Hola, companys! Si és que encara tendran raó aquells qui diuen del metges que som peste. M'explico.
Aquestes últimes setmanes estava passant un estat semi-depressiu/semi-ansiós pel que feia a les meves decisions preses sobre pacients i els "varapalos" que havien rebut aquestes decisions. Recordeu que d'aquí venia el meu místic post sobre la presa de decisions i la resposta de les espines del David.
Doncs avui això és en part història, donat que he encertat una orientació diagnòstica, he fet amb molt criteri una derivació i he vist una errada aliena d'aquelles que alegren.
L'orientació correcta és un trist cas de tumor cerebral a qui vaig demanar una TC cerebral urgent, l'única de fet que he demanat des de consultes. No sé si he salvat una vida, però he fet més curta l'arribada de la cavalleria.
La derivació amb bon criteri, a NRL per cert, ha resultat tenir alteracions del piruvat i ara es comença a mossegar les mans. Li faran una RNM. Un cas trist també, per descomptat.
I, finalment, l'errada aliena és un suposat Kawasaki que des d'Urgències davant el dubte diagnòstic i tenir un antigen per S.pyogenes positiu s'havia iniciat amoxicilina. Un cop a Planta, els hi va semblar un cas claríssim de Kawasaki, retirant amb força criteri, però gens d'humilitat, l'antibiòtic innocent que és l'amoxicilina que mal no li fa a ningú. Donat que des de Planta consideraven que era de caixó un Kawasaki i que era un error no haver-lo vist d'entrada i orientat així, van decidir fer un power point molt mono ridiculitzant el treball d'altres a Urgències, amb la conseqüent discussió entre uns i altres més digna de boixos nois contra ultras que no de metges. En fi, la humilitat és una virtut molt bona si ets metge. La cosa és que el Kawasaki, si l'és, serà el primer descrit en fer un abscés retrofaringi concomitant. Llàstima del faringotest positiu que fa més pobra la publicació i poc assenyat el fet que retiressin l'antibiòtic vistes les coses. Un trist cas de complicació de sde tòxica estreptocòcica, que no passarà d'aquí esperem.
Aquí el peculiar de la nostra personalitat com a metges: en el fons em produeix certa emoció haver diagnosticat el tumor i haver sabut que el nadó que vaig derivar tenia qualcom neurològic; i, donat que qui més dubtes m'ha fet tenir aquestes setmanes han estat els de Planta, em causa una certa satisfacció la petita cura d'humilitat.
No em malinterpreteu, sisplau. Em sap greu per tots, sobretot el nen del tumor i el neurològic; l'altre es curarà pràcticament segur. Però, i crec no estar equivocat, forma part de ser metges aquesta dualitat de sentir-te malament si a algú li passa alguna cosa, alegrant-te d'haver-la sabut diagnosticar.
