La nit dels pneumotorax frusrats

Va ser la nit del passat diumenge en que jo estava de guardia amb l'R5 de Cir. Gral, en Rodrigo, un tio enorme de tamany i de coneixements que t'explica i t'ensenya un munt de coses. Per tant, bona guardia en general. Aixo si, de dormir poquet, perque per alla les 3.30 de la matinada quan ja ens disposavem a retirar-nos a nuestros aposentos, es presenta un ninet de 22 anys amb un pneumotorax espontani al costat dret. El xaval en sabia mes de pneumotorax espontanis que nosaltres ja que havia estat operat per aquest motiu dues vegades del costat esquerre i una del dret (costat en el cual s'acababa de guanyar una re-intervencio). Be, jo que encara no he posat cap tub a un tórax vaig pensar "chachi, amb sort en Rodrigo em deixara fer alguna cosa o si mes no m'ensenyara molt be com posar el tub". Pero el xaval estava estable, i va decidir que no volia posar-se un tub i haver d'estar ingressat 3 o 4 dies per despres marxar d'alta directament sense mes ni mes, aixi que va signar l'alta voluntaria amb la promesa d'anar a visitar el Cir. Toracic de st. pau el dia següent per programar-se directament per operar sense el tub previ. Primer tub frustrat.

Just acabant de discutir amb el noi perque es deixes posar el tub, ens truquen de la unitat coronaria perque revisant la RX de torax d'un tio a qui aquell mateix dia li havien tret un tub, havien vist que tornava a tenir pneumotorax. Eren aprox les 4.15 AM (quines hores de revisar RX de torax també!!). Aixi que pugem cap alla (una caminata en pujada de 10 minuts) amb en Rodrigo emprenyat com una mona perque aquelles son hores de deixar que les radiografies dormin tranquilament als seus sobrets fins al mati següent, i jo pensant " a la segona va la vençuda, ara poso el tub". Arribem i el cardioleg ens ensenya la placa mentre sospitosament amb el dit polze tapava l'hora en que s'havia fet, resultava ser que estava feta de les 11.50 del mati. Aixi que gairebe aprenc també la técnica de castració del cardioleg a mans de l'R5 de cirurgia. Finalment hagues estat l'unic que hagues pogut apendre, perque el company cardioleg tampoc ens havia comentat al trucar que el senyor s'estava dialitzant per la qual cosa estava descoagulat cosa que contraindica posar el tub. Be a les 4.45 AM abandonem la coronaria, amb en Rodrigo cagant-se en tot i jo sabent que segons el destí que guia les nostres vides d'R1, el diumenge passat no em tocava apendre a posar drenatges toràcics. Un altre dia serà!

pd. això si, vaig posar la meva primera via central a la subclavia esquerra d'una iaieta. Si ho arribo a saber li punxo l'apex pulmonar a veure si aixi li haguessim pogut posar un tub!!