents i a pesar d'haver tensat la seva paciència cap d'ells ha esclatat.
Però avui, ah avui, jo sortia de guàrdia i un d'aquests adjunts- el que precisament porta més pacients de tot l'hospital- també sortia de guàrdia. Problema: els seus pacients els havien de passar altres adjunts. Adjunts als qui ningú els hi havia explicat què tenien els nens o quin era el pla-òbviament aquest ningú que hauria d'haver explicat els nens era l'adjunt sortint, però ha desaparegut ràpidament de l'hospital. Problema 2: aquí el menda és gilipolles i ha anat a desitjar un bon cap de setmana a la gent, generant una idea inquietant als adjunts que s'havien menjat els marrons.
La idea inquietant ha estat que jo els hi expliqués els pacients i n'he hagut de passar algun. Aix, haver de córrer quan tens 5 hores per agafar un avió-estic a Mallorca-. El més graciós és que ara també he quedat com un gilipolles amb aquests adjunts: el R1 que lliura desemparant els seus pacients. La realitat és que jo ahir i aquest matí he explicat fil per randa tots els meus nens(6 sobre 18 o una cosa així) als meus companys residents a fi d'evitar el desemparament dels meus ninets.
En fi, a veure si la pròxima és millor.

Els misteris diabètics

Ahir em van deixar anar una frase a la guàrdia que encara no he pogut aclarir. Preguntant-li a un senyor si era diabètic em va respondre " si, però sóc diabètic només per dintre i per això no em cal fer cap tractament". Si algú e puta idea de que collons vol dir això, si us plau que ho expliqui. Ale, aquest ha estat el primer episodi d'un triquini de guàrdies que m'esperen aquest cap de setmana així que possiblement alguna coseta mes penjare en breu.

Ja veieu que cruel es la vida, alguns treballant mentre d'altres es dediquen a buscar accessoris per internet per poder posar el membre dins de l'aspiradora amb seguretat.

Manel

L'aspirados de l'amor, capítol 2

Aquest acessori, que vaig veure fortuïtament en una web MOLT freaky, va passar per la pantalla ben ràpid, i pel meu cervell va passar també ben ràpid el comentari que he posat al post de la Vane... però ja que hi som he decidit recuperar la imatge. Hi havia un vídeo demostratiu però em fa por mirar-ho... encara que si algú està interessat li puc enviar la direcció

Cuidadin con los enanos!

Esto no me ha pasado a mi y espero que no le pase a nadie conocido, pero cuando me lo han mandado he pensado automáticamente en: esto hay q ponerlo en el blog!!

Un artista enano en el Festival Fringe de Edimburgo (Escocia), conocido por sus espectáculos excéntricos, fue hospitalizado de urgencia después de introducirse el pene en una aspiradora, de la que no era posible extraer el miembro viril a causa de una mala maniobra.
El incidente se produjo mientras Daniel Blackner, apodado 'Capitán Dan, el enano demoníaco', del Circo del Horror, preparaba un espectáculo en el que debía atravesar el escenario con su pene dentro de un tubo de aspiradora, según la agencia Press Association.

El dispositivo que unía el aparato con el órgano sexual se soltó y el 'Capitán Dan' intentó repararlo con un pegamento muy fuerte. Blackner dejó secar el pegamento durante 20 segundos, en lugar de los 20 minutos recomendados. Al "conectarse" a la aspiradora antes de ingresar al escenario, el pegamento no se hallaba seco por lo que su pene se adhirió al aparato.
El artista enano debió ser llevado de urgencia a un hospital de Edimburgo, en el que su personal logró liberar su órgano sexual después de una hora de esfuerzos.
cono
"Me encontré pegado a una aspiradora, sobre una silla de ruedas", dijo Blackner quien aseguró que se trató del "momento más molesto de mi vida". "Habría querido que se me tragara la tierra. Felizmente, se ocuparon de mí rápidamente y la molestia fue de corta duración".

Bonica frase

"Cortando huevos se aprende a capar!!"

Aquesta es la bonica frase d'un adjunt de Cirurgia que simbolitza com l'experiencia es una de les millors mestres. Ale amb aquesta reflexió us deixo, fins la propera surtida de guàrdia!

Els acúfens i les somatitzacions

Hola, hola!!! Aquest última guàrdia he vist el trastorn per ansietat amb conductes d'evitació més jove que s'ha registrat a l'hospital. Un nen de 10 anys consultava per acúfens. Un cop descartada patologia ORL es decideix, davant la marcada tristesa que manifestava el nen per un accident que havia patit la mare, realitzar consultar a PSIQ. Ben interrogat descubrim que a l'inici dels acúfens, poc després de l'accident, el nen havia patit una crisi d'ansietat amb sudoració, palpitacions i sensació de mort imminent- "el soroll em baixava pel coll i tenia por que em parés el cor", va dir el pobre infant-. Ara el nen ja no jugava a la Gameboy perquè li havia passat usant la maquineta en qüestió. També tenia fòbia a la nit. Tot plegat, totes aquestes associacions, creades en tan sols 3 dies!!! El psiquiatre va dir que probablement serà un trastorn d'ansietat amb agorafòbia si se'l deixa a la seva lliure evolució.
Ja està no més per avui.

PRIMER CADAVER

Hellos a everybody!

Aquest diumenge em trobava obrint-li el dit a una senyora (fenotipo fibromiàlgia) que se li havia infectat uns dies dp de fer-se la pedicura quan el celador em crida q surti a fora per veure a una senyora que estava una mica malament. Total, que surto i em trobo a una iaia del color de la paret que s'estava caient de la cadira per una hipotonia súbita, intento trobar-li el pols (no em pregunteu quin acte reflexe em va fer fer-ho) i no li trobo, total que entre la filla de la sra i jo la fiquem cap al despatx, quan arribo allà està el meu company, senyor metge de 60 anys i 30 d'experiència que veu que la senyora està bastant xocada, la filla ens diu que té Alzheimer galopante i q l'ha portat pq quan s'ha aixecat ha fet sang en comptes de pipi (a lo q dius pq collons si pixa sang no la porta a l'hospital???? ) Però bueno tenim a la senyora amb auscultació cardíaca nul.la, sense tensió arterial, sense pols i ECG plano, planíiiissim dp d'adrenalina sc i RCP, resultat: primer cadaver de la història de la abajo firmante i de la història del CAP, si si, això que no passa mai no t preocupis q això a tu no t passarà pues et passa i sort que no estava jo allà sola solita pq dp de la senyora em quedo jo en el camí. Bueno pos res venen els mossos i el forense i ens comenta q pq no l'hem posat una via per ficar solució de bicarbonat que podria haver fet una acidèmia, i que si li diu a la família potser denuncien per negligència mèdica, pues miri senyor forense pq al minut d'haverla agafat de la sala despera i ferli la RCP i chisparla 5 vegades al CAP amb resultat nefast no sens ha acudit posar una via per posar bicarbonat!!!

En fin, que la primera vegada no és agradable i aquesta no ha sigut una excepció.

Secció frases mítiques!

Hola, hola!!! Se m'acaba d'ocórrer que podríem iniciar, els quatre que publiquem al blog, una secció de frases sentides durant les guàrdies pels nostres mestres- ja siguin adjunts o residents.
La meva primera frase, dita per un argentí: "Miquel, procurad que vuestras palabras sean siempre dulces, para que si algún día tienes que tragártelas no te amarguen en la boca".
Us encoratjo a dir-ne més.
Per cert, demà tenc guàrdia.

La nit dels pneumotorax frusrats

Va ser la nit del passat diumenge en que jo estava de guardia amb l'R5 de Cir. Gral, en Rodrigo, un tio enorme de tamany i de coneixements que t'explica i t'ensenya un munt de coses. Per tant, bona guardia en general. Aixo si, de dormir poquet, perque per alla les 3.30 de la matinada quan ja ens disposavem a retirar-nos a nuestros aposentos, es presenta un ninet de 22 anys amb un pneumotorax espontani al costat dret. El xaval en sabia mes de pneumotorax espontanis que nosaltres ja que havia estat operat per aquest motiu dues vegades del costat esquerre i una del dret (costat en el cual s'acababa de guanyar una re-intervencio). Be, jo que encara no he posat cap tub a un tórax vaig pensar "chachi, amb sort en Rodrigo em deixara fer alguna cosa o si mes no m'ensenyara molt be com posar el tub". Pero el xaval estava estable, i va decidir que no volia posar-se un tub i haver d'estar ingressat 3 o 4 dies per despres marxar d'alta directament sense mes ni mes, aixi que va signar l'alta voluntaria amb la promesa d'anar a visitar el Cir. Toracic de st. pau el dia següent per programar-se directament per operar sense el tub previ. Primer tub frustrat.

Just acabant de discutir amb el noi perque es deixes posar el tub, ens truquen de la unitat coronaria perque revisant la RX de torax d'un tio a qui aquell mateix dia li havien tret un tub, havien vist que tornava a tenir pneumotorax. Eren aprox les 4.15 AM (quines hores de revisar RX de torax també!!). Aixi que pugem cap alla (una caminata en pujada de 10 minuts) amb en Rodrigo emprenyat com una mona perque aquelles son hores de deixar que les radiografies dormin tranquilament als seus sobrets fins al mati següent, i jo pensant " a la segona va la vençuda, ara poso el tub". Arribem i el cardioleg ens ensenya la placa mentre sospitosament amb el dit polze tapava l'hora en que s'havia fet, resultava ser que estava feta de les 11.50 del mati. Aixi que gairebe aprenc també la técnica de castració del cardioleg a mans de l'R5 de cirurgia. Finalment hagues estat l'unic que hagues pogut apendre, perque el company cardioleg tampoc ens havia comentat al trucar que el senyor s'estava dialitzant per la qual cosa estava descoagulat cosa que contraindica posar el tub. Be a les 4.45 AM abandonem la coronaria, amb en Rodrigo cagant-se en tot i jo sabent que segons el destí que guia les nostres vides d'R1, el diumenge passat no em tocava apendre a posar drenatges toràcics. Un altre dia serà!

pd. això si, vaig posar la meva primera via central a la subclavia esquerra d'una iaieta. Si ho arribo a saber li punxo l'apex pulmonar a veure si aixi li haguessim pogut posar un tub!!

Guàrdia pansida

Hola, hola, companys i companyes! Fa calor i la gent se'n va a la platja o de vacances i això es nota: 120 visites aprox. Jo en concret no passo de 15.
La visita del dia: un orzuelo!!!! Eren dues germanes. El pare em diu que el greu és el orzuelo. L'altra tenia mal de coll, però poca cosa i aprofitant que venien per la germana gran... Fortíssim.
He tornat a baixar a dormir de 12 a 4. Estic adonant-me d'una tendència curiosa: les visites baixen a una o dos per hora de les 4 a les 7 per posteriorment tornar a pujar a partir de les 7. I penso, serà que si la gent té son no té pressa per consultar per ximpleries?
Ale, ens veiem!

Els radiòlegs, les altes voluntàries i una via perifèrica

Hola a tothom! Torno a estar surtint de guàrdia- bah, pels més puritans de nosaltres: torno a estar sortint de guàrdia.
Aquesta ha estat la primera guàrdia de diumenge que he fet i ha estat interessant almenys.
Començaré de forma desordenada cronològicament, donat que la meva experiència radiològica del dia va ser a les 12 de la nit. En aquella hora vam decidir realitzar una TC a una nena amb cefalea i vaig poder comprovar com el Dr. X - per lo de radiòleg-, qui en teoria estava de radiòleg de guàrdia, em responia des de casa seva que ja podíem baixar a fer-li la TC que ell la informaria des de casa. Quina vida!!! I quina guàrdia! Us imagineu fent de consultor des del sofà de casa teva tan tranquil.let?
Una altra lliçó apresa aquesta nit: com una alta voluntària es converteix en meningitis bacteriana. Tot comença a les 10 de la nit quan un neonat de 20 dies consulta per febre. Això implica "un completo"-analítica sanguínia, sediment d'orina i punció lumbar-. Els pares de la criatura resulten saber molta medicina i diuen "que volen un segona opinió, que ells no creuen que sigui necessari fer tot allò". Plantejada tal "encrucijada" i debatent-mos entre trucar al jutjat de guàrdia o intentar convéncer-lo a les bones, l'adjunt aconsegueix que els pares es vulguin quedar. La punció lumbar em va tocar a mi, després que a la pobre criatura no li haguessin pogut posar la via. Em va sortir a la segona, però sempre tendré en ment la frase del pare:"hoy no os salen ni lo de las venas ni esto". Sí, senyor, el millor que pot fer per ajudar al seu fill és pressionar! Al final líquid tèrbol i a pressió. Diagnòstic: meningitis bacteriana en fill de pares gilipolles.
Ja per acabar aquest llarg post, comentar només que seria un detall que les coses es fessin millor per sistema. Acudeix ahir al matí un pacient que havia tengut jo amb sospita d'endocarditis i que havia de realitzar tractament antibiòtic endovenós durant un mes. Havia perdut la via i ningú sabia com posar-li'n una de nova perquè el nen és mal de punxar. Truquem a anestèsia i li posen una via perifèrica normal al peu!!!! Qui espera que això li duri més de dos dies?? Però aquesta no és la meva principal pregunta: Per què se'n va anar aquest nen amb una perifèrica a casa? Per què no una central? Per què les enfermeres d'urgències no en sabien res del cas? Moralina: no enviïs de casa un nen que tornarà segur i crearà problemes a tothom que el toqui.
Sento haver-me fet pesat. Us resumeixo si voleu: els radiòlegs viuen bé, alguns pares són gilipolles i les coses les hauríem de fer millor tots.
Fins la pròxima!!

Per un ull de la cara

Avui surto de guàrdia... potser ha estat la pitjor guàrdia de totes les que porto. No hauria d'ésser així, doncs li he tirat un munt de conyes a una enfermera rossa que està com un tren (que tampoc em farà cas per variar), i he vist molts de casos interessants. Però no m'agradaria repetir-la, i no és pas perquè li hem fet una PL a un nin petit directa a vena, sinó per una cosa més cara, una cosa que potser sortirà per un ull de la cara.
Un nin de 3 mesets, amb un retinoblastoma de llibre, diagnosticat aquesta setmana i que va consultar a urgències... qui el va veure? "El menda"! I jo com un imbècil content per haver-ho orientat. Avui, després de la guàrdia he passat visita amb l'oncòleg per anar a veure'l. Té un retinoblastoma (si els APòlegs hi estan d'acord) de 1,5 cm de diàmetre en un ull que en fa menys de 2... i a l'altre ull... un altre tumor (si nens, és bilateral), una mica més petit, però d'origen macular. Està molt pitjor respecte el principis de setmana i es plantejen enucleació urgent del major.
Vaja, que la broma sortirà cara, doncs la ceguera és segura en el millor dels casos, que serà conservar la vida.
En fi, bona guàrdia a tothom

Sanitat respon

Hola, a tothom! M'agradaria dir que vaig usar la paraula "surtint" a propòsit malament, però la veritat acostuma a ser menys glamurosa que la imaginació. Estava sortint de guàrdia quan vaig crear el blog i encara vaig tenir sort de no escriure "surtin" o "srutnit". Era massa tard quan me'n vaig adonar i, per tant, ja no ho podia canviar. Ara bé, li dóna un encant- o això vull creure- al blog.
Ja turnaré a pustejar quan estigui novament sortint de guàrdia.

Surtint?

Un dubte: és Surtint? O més bé sortint? Ai ai ai...
Jo no surto de guàrdia, al menys per ara, ja us contaré el dia que m'hagi de quedar fins tarda per culpa d'algun miserable cirurgià que de ben segur que sí que cobrarà, aquelles hores. Ains! aquests cirurgians... no teniu vergonya... no no em dona pena que el pacients us intentin agredir muahahahahaha.

Reconsultes, masters i altres turbideses

Hola a tothom! Vés per on que torno a surtir de guàrdia. Interessants les experiències expressades fins al moment. Ho sento per tu, Manel, que intentin pegar-te no deu ser agradable. També ho sento per tu, David, perdre la innocència és sempre desagradable.
Aquesta ha estat una guàrdia especial per a mi. Acaba un mes interessant, gaudint del control d'una R4 parlanchina, però encantadora; amb una setmana esgotadora on només he dinat una vegada, finalitzada amb una guàrdia curiosa que ara explicaré.
Sobre les reconsultes. No sé si és gaire comú, però en sis guàrdies que dec portar ja m'han tornat dos pacients. El d'ahir d'una forma il.lustrativa. Torno de sopar- nosaltres sopem per torns- i l'Esther, la que havia estat la meva R2, em passa un pacient de nom semicatalà-semiamericà que portava una pauta descendent de ventolín estranyíssima i amb dosi homeopàtiques. Abans de mirar el nom, que després m'havia d'indicar que jo ja havia vist aquell pacient, vaig destacar que aquella pauta era molt estranya. L'Esther va i em diu: "Doncs la recepta que porta descrivint-la té una lletra molt semblant a la teva". Òbviament era la meva. Moralina: no jutgis el que ha fet un altre, perquè potser ho has fet tu.
Què és un master? Un pediatre format a un altre centre- generalment més enllà de l'Atlàntic i tirant més al sud- que cobra les guàrdies com un adjunt i en teoria hauria de cubrir llocs de resis grans, però... Bé, les cobra com un adjunt. Doncs ahir, vaig fer un comentari un pèl innocent davant una master:" No hace falta que ingreséis este niño en observación de Pediatría, porque total pasará el master ya que la adjunta de neuro está de vacaciones". Va pillar un pique injustificat, però sempre dic- ho diu ma mare en realitat- " quien se pica ajos come".
Així doncs acabo la meva sessió d'avui. Si us he avorrit, ho sento. Estic surtint de guàrdia...

Ketamina, i la il·lusió de ser un il·lús

Vet aquí un nano com qualsevol altre, 16 anyets, una mica de cresta, que consulta per un típic síncope vasovagal. Després de l'estudi pertinent, amb l'electro protocolari que li tocava, i just a punt de donar l'alta. Quan dic a punt em refereixo amb el cursor davant del botó i la mare sortint del box per cridar al pare que portés el cotxe a la sortida d'urgències. Un cop la mare desapareix de l'escena:
- Oiga doctor, lo que me ha pasado, ¿puede haber sido por algo que me haya tomado?
Cara de pòker i aixequem la mà de sobre el ratolí
- Depende, ¿qué te tomas?
- De todo
Penso en 4 porros ocasionals.... il·lús de mi.
- Un poco de todo, Ketamina, speed, amfetas, cocaïna, etc.
Del que va venir després només us informo d'una frase mítica: "es que si no te tomas nada, ¿cómo demonios puedes aguantar una noche sin dormir?".

Als meus 16 anys els rebels de l'institut fumaven porros... i si era un al dia ja es tractava d'un penjat. Un dia vaig veure un amic meu quan li passaven tres pastilletes blanques dins una bosseta, i per a mi va ser un trauma. D'aquest amic ja no n'he sabut res des que va deixar l'institut.

Espero no tornar a veure aquest pacient, i que li vagi bé la vida, per continuar sent un il·lús.


PD: al pròxim post: ¡¡¡¡¡las dos frases míticas del neurólogo de guardia!!!!! Dedicat al Dr Rubio del que NO s'ha de fer....

La primera vegada que gairebe em peguen

Si, amiguets, tal i com ho llegiu. En la meva última guàrdia (el passat dilluns), vaig tenir la sort d'experimentar per primer cop això que segurament tots experimentarem alguna vegada, i es la amenaça física per part de pacients.
Tot va començar aproximadament a les 12 de la nit, quan em truquen al mobil de la guàrdia per dir-me que hi havia un cap per suturar. En aquells moments els meus adjunts de estaven a quiròfan acabant d'operar un senyor i em van dir, "ves i el sutures mentre nosaltres acabem això, que després demanarem unes pizzes per sopar" (el menjador de l'hospital no dona de sopar mes tard de les 22h). Aixi que ni curt ni mandrós, surto cap al box d'urgencies. L'individu en qüestió era un senyor d'uns 60 anys, borratxo com una cuba que estava cridant a tothom que passava per alla perque suposadament havia perdut les claus de casa seva i segons deia els hi devia haver agafat algu d'urgencies (el fet de que mentre estava semiinconscient al carrer, les podia haver perdut, no li semblava una opcio possible). Entro al box per explicar-li que li anava a fer i després de cagar-se en tot, diu que fins que no li donin les claus, "alli no lo toca nadie". Jo que ja tenia gana penso "saps que, aqui te quedas que jo marxo a sopar i si de cas quan acabem ja estaras mes tranquilet".
Aprox. a la 1 de la matinada baixem un adjunt jove (equivaldria a un R6) i jo a veure l'individu en qüestio. Entra ell i el tio que li diu que ja esta be, que porta 2 hores i que alli solo hay "niñatos de mierda". L'adjunt que li diu que "no sea maleducado", el tio que es caga en son pare, l'altre "que no sea maleducado i no grite", l'altre que es torna a cagar en diversos parents seus successivament, i després d'una estoneta de crits, l'adjunt s'emprenya i diu, "yo a este tio no le coso la cabeza". Total, que sortim del box i em diu, " si torno a entrar li fotre una hòstia aixi que, pilla una grapadora i tal cual li grapes la ferida i cap a casa". Dit i fet, crac, crac, crac, crac, crac. 10 grapades al cap sense anestesia, mentre el tio cridava i jo notava com cada grapa fregava os quan entrava, i la ferida ja estava tancada. Evidentment el tio no em va agafar carinyo, aixi que quan em vaig girar per escriure l'informe d'alta (els ordinadors estan dins del mateix box), el senyor es va incorporar a la camilla, i entre un altre resident que corria per alla i una infermera, el van haver de subjectar per evitar que la següent sutura de la nit fos per mi.