La meva primera vegada

La veritat es que em sembla que escric això per mi mateix perque realment cada cop que entro nomes hi ha els meus propis missatges, però bé, en tot cas serà com escriure un diari. Avui us escric per explicar-vos dues primeres experiencies noves:

- A principis d'aquest mes, vaig assistir al meu primer trasplantament de cor. Primer de tot, vam anar a buscar el cor del donant al clinic. Es com una pelicula, ens porta una ambulancia fins alla, anem directament a quiròfan, tothom esta esperant que arribem i llavors treiem el cor y quan tornem a baixar hi ha dos cotxes dels mossos d'esquadra que ens porten de nou fins a sant pau. Això si amb la sirena posada i saltant-nos tots els semàfors en vermell i anant a tota pastilla pels carrers de barcelona. La veritat es que es una mica flipat tot plegat. Bé, la qüestió es que li van posar el cor nou al senyor i després de tres setmanes veient-nos cada dia a la UCI, avui li hem donat l'alta perque vagi cap a la sala. No se si estava mes content ell o jo.

- L'altra cosa nova es que aquest dimecres he fet la meva primera guàrdia de cardiaca. La veritat es que res emocionant. Paperassa de la sala, fer altes i ingressos, anar a sopar, pulular una mica per veure que tothom esta be i a les 23 a dormir fins les 7 del matí. Dutxeta calenta, volteta per la UCI per veure com han passat la nit tots plegats i ale, fi de la guàrdia. Sembla ser que el dia que es pica la guàrdia la cosa es posa bastant tensa, pero mentrestant, la veritat es que dona gust que et paguin per dormir 8 hores.

Ale salut a tothom i bones festes!!

Manel

Despedida y cierre

Estimats lectors,
escric solemnement aquest missatge per explicar la meva despedida de les guàrdies de Cirurgía General.

Com no podia ser d'altra manera va ser una última guàrdia mogudeta. Ja d'entrada a les 8 AM, mentre entrava a urgencies i encara vestit de carrer, l'R5 que sortia em pilla pel passadis i em comenta que tenim 2 accidentats de moto que acaben d'arribar, i de passada una dona que teniem en observació que també tenia no se que urgent (ja començavem malament). Mentrestant arriba l'adjunta i em comunica que l'altre adjunt que habitualment esta a urgencies pel matí, aquell dia no vindria, així que estariem sols per batallar a les trinxeres (tot això encara amb roba de carrer). Pausa per canviar-se de verd i després fem un repàs ràpid dels pacients que tenim en observació. Ens entra el pànic quan veiem que n'hi ha aproximadament 15 (l'habitual es menys de 10), sense contar els dos transits dels boxs de portes. Així doncs decidim que jo sortiria a intentar arreglar una mica les portes i ella es quedaria amb els que hi havia en observació. Surto a mirar-me els de la moto i resumint em trobo que un d'ells no tenia res (va ser alta abans del migdia), però que l'altre té un sospitós dolor a hipocondri i flanc dret. Un expansor del plasma i un TAC mes tard, el diagnòstic va ser de laceració hepática. Corre, corre, corre, demanar llit a la UCI (encara que no us ho creieu, inicialment el tractament d'això es conservador a no ser que el sagnat sigui massiu!!)

Bé a tot això, evidentment s'havien anat acumulant pacients que venien de fora, amb la cual cosa vaig fer net dels pacients del matí entre les 17 i 18 de la tarda a costa de visitar sense interrupció i d'acabar amb les meves reserves d'adrenalina i cortisol endògenes. A partir d'aqui degoteig de pacients continu com una guàrdia normal.

Ja per acabar, vaig tenir una d'aquelles nits tipus "Sisifo" (pels no experts en temes mitòlògics o en anuncis de Red Bull, en Sisifo era un tio que estava condemnat pels deus a pujar una roca a dalt d'una muntanya, pero quan estaba a punt d'arribar, li queia un altra vegada fins a baix de tot i tenia que tornar a pujar. Aixi un cop i un altre eternament). Bé, doncs mes o menys va ser així. Vaig anar a dormir a les 2.38 AM, em van trucar a les 3.08 per fer una sutura i mirar no se que més. Torno a pujar a dormir a les 4.30 AM, em truquen a les 4.50 per una altra sutura. Torno a dormir a les 5.46AM, em truquen a les 6.12 per tornar a baixar per mirar no se quina panxa. Torno a pujar a les 7.20 i em tornen a trucar per suturar a les 7.56. Aqui ja vaig quedar-me despert i cosint fins acabar la guàrdia a les 9, després d'haver "anat a dormir" un total de 4 vegades en una mateixa nit, i havent dormit en total al voltant de 2 hores.

El somriure amb que vaig sortir de la guàrdia pensant que no ho havia de tornar a fer era radiant.

Manel

PD: el proper 19 de desembre fare la meva primera guàrdia com a Cirurgià Cardiac, tot i que espero que el proper missatge sigui simplement "Vaig dormir 10 hores seguides". Ale fins llavors!!

Les llistes negres, gastroenteritis i una bona guàrdia

Hola i salut a tothom! Començant pel final: m'he despertat a les 10.00h d'avui després d'anar-me a domir a una hora decent, les 06.00h. Hem partit molt bé.
Els nostres lectors- bàsicament el Manel, la Vane i el David, sense incloure'm a mí que no tornaré a llegir això- es preguntaran: què vol dir en Miquel amb llista negra? No, no em refereixo a una llista de gent de la màfia que et mataran; no és res d'això.
La llista negra és una llista de personetes, residents, que en cas que algú no pugui venir a una guàrdia s'usa per decidir qui el substitueix.
Doncs ahir, arribo a la guàrdia sobre les 08.00h i em trobo una R gran fent ús del seu mòbil personal- destaquem l'astúcia de no trucar des d'una extensió de 22 números a algú un diumenge al matí-. Els telèfons sonaven i ningú l'agafava fins que... Bé, fins que una pobra coR que havia dormit una hora- ja sabeu, allò de que la gent té vida i els dissabtes a la nit m'han dit que hi ha gent que surt-. Va haver de venir a fer el que va poder. Va aconseguir trobar algú que la substituís de nit, cosa que tampoc va ser gens fàcil.
Moralina: no agafar telèfons de companys de treball o extensions de l'hospital durant el cap de setmana.
PD: La causa de la llista negra era una GEA. Fer una guàrdia amb GEA és una putada; el David, jo i múltiples persones sabem el que és fer-ne una.

"Te voy a partir la cara"

Hola, hola a tothom! Després de la mítica "¿por qué no te callas?" proferida per sa majestat el Rei, jo ahir vaig patir una també mítica per mi a partir d'ara: "Te voy a partir la cara".
Va ser sobre les 21.00h d'ahir, quan al nostre servei d'Urgències hi havia 60 persones en espera, amb una mitja de 2 a 3 hores d'espera. Una tarda horrible sense R4 havia precipitat la situació tensa en la que ens trobàvem. Ja sabíem que no hi havia solució.
La nit va ser el mateix. Va haver-hi qui no va dormir.
En fi, mala, mala, mala guàrdia!

Re-entrada post vacacional

Catalans, catalanes, mortadeles i demés embotits asidus a aquest blog: ja sóc aquí!!

Doncs si, aquesta ha estat la meva primera setmana després de vacances. Ha estat una re-entrada un pèl dura, pero us la resumiré: dilluns, hora de sortida de l'hospital 21.00h. Dimarts, guàrdia de Cir Gral (sense massa incidencies destacables). Dijous, hora de sortida de l'hospital 20.15h (tenia pràctica de moto a les 18.45, a la que no vaig poder assistir). Divendres per fi un día normal amb sortida a les 18.45h. I ahir dissabte de nou guàrdia.

Per si no fos poc, a la guàrdia d'ahir vam anar a dormir a les 8.00 del matí. Vam passar-nos tota la nit cosint caps. Si, si, no es que hi hagués algunes sutures i també altres pacients, es que literalment no vam veure res més que no fossin sutures! Que jo recordi a partir de la nit (22 o 23h) vaig fer 8 o 9 sutures al cap. Al final ja no hi havia ni pinces, ni portes, ni fils ni gases ni res de res. I això que no ens va arribar ningú de la batalla campal que es va muntar a la via Laietana.... Bé el pitjor va ser que després d'anar a dormir a les 8.00h, a les 8.32h em van trucar per anar a certificar 2 morts de la sala, amb la cual cosa, no sols no vaig poder dormir mes que 32 minuts, sinó que em vaig quedar fins una mica mes tard de les 9 per acabar de fer tots els papers. Com deia el meu adjunt d'ahir: "Porque la vida puede ser maravillosa!!"

Manel

Bona guàrdia

Hola, hola a tothom! Avui he tengut la meva millor guàrdia. No tan sols per les poques visites, no, no.
L'equip m'ha agradat i ens hem coordinat força bé. Els adjunts genials també. No sé, en general molt bona guàrdia i sense pares pesats.
Satisfet i content de viure, jeje, em despedeixo. Pròxima guàrdia: dissabte.

Ressentiments

Hola, hooola a tots! El ressentiment que percebo en l'aire em sorprèn: al cap i a la fi qui estava de guàrdia fa dos dissabtes era jo i qui va anar de festa vosaltres, els ressentits. No sé on veieu el problema?
En fi, comentaris que em vénen al cap ara mateix a banda, aquest post era per desitjar unes bones vacances a qui se les agafa. Sort per Andorra!
PD: No posaré cap imatge femenina perquè qui es vulgui alegrar la vista ho pot fer quan vulgui.

mmmmm

Aquí tothom es lamenta.. que si em passa això... que si allò és un pal... que si venen moltes visites... que si cobro menys hores de les que treballo...

Doncs jo, sincerament, no ho canvio per res del món. M'encanta el que faig, i tot i que em queda molt peraprendre m'encanta com ho faig. Quantes més visites, millor, més n'aprenc. L'únic que m'agradaria és veure-us més sovint.

Ala, una imatge per alegrar-me la vista...

La defensa del castell

Era finals d'octubre de l'any 2007 de Nostre Senyor. Juntament amb un grup de valents soldats havíem estat encarregats de defensar el Castell de Sant Joan de Déu de la invasió de les tropes enemigues el dia més llarg de l'any, un dia que tenia 25 hores.
El dia es va llevar gris i trist, com trista havia de ser la meva tasca. En arribar a la torre de defensa, també anomenada sala de metges de Urgències, vaig trobar aquells a qui havia de substituir: una noia amb pentinat estil okupa i un home alt a qui s'anomenava Rgran. Les seves expressions no convidaven a l'optimisme. Poc a poc, i abans de trenc d'alba, van arribar els meus companys de batalla. Em van anunciar que tendria l'honor de defensar el castell durant la fosca nit, aquelles hores en les quals ens atacarien poc, però amb intensitat...
Un cop rellevats els nostres antecessors va començar l'atac: els nostres enemics eren baixets, quasi nans, però de gran ferocitat. Els primers intents foren en comptagotes, motivat per la discreta pluja que queia del cel. Tanmateix el temps no ens volia acompanyar: el cel es va destapar i la intensitat dels atacs enemics ja feia preveure que seria dur.
Durant la tarda la batalla semblava perduda. Els petits guerrers venien en tropes que s'anomenaven nivells. Els de nivell 2 i 3 eren els més perillosos. Eren molts, moltíssims. Les nostres defenses sucumbien, desconcertades davant nivells 2 i 3 que no es corresponien a les nostres expectatives.
El que no sabíem és que a les nostres tropes hi havia traïdors: els triadors, qui ens havien d'orientar per definir els nostres atacs ens estaven enganyant, sobreestimant els atacants.
Un dels nostres capitans, un almirall procedent de terres llunynes més enllà de la mar, em va enviar a la zona de trinxeres, allà on els atacants són més numerosos, però alhora més febles. Quan em vaig adonar havia quedat sol per l'abandonament d'alguns dels meus companys. Els petits nans acompanyats dels seus ogres protectors eren 20 i jo només un. Va ser un infern.
La nit va passar. El castell no havia caigut. Havíem defensat la torre i al nou trenc d'alba vendria un nou grup de defensors, com així va passar.

Guàrdies i demés

Bueno, només escric no pq tingui algu interessant d'alguna guàrdia, cosa difícil, ja q no en tinc jo d'aquestes coses sinó per comentar-li a en miquel, si si, aquest resident que es desfà en favors amb residents femenines, que ens ho vam passar mb ahir i que vem sopar en un lloc molt guay. Espero que amb la seva super guàrdia de 25 HORES!!!! no et cansessis gaire, i q com a mínim aquest gran sacrifici t'aporti algun tipus de benefici (us recordo que la meva aposta estava al desembre....) Apali petonets a tothom!!!

La primera vegada

Doncs si, efectivament, tal i com heu llegit al títol, avui ha estat la primera vegada (i espero no haver-ho fet tant malament perquè hagi estat l'última), que he tocat un cor viu. La veritat es que se m'ha posat la pell de gallina, perque havia ficat al mà per tocar moltes coses, però fins ara cap d'elles es movia, o si més no, no amb la mateixa força. Es una sensació molt estranya (l'adjunt ho ha definit com una sensació de "potencia", i potser seria bastant aproximat), però ha estat "chachi". Bé, aqui us deixo, només volia fer-vos partíceps de la meva emoció. Ale, no us canseu!!

Manel

Guàrdia dura

Hola, hola a tothom!
Aquesta última guàrdia ha estat especialment dura a pesar de no haver fet un número excessiu de visites. En fi i resumint: 5 ingressos jo( 24 en el total de la guàrdia).
No vaig veure cap nen senzill. Bé, tampoc cap; no hauríem d'exagerar. Algun sí que era faciló, però en general... Molt dur, molt dur.
Au idò, nens, us deixo. Ja parlarem dissabte si la guàrdia que tenc a un paper molt sospitós a Urgències és un error. Això espero.
Ens veiem!

Reflexions sobre una guàrdia de dissabte (atenció rotllo llarg!!)

Hola fidels seguidors,

que dures que són les guàrdies de dissabte!! Són les pitjors amb diferència. Primer de tot, la setmana del dissabte en qüestio ja treballes 6 díes, i a sobre, a no ser que dormis molt a la guàrdia (cosa poc habitual), et passes el diumenge com un vegetal al sofà i se t'ajunta amb el dilluns de la setmana següent sense que hagis tingut cap de setmana.

Bé, la cosa es que aquest dissabte passat vaig tenir guàrdia. Va ser una guàrdia depriment perquè va ser d'aquells dies en que els éxits de la medicina brillen per la seva absencia. Primer de tot passar visita de cirurgia (era una guàrdia de sala). Número de malalts ingressats=40. Número d'ingressos nous aquell dissabte=3 (tots ells per operar-se el dilluns, cosa que fa que a mes a mes de l'ingres, s'hagi de revisar el preoperatori). Resultat, vaig començar a passar visita a les 9.30 del matí i vaig acabar de fer-ho tot a les 21.30 de la nit (45 minuts per dinar).

Un cop acabada la meva tasca a la sala vaig baixar a urgencies on estava la resta de l'equip quirúrgic de guàrdia (passant tots junts pel menjador a sopar prèviament és clar). Aquí va començar l'encadenament de desgràcies de la nit. Primera desgràcia: una sutura al cap d'una dona que resultava ser el resultat (valgui la redundancia) d'una agressió del seu company sentimental. Plors a dojo durant l'explicació, activació d'un protocol que hi ha a st.pau per aquest tipus de casos, i nivell de depressió del resident en augment. Segona desgràcia de la nit: accident de trànsit moto contra moto. Mentre R gran i jo ens acostem al box, tot sembla normal (l'home respira, parla i es mou amb normalitat), això si, tot normal fins que arribem al costat de la porta del box on hi ha una palangana amb gel que conté una bota, que conté un mitjó, que al seu torn, conté el peu del senyor del box que havia quedat amputat per l'accident aproximadament uns 4 o 5 dits per sobre del turmell. Post-valoració de traumatologia i intents de consultar amb experts en reimplantació de membres amputats, es decideix que el peu es insalvable i se li fa al senyor una amputació de la cama una mica per sota del genoll (per cert, el pacient era un metge de 40 i pocs anys, que l'única cosa que deia des que va entrar a l'hospital, es que si us plau ens donessim pressa perque com més temps passés, menys possibilitats de re-implantar-li el peu hi havia). Depressio del resident ja fregant nivells crítics. Tercera i última desgràcia de la nit: senyor amb neoplasia de recte irresecable, que havia ingressat aquell dia per molesties abdominals. De cop es comença a xocar, TAC abdominal que diu que té isquemia intestinal (ni idea de la causa). Total, trasllat a un box tancat, fer passar a la familia i sedació del bon home perquè estigués tranquil i acompanyat durant la seva última estoneta. Nivells de depressió del resident dins del color vermell del marcador.

Després d'això (6.30 AM), vam anar a dormir, amb una sensació de que aquell dia haviem estat poc útils. La part positiva, vam riure bastant amb un tio que no se que collons s'havia fotut, pero que estava en una camilla flipant com si l'haguessin deixat anar al mig de Mart.

Manel

PD: Vane te he contestao a ese comentario que teniamos pendiente.

Cap de setmana

Hola, hola a tothom!!! Em dirigeixo a vosaltres en aquests dies de crispació a resultes dels missatges populars. Jeje. M'ha sortit justet, però m'ha sortit. L'acudit dic.
Bé, us escric per fer-us saber que tenc tot el cap de setmana lliure!!! Ja sé que alguns de vosaltres teniu treball durant aquest cap de setmana, però portava ja dos caps de setmana treballant i, la veritat, s'agreix poder fer enveja.
Dilluns entro i dimarts estic surtint. Ens veiem al Clínic dimarts.
Adéu!

El retorn

Hola, hola!!! Sé, fidels seguidors( Vane, David i Manel), que ja us devia estranyar la meva llarga absència al blog. No ha estat per voluntat pròpia o sí, ben mirat, ja que la meva excusa són les vacances.
Avui surto de guàrdia i he lliurat! No és que sigui extraordinari, però donat com pintava el panorama dijous... Resulta que de sis resis de planta avui sortíem de guàrdia 3. Això feia molt dura la vida als que quedaven. Tenia una forta sospita que no ens deixarien lliurar, però vés per on sí que ens han deixat.
En fi, la guàrdia pesadeta. 350 visites que tampoc són tantes, però constata l'arribada de l'hivern i el poc respecte que se sent avui en dia pels ponts. Això ahir, però dissabte també vaig poder gaudir d'un bon passe de dissabte dels que obsequia el meu hospital: vam acabar a les 3 de la tarda! Déu meu quines coses!
Bé, estic espeset com haureu pogut comprovar.
Que la Força us acompanyi.

Surto... de ressaca

Avui no surto de guàrdia. De fet no tinc guàrdia fins demà. Però ahir nit vaig sortir i ara tinc ressaca... que és molt semblant a passar una mala guàrdia amb la difarència que ahir vaig pagar per passar-m'ho bé; i demà cobraré per treballar.
Similituds o diferéncies, crec que el que necessito avui és molts glucosa i una sopeta.
El principal motiu del missatge és manifestar la meva preocupació per la mort d'una nena a Cabrera, després de manifestar els símptomes més banals que et puguis trobar (i suggestius de GEA segons els diaris) i ésser visitada per dos metges.
Sense considerar el problema per la família i per la nena, que és molt, i que espero que els fets s'esclareixin i es sàpiga què va passar, i què va fallar; això generarà bastants danys colaterals:
Sabeu què passarà? Sabeu quines conseqüències tindrà això?
És senzill. Qualsevol dolor abdominal i qualsevol gastroenteritis (n'hi ha moltes cada di, creieu-me) passaran a ser considerades per les mares com a potencialmnt mortals. I qui serà el pobre desgraciat (si, a més de desgraciat sóc pobre) que tindrà que afrontar aquesta munió de mares? El menda!!!!
Ja us explicaré com acaba el "síndrome de la GEA maligna"

Comentari de guàrdia i de la nova rotació

Hola a tothom (si es que encara algu llegeix aixo)

avui escric per comentar la guàrdia del passat divendres (per tant 2n dia postguardia) i per comentar també les conclusions despres de la meva primera setmana a la UCI de postoperats de Cir. Cardiaca (estare en aquesta rotació fins al desembre inclos).

Respecte a la guàrdia molt tranquileta. Com a novetat us dire que vaig tenir l'ocasió de pautar el meu primer haloperidol (acompanyat de contenció mecànica, és clar) en un iaiet al que havien operat el dia abans i que per la nit va tenir a bé perdre el contacte amb la realitat i començar a dir que volia aixecar-se per anar al seu llit (segons ell l'habitació on estava no era la seva sinó la d'algú altre), i també intentar treure's la sonda vesical perquè segons deia, sinó se li quedaria a dins per sempre més. La resta, una guàrdia d'aquelles d'anar fent tota l'estona però sense gaire moments d'estrés excessiu.

Aquesta setmana he començat la meva rotació a la UCI dels postoperats de Cir. Cardiaca. Tot i que són els nostres pacients, la unitat la porta anestésia, així que en realitat encara no estic al meu servei, sinó rotant amb els anestesistes. D'aquesta primera setmana, la meva conclusió principal es que les anestesistes (que són majoria respecte al sexe masculí), fan en general molt bona olor. No dic que altres especialitats facin pudor, sinó que mai m'havia cridat l'atenció l'olor de ningú fins arribar a aquesta UCI, on no se perquè tothom va molt perfumat.

Manel

Guardia banal

Ei amiguets i amiguetes!
avui si que escric "surtint de guardia". Ha sigut una guàrdia de sala de cirurgia molt normaleta i tranquileta. Començar a les 17, passar per la sala, fer alguns paperets i posar al dia algunes pautes, mirar/demanar alguna analítica..., bàsicament revisar-se per sobre la sala per veure si hi ha algun malaltet fotut que et pugui donar la nit, i també veure si hi ha alguna infermera cabroneta que també et pugui donar la tarda-nit. En el cas d'avui el balanç ha estat: 1 malalt fotudet, 2 enfermeres cabronetes. Un cop acabat això baixar a urgencies a veure com esta la resta de l'equip de guàrdia. Avui també estaven tranquilets aixi que els adjunts han proposat un cafe de mitja tarda a la sala de descans. Putada, una de les enfermeres cabronetes truca al mobil perque "Oh, s'he m'ha oblidat abans de comentarte una cosa sobre una pauta d'un malalt i sobre una analítica de control que calia demanar". Torna a pujar cap amunt (a st. pau una altra cosa no, pero caminar es camina mooolt). Deixo fets els papers i torno a baixar a urgencies. Alguna sutureta per fer, alguna panxeta per tocar i tranquilament arriba l'hora de sopar. Un parell de panxes, una sutura al cap d'una iaieta i torno a pujar a la sala a veure el fotudet i a mirar quines infermeres de nit hi ha (aquest cop bona sort, la que sempre et desperta per la nit avui no treballa). Tornada a urgencies, repàs final dels malalts que tenim i ale, a dormir a les 3.30. Avui hi ha hagut sort i hem dormit fins les 8.30. Aixi dona gust fer guàrdies!!

Manel

PD: sempre ens havíem preguntat que significaven les sigles CTO. No crec que signifiquin això les de l'academia, però a hemodinàmica les fan servir i per ells CTO vol dir Oclusió Total de la Coronaria (en anglès, és clar).

El Món està molt malament

Hola, hola!! Ara que estic de vacances me n'he adonat que el Món està molt malamente. Heu vist la foto de la senyora marroquina amb una nena rossa a l'esquena?? Que si era Madeleine- o com s'escrigui- que si no ho era i bla, bla, bla... Ahir a la tele no xerraven de cap altra cosa. Era insuportable.
Després la programació televisiva que ara puc patir estant de vacances. No sé com hi ha gent que no vol treballar. Jo només treballaria per no haver de mirar la tele. Aix.
Com veieu avui no surto de guàrdia. De fet, ja fa una setmana que estic avorrint-me a casa. Sí, avorrint-me!
Bé, torno el pròxim dimecres a BCN i començo a treballar el dijous amb guàrdia. Jeje. Es veu que ja fem 300 visites per guàrdia... Bé, com sempre després de la guàrdia vendré a dinar al Clínic per fer-us companyia i animar-us en l'estudi.
Adéu i fins llavors!

A cinc minuts de la ronda

Hola, hola!! Em vaig alegrar quan vaig saber ahir que l'incendi no afectava l'edifici Materno-infantil de Vall d'Hebron. Només tremolava d'imaginar la merda de guàrdia que has de tenir si l'hospital que està a cinc minuts de la ronda es dóna de baixa i tothom ha de venir a tu. Per plorar, la veritat.
Per cert, a veure quan quedem...

Vall d'Hebron se quemaaa, se quema Vall d'Hebrón!!!

Que content he estat avui de no tenir guàrdia quan he sentit al matí que es cremava la Vall d'Hebron. La cara dels companys R1 que estaven avui de guàrdia (hem coincidit a l'hora de dinar), era tot un espectacle desolador.

Diagnòstic d'oïda, servei de radioambulataxi i el primer partit del Barça que segueixo a 1km del Camp Nou

Hola, hola!! Per aquells que no entengueu res us faré un petit resum de la meva nit. Primer el parte de la guàrdia: 160 visites i 9 ingressos. Jo hauré visitat unes 20 personetes.
Ho explicaré per ordre cronològic i d'interès alhora. La guàrdia comença com sempre, repartint els torns de dormir i tal. Resulta que em toca tornar a baixar a dormir en el primer torn: algú compta molt malament els punts que tenc, però vaja tot això que guanyo en experiència. Sent així em toca sopar, de rebot, al primer torn també- de 20.30 a 21.30h-. El Barça ja juga contra l'Olympique i la meva germana fent de carrusel em diu que guanya per un autogol a jugada de Messi. Després de sopar aprofito per respirar un poc d'aire fresc i truco a casa i al Baltasar per felicitar-lo pel seu aniversari- sí, era ahir- i veig el Camp Nou il.luminat a tan sols 1km escaig i sense poder estar-hi. Al final 3-0 i un bon partit. Aix, quanta misèria...
Posteriorment al partit els pares cabronassos decideixen que la patologia dels seus fills que s'ha pogut esperar una hora i mitja (amb 3-4 visites per hora registrades a l'estadística de la guàrdia) ara ja és urgent( passam a 15-20 visites l'hora des de les 23 hores fins les 01hores). Amb això que arriba una ambulància- penso jo que serà de trauma, almenys ho espero-, però no. Només entrar la pacient se sent una tos metàlica i un estridor laringi Dolby Surround. Tots els boxes s'obren per ensenyar els metges que visitaven patologies banals. L'adjunta m'agafa i em diu: "Miquel, atén la laringitis que acaba d'entrar i posa-li adrenalina que la necessitarà". La va necessitar i va acabar ingressant.
Me'n vaig a dormir. Em desperten a les 05.00h. Pujo dels dormitoris a Urgències. Vaig visitant més ninets, sobretot laringitis lleus. Sobre les 07:00h ens vénen les infermeres i ens diuen a la R gran i a mi: "hi ha una senyora, la mare d'una pacient psiquiàtrica que s'ha pres tranquimacin i que el psique l'ha altada per bon estat, que diu que no se'n va si no és en ambulància". Nosaltres ens posicionem en contra d'un ús tan estúpid d'un medi teòricament sanitari. La dona que se'ns enfada. Nosaltres correctes. La dona que cridarà els Mossos. Nosaltres que "faci, faci". Total sobre les 07:45h acud una patrulla dels Mossos. Fem baixar el pobre psiquiatre que dormia. Ens agafen els números de col.legiats a tots- per si de cas, diu l'agent-i diu que convencerà la mare que ni ells ni les ambulàncies són un servei de taxis. Al final la mare usa el seny i raona que tal volta el millor camí per tornar a casa sigui anar en taxi.
Sento la espesor. Que la Força us acompanyi.

Muchos pagarían, si no fuera por el final

Ei!!! es mi primera aportación en este blog pero tengo una historia digna de compartir. Y sino juzgad por vosotros mismos!
"Refiere tener sensación de cuerpo extraño en glande y testiculos, a veces placentera y a veces no tanto" Ésta era la frase resumen que habian puesto en triaje y me habia tocado visitarlo a mi... Pues nada, adelante! El chico de 24 años entra en la consulta:
Yo: -Qué te pasa?
Él: -Es que llevo días que noto algo raro en el pene
Yo: -Ammm, ¿Cuantos dias llevas así?
Él: - pues... algo más de una semana, pero como es una sensación bastante placentera pues no he ido al médico. De hecho... tampoco es que quiera tratamiento...
Yo: -Y cómo es que has venido?
Él: -Porque creo que me está afectando a la calidad del semen, porque tanto tiempo excitado no puede ser bueno... no?
Yo conteniendo la risa en todo momento, y mientras pensaba la siguiente pregunta hacía como que escribía en el ordenador, pero era una situación surrealista y no se me ocurría nada.
Yo: -un momento.
Y salgo de la consulta, le comento el caso al adjunto (con el consecunte cachondeo) y me dice que ya le exploraria él los genitales (se lo agradeceré eternamente). Cuando entré con el adjunto el chico se explayó abiertamente, y definió la sensación placentera como si fuera un orgasmo continuo y que de hecho, desde que le empezó todo no se habia tenido que masturbar (se conformaba con estar 24h/dia empalmao, q tio...)
total, exploración genital normal.
Interconsulta a psiquiatria y... está ingresado en St Boi. Diagnostico: debut de locura.
Y eso que todavía no estoy en psiquiatria!

La guardia dels intoxicats

Ep companys!
he estat unes cuantes sortides de guàrdia absent perque realment no m'havia passat res massa interessant, tot i que ja veig que no cal tenir cap cas emocionant per escriure (mocs i mes mocs, otitis i bla bla bla), aixi que a partir d'ara us explicare també alguna guardia rutinaria de tant en tant.

Aquest passat dissabte per aixo si que vam tenir una guardia mogudeta. Va començar la "movida" per la tarda amb un xicot que s'havia "estampado con la moto contra un arbol", amb el resultat de tenir l'os temporal esquerre fet pure, una clavicula trencada i la diafisi del femur dret també trencada. Quina cosa mes desagradable va ser veure com la traumatologa de guardia treia un maleti com el del tio de bricomania per taladrar-li el femur a l'altura del genoll (sota una anestesia local + sedació que em va semblar clarament insuficient), per colocar-li un fixador extern del que va penjar-hi una bossa plena d'ampolles de suero fisiològic. El resultat de l'anàlisi de tóxics: uns nivells de cocaïna unes 20 vegades superiors a una dosi normal. Avantatge de fotre's una nata amb la moto estant fins les orelles de coca? Doncs que t'estalvies les drogues vasoactives per mantenir la tensio fins al cap d'unes hores, perque ja les portes posades de casa.

El segon intoxicat de la nit va ser un senyor que va patir el "sindrome del Aleman volador" que deia el dr. Suso. Festeta a casa, mooooolt alcohol en sang i ganes de prendre la fresca al balco. Resultat caiguda des del segon pis i varies fractures de crani que van provocar una hemorragia a fossa posterior, enclavament, aturada cardiorrespiratoria a dins de la sala de la TAC, i ale bona nit i tapa't. Informar la dona també tota una odissea perque estava tant o mes borratxa que l'ex-marit, aixi que tots esperem que al mati següent se'n recordés de que el seu marit no havia anat a domir a casa aquella nit.

La post-data cardioquirúrgica de la nit, la va posar una noia que va venir per apendicitis, pero que com a antecedent tenia una CIA que li feia tenir un buf molt maco. Aixo no va interessar a cap dels meus companys de guàrdia, però jo vaig sentir-me per una estona una mica mes a prop de l'altra banda del diafragma.

Resum de la guàrdia

Hola, hola! Ara sí estic postguàrdia! L'avanç temporal que us vaig fer divendres va ser del tot encertat. Jeje.
Coses curioses realment poques. Una guàrdia avorridota.
Estic espeset, ja em perdonareu.
Per aquells que em llegeixen des del Clínic poder vénc a dinar dijous.
Que la Força us acompanyi!

Preguàrdia

Hola a tothom!! Que la Força us acompanyi! Avui començo amb el que acostuma a ser la meva despedida dels posts. El motiu d'escriure abans de que passi la guàrdia és que últimament estic força cansat després de guàrdia.
Us escric el que passarà demà: un munt de mocs, un munt d'otitis mitges i un munt de dolors abdominals. Faré una o ninguna punció lumbar. Atendré alguna patologia peculiar.
Ja està, el resum de la guàrdia.
Ara entro de guàrdia!

"me encanta que los planes salgan bien"

Eren la una i mitja de la nit de dilluns... tothom dormia; excepte jo, una uruguayana resident de família, i una magnífica resident gran (que a part de maca i simpàtica en sap un niu). Vaig posar-me a visitar un nen petit amb patologia ocular; quan acabo veig gent en espera... 3 esperant a fora i dos ja "passats a box". ¡Ostia! Res, que entro en un box: Cardiopata amb un problema de pal·lidesa i algo semblant a una apnea..... ; al següent box que entro: Nena amb una paràlisi cerebral secundària a un paro cardíac que va tenir de recent nascuda..... ; i al següent box que entro: pacient oncològic amb febre...... bé, els dos restants eren crisis de broncoespasme. A més tenia per sol·lucionar una nena que havia patit una convulsió, i per tant havia de tranquilitzar els pares; i un altre, de 10 mesos amb febre de fins a 40ºC.
En dos horetes ho vaig sol·lucionar tot, encara que amb les recomanacions de la meva resi gran, que ja ho he dit, però ho repetiré fins que que calgui; que en sap un niu!! I finalment els mallorquins, van tornar de dormir, tot i que la feina pesada ja l'havíem fet nosaltres, i segur que ens haurien d'estar ben agraïts.
Jo només els vaig passar una pacient.... una "nena" de 17 anys i pico, vestida amb un tangasso; i acompanyada per la seva germana gran, "rubiaquequitaelhipo"; que venia per dolor abdominal baix.. molt baix.. però que molt baix.. i després d'una exploració minuciosa (però molt professional!, bruts!, més que bruts!!) i amb el diagnòstic diferencial d'una Itu versus patologia ginecològica li vaig passar a en Miquel per tal que realitzés una exploració ginecològica i descartés aquesta última. I llavors diuen que no sóc bon amic...

A les quatre i mitja me'n vaig anar a dormir, pensant que tots tres ens havíem enfrontat a trenta pacients d'aquells que fan posar la pell de gallina, i ens ho havíem manegat prou bé. Només em queda per dir la ja mítica frase: "m'encanta que els plans surtin bé!!"

Ya llega el invierno

Hola a tothom! Aquest mail que escric sense estar surtint de guàrdia respon a una notificació: els nens ja tornen a escola. L'hivern s'acosta i amb l'hivern el fred, els virus respiratoris sincitials o no i les mares preocupades fins al punt de portar mocs normals i corrents a les tres del matí a urgències. Potser aquest és l'últim pots amb un somriure als llavis...
Bromes a part, penseu en nosaltres els pediatres d'aquí unes setmanes que passarem nits despertes atenent amb bona cara gent i més gent.
En fi, que la força us acompanyi.

Ave César, descansanti te salutan!

Hola a tothom!! Aquells de vosaltres que pertanyeu al món quirúrgic no enteneu el concepte que acabo d'exposar amb el títol.
Explico: el descansant és aquell ésser afortunat que té més punts acumulats per haver baixat a dormir al primer torn durant moltes guàrdies- en l'última era jo- i que si la guàrdia és bona pot anar-se'n a dormir a la mateixa hora que l'adjunt. Habitualment les guàrdies no són prou bones, però aquesta vegada era bona. Jeje. Estic més content que un ginjol. Si he dormit més que els dies normals de feina!
Per cert, la guàrdia molt productiva: dues apendicitis( una d'elles diagnosticada pel David), una crisi d'ansietat, un debut diabètic i una crisi convulsiva conversiva.
Que la força us acompanyi!

Tinc DVD!

L'última guàrdia ha estat molt entretinguda. El temps per foguejar-se ja ha passat, el curs començarà aviat i "la marabunta" és aprop. Almenys això ens diuen els majors. Expliquen alguna cosa semblant a l'apocalipsi però amb mocs, bronquiolitis i llistes d'espera en vermell. Ara mateix no em preocupa gaire, acabo de començar i només tinc l'obligació de preguntar tots els dubtes que tingui.

Abans d'ahir un enfermer va entrar a la sala de metges; una ambulància acabava de portar un nano que deia que veia monstres i s'havia desmaiat, i preguntava si l'havíem de veure nosaltres primer per descartar organicitat. La resposta que va obtenir, afirmativa, va ésser seguida d'una pregunta, quants anys té?, setze, uix vaig contestar jo, llavors no serà necessari mirar sota la camilla per tranquilitzar el nen...

No cal dir que em va tocar a mi descartar aquesta organicitat, poc després vaig saber que veia monstres, com personatges fets de foscor amb ulla blaus que se'l miraven i deien coses, que el teníen aterroritzat. No veieu el cangueli que em va entrar quan va dir-me que veia un d'aquests paios dins l'habitació... ja m'imaginava un poltergueist i jo el pringat de turno que acabava devorat per l'espectre malèvol... per sort no va ser així i vaig poder avisar al psiquiatre a temp per evitar ser el secundari que la pringa per escèptic a la peli B de torn...

O sigui que després, tot just "surtit" de guàrdia vaig decidir comprar-me un DVD pel pis... per celebrar que no sóc un secundari!

PD: sobre l'intent infructuós d'intentar contentar tres adjunts alhora... diuen que qui molt espira poc empeny. Espero que a partir de demà tinguis més sort i puguis "contentar" al teu "equip"...

Fi a una setmana dura

Heu intentat mai satisfer tres adjunts alhora??
Hola, hola a tothom!Sembla una pregunta pervertida, però no ho és. És el resum de la meva setmana. He treballat amb tres adjunts simultàniament, quedant com un gilipolles amb tots tres: és difícil tenir el do de la ubiqüitat. Per sort els tres eren persones pacients i poc exigents i a pesar d'haver tensat la seva paciència cap d'ells ha esclatat.
Però avui, ah avui, jo sortia de guàrdia i un d'aquests adjunts- el que precisament porta més pacients de tot l'hospital- també sortia de guàrdia. Problema: els seus pacients els havien de passar altres adjunts. Adjunts als qui ningú els hi havia explicat què tenien els nens o quin era el pla-òbviament aquest ningú que hauria d'haver explicat els nens era l'adjunt sortint, però ha desaparegut ràpidament de l'hospital. Problema 2: aquí el menda és gilipolles i ha anat a desitjar un bon cap de setmana a la gent, generant una idea inquietant als adjunts que s'havien menjat els marrons.
La idea inquietant ha estat que jo els hi expliqués els pacients i n'he hagut de passar algun. Aix, haver de córrer quan tens 5 hores per agafar un avió-estic a Mallorca-. El més graciós és que ara també he quedat com un gilipolles amb aquests adjunts: el R1 que lliura desemparant els seus pacients. La realitat és que jo ahir i aquest matí he explicat fil per randa tots els meus nens(6 sobre 18 o una cosa així) als meus companys residents a fi d'evitar el desemparament dels meus ninets.
En fi, a veure si la pròxima és millor.

Els misteris diabètics

Ahir em van deixar anar una frase a la guàrdia que encara no he pogut aclarir. Preguntant-li a un senyor si era diabètic em va respondre " si, però sóc diabètic només per dintre i per això no em cal fer cap tractament". Si algú e puta idea de que collons vol dir això, si us plau que ho expliqui. Ale, aquest ha estat el primer episodi d'un triquini de guàrdies que m'esperen aquest cap de setmana així que possiblement alguna coseta mes penjare en breu.

Ja veieu que cruel es la vida, alguns treballant mentre d'altres es dediquen a buscar accessoris per internet per poder posar el membre dins de l'aspiradora amb seguretat.

Manel

L'aspirados de l'amor, capítol 2

Aquest acessori, que vaig veure fortuïtament en una web MOLT freaky, va passar per la pantalla ben ràpid, i pel meu cervell va passar també ben ràpid el comentari que he posat al post de la Vane... però ja que hi som he decidit recuperar la imatge. Hi havia un vídeo demostratiu però em fa por mirar-ho... encara que si algú està interessat li puc enviar la direcció

Cuidadin con los enanos!

Esto no me ha pasado a mi y espero que no le pase a nadie conocido, pero cuando me lo han mandado he pensado automáticamente en: esto hay q ponerlo en el blog!!

Un artista enano en el Festival Fringe de Edimburgo (Escocia), conocido por sus espectáculos excéntricos, fue hospitalizado de urgencia después de introducirse el pene en una aspiradora, de la que no era posible extraer el miembro viril a causa de una mala maniobra.
El incidente se produjo mientras Daniel Blackner, apodado 'Capitán Dan, el enano demoníaco', del Circo del Horror, preparaba un espectáculo en el que debía atravesar el escenario con su pene dentro de un tubo de aspiradora, según la agencia Press Association.

El dispositivo que unía el aparato con el órgano sexual se soltó y el 'Capitán Dan' intentó repararlo con un pegamento muy fuerte. Blackner dejó secar el pegamento durante 20 segundos, en lugar de los 20 minutos recomendados. Al "conectarse" a la aspiradora antes de ingresar al escenario, el pegamento no se hallaba seco por lo que su pene se adhirió al aparato.
El artista enano debió ser llevado de urgencia a un hospital de Edimburgo, en el que su personal logró liberar su órgano sexual después de una hora de esfuerzos.
cono
"Me encontré pegado a una aspiradora, sobre una silla de ruedas", dijo Blackner quien aseguró que se trató del "momento más molesto de mi vida". "Habría querido que se me tragara la tierra. Felizmente, se ocuparon de mí rápidamente y la molestia fue de corta duración".

Bonica frase

"Cortando huevos se aprende a capar!!"

Aquesta es la bonica frase d'un adjunt de Cirurgia que simbolitza com l'experiencia es una de les millors mestres. Ale amb aquesta reflexió us deixo, fins la propera surtida de guàrdia!

Els acúfens i les somatitzacions

Hola, hola!!! Aquest última guàrdia he vist el trastorn per ansietat amb conductes d'evitació més jove que s'ha registrat a l'hospital. Un nen de 10 anys consultava per acúfens. Un cop descartada patologia ORL es decideix, davant la marcada tristesa que manifestava el nen per un accident que havia patit la mare, realitzar consultar a PSIQ. Ben interrogat descubrim que a l'inici dels acúfens, poc després de l'accident, el nen havia patit una crisi d'ansietat amb sudoració, palpitacions i sensació de mort imminent- "el soroll em baixava pel coll i tenia por que em parés el cor", va dir el pobre infant-. Ara el nen ja no jugava a la Gameboy perquè li havia passat usant la maquineta en qüestió. També tenia fòbia a la nit. Tot plegat, totes aquestes associacions, creades en tan sols 3 dies!!! El psiquiatre va dir que probablement serà un trastorn d'ansietat amb agorafòbia si se'l deixa a la seva lliure evolució.
Ja està no més per avui.

PRIMER CADAVER

Hellos a everybody!

Aquest diumenge em trobava obrint-li el dit a una senyora (fenotipo fibromiàlgia) que se li havia infectat uns dies dp de fer-se la pedicura quan el celador em crida q surti a fora per veure a una senyora que estava una mica malament. Total, que surto i em trobo a una iaia del color de la paret que s'estava caient de la cadira per una hipotonia súbita, intento trobar-li el pols (no em pregunteu quin acte reflexe em va fer fer-ho) i no li trobo, total que entre la filla de la sra i jo la fiquem cap al despatx, quan arribo allà està el meu company, senyor metge de 60 anys i 30 d'experiència que veu que la senyora està bastant xocada, la filla ens diu que té Alzheimer galopante i q l'ha portat pq quan s'ha aixecat ha fet sang en comptes de pipi (a lo q dius pq collons si pixa sang no la porta a l'hospital???? ) Però bueno tenim a la senyora amb auscultació cardíaca nul.la, sense tensió arterial, sense pols i ECG plano, planíiiissim dp d'adrenalina sc i RCP, resultat: primer cadaver de la història de la abajo firmante i de la història del CAP, si si, això que no passa mai no t preocupis q això a tu no t passarà pues et passa i sort que no estava jo allà sola solita pq dp de la senyora em quedo jo en el camí. Bueno pos res venen els mossos i el forense i ens comenta q pq no l'hem posat una via per ficar solució de bicarbonat que podria haver fet una acidèmia, i que si li diu a la família potser denuncien per negligència mèdica, pues miri senyor forense pq al minut d'haverla agafat de la sala despera i ferli la RCP i chisparla 5 vegades al CAP amb resultat nefast no sens ha acudit posar una via per posar bicarbonat!!!

En fin, que la primera vegada no és agradable i aquesta no ha sigut una excepció.

Secció frases mítiques!

Hola, hola!!! Se m'acaba d'ocórrer que podríem iniciar, els quatre que publiquem al blog, una secció de frases sentides durant les guàrdies pels nostres mestres- ja siguin adjunts o residents.
La meva primera frase, dita per un argentí: "Miquel, procurad que vuestras palabras sean siempre dulces, para que si algún día tienes que tragártelas no te amarguen en la boca".
Us encoratjo a dir-ne més.
Per cert, demà tenc guàrdia.

La nit dels pneumotorax frusrats

Va ser la nit del passat diumenge en que jo estava de guardia amb l'R5 de Cir. Gral, en Rodrigo, un tio enorme de tamany i de coneixements que t'explica i t'ensenya un munt de coses. Per tant, bona guardia en general. Aixo si, de dormir poquet, perque per alla les 3.30 de la matinada quan ja ens disposavem a retirar-nos a nuestros aposentos, es presenta un ninet de 22 anys amb un pneumotorax espontani al costat dret. El xaval en sabia mes de pneumotorax espontanis que nosaltres ja que havia estat operat per aquest motiu dues vegades del costat esquerre i una del dret (costat en el cual s'acababa de guanyar una re-intervencio). Be, jo que encara no he posat cap tub a un tórax vaig pensar "chachi, amb sort en Rodrigo em deixara fer alguna cosa o si mes no m'ensenyara molt be com posar el tub". Pero el xaval estava estable, i va decidir que no volia posar-se un tub i haver d'estar ingressat 3 o 4 dies per despres marxar d'alta directament sense mes ni mes, aixi que va signar l'alta voluntaria amb la promesa d'anar a visitar el Cir. Toracic de st. pau el dia següent per programar-se directament per operar sense el tub previ. Primer tub frustrat.

Just acabant de discutir amb el noi perque es deixes posar el tub, ens truquen de la unitat coronaria perque revisant la RX de torax d'un tio a qui aquell mateix dia li havien tret un tub, havien vist que tornava a tenir pneumotorax. Eren aprox les 4.15 AM (quines hores de revisar RX de torax també!!). Aixi que pugem cap alla (una caminata en pujada de 10 minuts) amb en Rodrigo emprenyat com una mona perque aquelles son hores de deixar que les radiografies dormin tranquilament als seus sobrets fins al mati següent, i jo pensant " a la segona va la vençuda, ara poso el tub". Arribem i el cardioleg ens ensenya la placa mentre sospitosament amb el dit polze tapava l'hora en que s'havia fet, resultava ser que estava feta de les 11.50 del mati. Aixi que gairebe aprenc també la técnica de castració del cardioleg a mans de l'R5 de cirurgia. Finalment hagues estat l'unic que hagues pogut apendre, perque el company cardioleg tampoc ens havia comentat al trucar que el senyor s'estava dialitzant per la qual cosa estava descoagulat cosa que contraindica posar el tub. Be a les 4.45 AM abandonem la coronaria, amb en Rodrigo cagant-se en tot i jo sabent que segons el destí que guia les nostres vides d'R1, el diumenge passat no em tocava apendre a posar drenatges toràcics. Un altre dia serà!

pd. això si, vaig posar la meva primera via central a la subclavia esquerra d'una iaieta. Si ho arribo a saber li punxo l'apex pulmonar a veure si aixi li haguessim pogut posar un tub!!

Guàrdia pansida

Hola, hola, companys i companyes! Fa calor i la gent se'n va a la platja o de vacances i això es nota: 120 visites aprox. Jo en concret no passo de 15.
La visita del dia: un orzuelo!!!! Eren dues germanes. El pare em diu que el greu és el orzuelo. L'altra tenia mal de coll, però poca cosa i aprofitant que venien per la germana gran... Fortíssim.
He tornat a baixar a dormir de 12 a 4. Estic adonant-me d'una tendència curiosa: les visites baixen a una o dos per hora de les 4 a les 7 per posteriorment tornar a pujar a partir de les 7. I penso, serà que si la gent té son no té pressa per consultar per ximpleries?
Ale, ens veiem!

Els radiòlegs, les altes voluntàries i una via perifèrica

Hola a tothom! Torno a estar surtint de guàrdia- bah, pels més puritans de nosaltres: torno a estar sortint de guàrdia.
Aquesta ha estat la primera guàrdia de diumenge que he fet i ha estat interessant almenys.
Començaré de forma desordenada cronològicament, donat que la meva experiència radiològica del dia va ser a les 12 de la nit. En aquella hora vam decidir realitzar una TC a una nena amb cefalea i vaig poder comprovar com el Dr. X - per lo de radiòleg-, qui en teoria estava de radiòleg de guàrdia, em responia des de casa seva que ja podíem baixar a fer-li la TC que ell la informaria des de casa. Quina vida!!! I quina guàrdia! Us imagineu fent de consultor des del sofà de casa teva tan tranquil.let?
Una altra lliçó apresa aquesta nit: com una alta voluntària es converteix en meningitis bacteriana. Tot comença a les 10 de la nit quan un neonat de 20 dies consulta per febre. Això implica "un completo"-analítica sanguínia, sediment d'orina i punció lumbar-. Els pares de la criatura resulten saber molta medicina i diuen "que volen un segona opinió, que ells no creuen que sigui necessari fer tot allò". Plantejada tal "encrucijada" i debatent-mos entre trucar al jutjat de guàrdia o intentar convéncer-lo a les bones, l'adjunt aconsegueix que els pares es vulguin quedar. La punció lumbar em va tocar a mi, després que a la pobre criatura no li haguessin pogut posar la via. Em va sortir a la segona, però sempre tendré en ment la frase del pare:"hoy no os salen ni lo de las venas ni esto". Sí, senyor, el millor que pot fer per ajudar al seu fill és pressionar! Al final líquid tèrbol i a pressió. Diagnòstic: meningitis bacteriana en fill de pares gilipolles.
Ja per acabar aquest llarg post, comentar només que seria un detall que les coses es fessin millor per sistema. Acudeix ahir al matí un pacient que havia tengut jo amb sospita d'endocarditis i que havia de realitzar tractament antibiòtic endovenós durant un mes. Havia perdut la via i ningú sabia com posar-li'n una de nova perquè el nen és mal de punxar. Truquem a anestèsia i li posen una via perifèrica normal al peu!!!! Qui espera que això li duri més de dos dies?? Però aquesta no és la meva principal pregunta: Per què se'n va anar aquest nen amb una perifèrica a casa? Per què no una central? Per què les enfermeres d'urgències no en sabien res del cas? Moralina: no enviïs de casa un nen que tornarà segur i crearà problemes a tothom que el toqui.
Sento haver-me fet pesat. Us resumeixo si voleu: els radiòlegs viuen bé, alguns pares són gilipolles i les coses les hauríem de fer millor tots.
Fins la pròxima!!

Per un ull de la cara

Avui surto de guàrdia... potser ha estat la pitjor guàrdia de totes les que porto. No hauria d'ésser així, doncs li he tirat un munt de conyes a una enfermera rossa que està com un tren (que tampoc em farà cas per variar), i he vist molts de casos interessants. Però no m'agradaria repetir-la, i no és pas perquè li hem fet una PL a un nin petit directa a vena, sinó per una cosa més cara, una cosa que potser sortirà per un ull de la cara.
Un nin de 3 mesets, amb un retinoblastoma de llibre, diagnosticat aquesta setmana i que va consultar a urgències... qui el va veure? "El menda"! I jo com un imbècil content per haver-ho orientat. Avui, després de la guàrdia he passat visita amb l'oncòleg per anar a veure'l. Té un retinoblastoma (si els APòlegs hi estan d'acord) de 1,5 cm de diàmetre en un ull que en fa menys de 2... i a l'altre ull... un altre tumor (si nens, és bilateral), una mica més petit, però d'origen macular. Està molt pitjor respecte el principis de setmana i es plantejen enucleació urgent del major.
Vaja, que la broma sortirà cara, doncs la ceguera és segura en el millor dels casos, que serà conservar la vida.
En fi, bona guàrdia a tothom

Sanitat respon

Hola, a tothom! M'agradaria dir que vaig usar la paraula "surtint" a propòsit malament, però la veritat acostuma a ser menys glamurosa que la imaginació. Estava sortint de guàrdia quan vaig crear el blog i encara vaig tenir sort de no escriure "surtin" o "srutnit". Era massa tard quan me'n vaig adonar i, per tant, ja no ho podia canviar. Ara bé, li dóna un encant- o això vull creure- al blog.
Ja turnaré a pustejar quan estigui novament sortint de guàrdia.

Surtint?

Un dubte: és Surtint? O més bé sortint? Ai ai ai...
Jo no surto de guàrdia, al menys per ara, ja us contaré el dia que m'hagi de quedar fins tarda per culpa d'algun miserable cirurgià que de ben segur que sí que cobrarà, aquelles hores. Ains! aquests cirurgians... no teniu vergonya... no no em dona pena que el pacients us intentin agredir muahahahahaha.

Reconsultes, masters i altres turbideses

Hola a tothom! Vés per on que torno a surtir de guàrdia. Interessants les experiències expressades fins al moment. Ho sento per tu, Manel, que intentin pegar-te no deu ser agradable. També ho sento per tu, David, perdre la innocència és sempre desagradable.
Aquesta ha estat una guàrdia especial per a mi. Acaba un mes interessant, gaudint del control d'una R4 parlanchina, però encantadora; amb una setmana esgotadora on només he dinat una vegada, finalitzada amb una guàrdia curiosa que ara explicaré.
Sobre les reconsultes. No sé si és gaire comú, però en sis guàrdies que dec portar ja m'han tornat dos pacients. El d'ahir d'una forma il.lustrativa. Torno de sopar- nosaltres sopem per torns- i l'Esther, la que havia estat la meva R2, em passa un pacient de nom semicatalà-semiamericà que portava una pauta descendent de ventolín estranyíssima i amb dosi homeopàtiques. Abans de mirar el nom, que després m'havia d'indicar que jo ja havia vist aquell pacient, vaig destacar que aquella pauta era molt estranya. L'Esther va i em diu: "Doncs la recepta que porta descrivint-la té una lletra molt semblant a la teva". Òbviament era la meva. Moralina: no jutgis el que ha fet un altre, perquè potser ho has fet tu.
Què és un master? Un pediatre format a un altre centre- generalment més enllà de l'Atlàntic i tirant més al sud- que cobra les guàrdies com un adjunt i en teoria hauria de cubrir llocs de resis grans, però... Bé, les cobra com un adjunt. Doncs ahir, vaig fer un comentari un pèl innocent davant una master:" No hace falta que ingreséis este niño en observación de Pediatría, porque total pasará el master ya que la adjunta de neuro está de vacaciones". Va pillar un pique injustificat, però sempre dic- ho diu ma mare en realitat- " quien se pica ajos come".
Així doncs acabo la meva sessió d'avui. Si us he avorrit, ho sento. Estic surtint de guàrdia...

Ketamina, i la il·lusió de ser un il·lús

Vet aquí un nano com qualsevol altre, 16 anyets, una mica de cresta, que consulta per un típic síncope vasovagal. Després de l'estudi pertinent, amb l'electro protocolari que li tocava, i just a punt de donar l'alta. Quan dic a punt em refereixo amb el cursor davant del botó i la mare sortint del box per cridar al pare que portés el cotxe a la sortida d'urgències. Un cop la mare desapareix de l'escena:
- Oiga doctor, lo que me ha pasado, ¿puede haber sido por algo que me haya tomado?
Cara de pòker i aixequem la mà de sobre el ratolí
- Depende, ¿qué te tomas?
- De todo
Penso en 4 porros ocasionals.... il·lús de mi.
- Un poco de todo, Ketamina, speed, amfetas, cocaïna, etc.
Del que va venir després només us informo d'una frase mítica: "es que si no te tomas nada, ¿cómo demonios puedes aguantar una noche sin dormir?".

Als meus 16 anys els rebels de l'institut fumaven porros... i si era un al dia ja es tractava d'un penjat. Un dia vaig veure un amic meu quan li passaven tres pastilletes blanques dins una bosseta, i per a mi va ser un trauma. D'aquest amic ja no n'he sabut res des que va deixar l'institut.

Espero no tornar a veure aquest pacient, i que li vagi bé la vida, per continuar sent un il·lús.


PD: al pròxim post: ¡¡¡¡¡las dos frases míticas del neurólogo de guardia!!!!! Dedicat al Dr Rubio del que NO s'ha de fer....

La primera vegada que gairebe em peguen

Si, amiguets, tal i com ho llegiu. En la meva última guàrdia (el passat dilluns), vaig tenir la sort d'experimentar per primer cop això que segurament tots experimentarem alguna vegada, i es la amenaça física per part de pacients.
Tot va començar aproximadament a les 12 de la nit, quan em truquen al mobil de la guàrdia per dir-me que hi havia un cap per suturar. En aquells moments els meus adjunts de estaven a quiròfan acabant d'operar un senyor i em van dir, "ves i el sutures mentre nosaltres acabem això, que després demanarem unes pizzes per sopar" (el menjador de l'hospital no dona de sopar mes tard de les 22h). Aixi que ni curt ni mandrós, surto cap al box d'urgencies. L'individu en qüestió era un senyor d'uns 60 anys, borratxo com una cuba que estava cridant a tothom que passava per alla perque suposadament havia perdut les claus de casa seva i segons deia els hi devia haver agafat algu d'urgencies (el fet de que mentre estava semiinconscient al carrer, les podia haver perdut, no li semblava una opcio possible). Entro al box per explicar-li que li anava a fer i després de cagar-se en tot, diu que fins que no li donin les claus, "alli no lo toca nadie". Jo que ja tenia gana penso "saps que, aqui te quedas que jo marxo a sopar i si de cas quan acabem ja estaras mes tranquilet".
Aprox. a la 1 de la matinada baixem un adjunt jove (equivaldria a un R6) i jo a veure l'individu en qüestio. Entra ell i el tio que li diu que ja esta be, que porta 2 hores i que alli solo hay "niñatos de mierda". L'adjunt que li diu que "no sea maleducado", el tio que es caga en son pare, l'altre "que no sea maleducado i no grite", l'altre que es torna a cagar en diversos parents seus successivament, i després d'una estoneta de crits, l'adjunt s'emprenya i diu, "yo a este tio no le coso la cabeza". Total, que sortim del box i em diu, " si torno a entrar li fotre una hòstia aixi que, pilla una grapadora i tal cual li grapes la ferida i cap a casa". Dit i fet, crac, crac, crac, crac, crac. 10 grapades al cap sense anestesia, mentre el tio cridava i jo notava com cada grapa fregava os quan entrava, i la ferida ja estava tancada. Evidentment el tio no em va agafar carinyo, aixi que quan em vaig girar per escriure l'informe d'alta (els ordinadors estan dins del mateix box), el senyor es va incorporar a la camilla, i entre un altre resident que corria per alla i una infermera, el van haver de subjectar per evitar que la següent sutura de la nit fos per mi.

De què estan fets els BMW?

Com podeu imaginar les meves experiències no serien precisament sortint de guàrdia....
Però bueno alguna anècdota sí que n'hi ha. De fet avui m'ha vingut un ninet de 20 anys que treballa a la BMW pq de sobte treballant a dins del cotxe s'ha sentit coïssor i lagrimeo a l'ull, total que ha dit nem a la mútua! total que li faig l'exploració, la fluoresceïna, tot normal i li enxufo una gota d'anstèsic, i l'envio a Clinsafa (institut oftalmològic) (1a norma: expolsar-te pacients si no són del teu camp, 2a norma dir que tornin i que t'expliquin el que tenen) Total que em ve el nen i em diu que l'han posat davant un aparell amb una tele de 42 polçades (això ha de ser la hòstia de gran) i li han dit que tenia una ASTELLA A L'ULL!!!!
A veure si algú em podria dir como narices t'entra una astella a l'ull treballant a dins d'un BMW???? Em sorgeixen moltes possibles respostes... però cap m'acaba de quedar clara si no és que ara els BMW es fan per posar-los de decoració a les falles... Si algú em poqués donar alguna resposta seria benvinguda al meu coneixement. Gràcies i molts petonets a everybody!

Visca l'estiu i les vacances

Com acostuma a passar sempre que escric, estic surtint de guàrdia. La d'aquesta nit ha estat una bona guàrdia, una guàrdia d'estiu. Poques visites i, descomptant els tèrbols típics de cada dia, coses senzilles.
Avui m'ha tocat baixar. Aquest terme al meu hospital significa: baixar a dormir en el primer torn(12 a 4 en el millor dels casos si la cosa va bé). La cosa ha anat bé i he pogut dormir 4 hores, però ha estat tota una experiència això de llevar-me a les 4 i viure el canvi de guàrdia. Per cert, i sense ànim de fardar, però hem deixat la guàrdia sense espera- eh, David.
Ara el David està de guàrdia. De fet el canvi de guàrdia m'ha fet gràcia per això, per poder veure a qui cedeixo el torn.
Amb això i un biscoix em despedeixo tot i sabent que no rima de cap de les maneres.

Sí, senyora, això el seu pediatre...

Hola a tothom! Sembla mentida com li costa a la gent entendre que jo veient el seu fill durant 5 minuts de la seva vida no puc controlar ni saber, ni tan sols orientar, perquè en una setmana només ha guanyat 60 gramets.
Anem per parts. Aquesta última guàrdia es va iniciar de forma abrupta, amb una punció lumbar- fallida com és costum en un servidor-. Ja vaig començar suant i patint. Després un munt de visites anodines per resumir-ho en breu i clar. Tot i que ja us dic, prefereixo una guàrdia avorrida que una amb turbideses vàries- sé que està força mal escrit-.
Ja de tarda-nit diversos pacients tèrbols, un dels quals venia remès per un dels metges/caps de CCEE del meu hospital des de la seva consulta privada amb una nota escrita quasi en paper timbrat i que deia: "Apreciado compañero de guardia, te remito esta paciente por dolor abdominal de larga evolución para que programes visita en CCEE conmigo. Atentamente, XXXXX( òbviament no posaré el nom, jeje)" La pacient en qüestió venia acompanyada de l'àvia que va llegir la sorpresa en la meva cara davant tal missiva. En fi, coses de la vida i feines d'administració.
Posteriorment nova punció lumbar- aquesta estranyament sí que va sortir- i més pacients amb mocs i caques. Per la resta res més interessant.

Els inicis

Hola a tothom!! A pesar que aquest blog sembli tret directament de la sèrie MIR, no hi ha res més llunyà a la veritat. La idea em surgeix l'altre dia quan després d'explicar la meva primera guàrdia en un mail escrit per avorriment -estant surtint de guàrdia de fet- es va iniciar una cadena de respostes i anècdotes. Vaig pensar que ara per ara, i fins que no establim com Déu mana el costum dels sopars cada dissabte primer de mes, un blog on poguéssim explicar-nos les nostres experiències estaria bé. El títol fa referència clara als dies després de les guàrdies, quan tenim temps per pair el que ha passat la nit anterior i per explicar-les.
Així doncs, els inicis d'aquest blog són avui, que surto de guàrdia.